tag:blogger.com,1999:blog-84056282591548175722012-02-16T16:20:42.371+01:00Un programa de Catalunya MúsicaXavier Cazeneuvehttp://www.blogger.com/profile/08520456951137438605noreply@blogger.comBlogger341100tag:blogger.com,1999:blog-8405628259154817572.post-85176141836693140162007-08-26T13:05:00.000+01:002007-08-26T15:16:05.414+01:00<img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5102984104179854882" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RtFxAYga7iI/AAAAAAAAAag/_GJvyBU1pTA/s200/logocatmus20.jpg" border="0" /><br /><div align="center"><span style="font-size:130%;">Catalunya Música </span></div><div align="center"><span style="font-size:130%;">Dilluns, 27 d'agost de 2007. 23:00 - 24:00</span><br /></div><div align="center">Guió i locució de Xavier Cazeneuve </div><div align="center">Control tècnic de Daniel Guinot/div><br /><br /></div><div align="left"></div><div align="center"><br /></div><div align="left"></div><div align="center"><br /><br /></div><div align="left">Llistat d'audicions<br /></div><div align="left"><br /></div><div align="center"><div align="left"><span style="font-size:130%;"><strong>Wolfgang Amadeus Mozart<br />‘Lacrimosa’ / <em>Rèquiem</em></strong></span></div><span style="font-size:130%;"><strong><div align="left"><br /></strong></span><a href="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RtFt5oga7ZI/AAAAAAAAAZY/q8g9-EPFqyU/s1600-h/01+Amadeus.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5102980689680854418" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="135" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RtFt5oga7ZI/AAAAAAAAAZY/q8g9-EPFqyU/s200/01+Amadeus.jpg" width="149" border="0" /></a>Academy of Sant Martin in the Fields i l’Academy Chorus, dirigits per Sir Neville Marriner<br />3:46<br />Edició recomanada: Fantasy Records 3FCD-4403-2<br /><br /></div><div></div><div></div><div><br /></div><div></div><div><br /><br /><br /></div><div align="left"><span style="font-size:130%;"><strong>Paul Dukas<br /><em>L’aprenent de bruixot</em></strong></span> </div><div align="left"><br /><a href="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RtFt_oga7aI/AAAAAAAAAZg/RLDvMyMBIIQ/s1600-h/02+Fantasia.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5102980792760069538" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="148" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RtFt_oga7aI/AAAAAAAAAZg/RLDvMyMBIIQ/s200/02+Fantasia.jpg" width="151" border="0" /></a>Orquestra Simfònica de Mont-real, dirigida per Charles Dutoit<br />11:32<br />Edició recomanada: Decca 4520642 – B.S.O. de <em>Fantasia</em>: Buena Vista 60007-7<br /><br /><br /><br /><br /><br /></div><div></div><div></div><div></div><div><br /></div><div align="left"><span style="font-size:130%;"><strong>Wolfgang Amadeus Mozart<br />‘Del Hölle Rache kocht in meime Herzen’ / <em>La flauta màgica</em>. Acte II</strong></span> </div><div align="left"><br /><a href="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RtFt_4ga7bI/AAAAAAAAAZo/SC33TnA_r88/s1600-h/03+La+flauta+m%C3%A0gica.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5102980797055036850" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 150px; CURSOR: hand; HEIGHT: 145px" height="145" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RtFt_4ga7bI/AAAAAAAAAZo/SC33TnA_r88/s200/03+La+flauta+m%C3%A0gica.jpg" width="143" border="0" /></a>Lucia Popp i Philarmonia Orchestra, dirigits per Otto Klemperer<br />3:13<br />Edició recomanada: CMS 7 69971 2</div><div><br /><br /><br /><br /><br /><br /></div><div></div><div></div><div><br /></div><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;">Gioacchino Rossini<br />‘Obertura’ / <em>La gazza ladra</em></span></strong> </div><div align="left"><br /><a href="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RtFuHYga7cI/AAAAAAAAAZw/FgK5g1X86p8/s1600-h/04+La+taronja+mec%C3%A0nica.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5102980925904055746" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="149" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RtFuHYga7cI/AAAAAAAAAZw/FgK5g1X86p8/s200/04+La+taronja+mec%C3%A0nica.jpg" width="147" border="0" /></a>Orchestra de la Royal Opera House, dirigida per Carlo Rizzi<br />9:57<br />Edició recomanada: Conifer B0000024FA<br /><br /><br /></div><div></div><div></div><div><br /><br /><br /></div><div><br /></div><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;">Richard Wagner<br />‘La cavalcada de les valquiries’ / <em>La valquíria</em></span> </strong></div><strong><div align="left"><br /></strong><a href="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RtFuHoga7dI/AAAAAAAAAZ4/Cj1XYm4-iRM/s1600-h/05+Apocalypse+Now.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5102980930199023058" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="153" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RtFuHoga7dI/AAAAAAAAAZ4/Cj1XYm4-iRM/s200/05+Apocalypse+Now.jpg" width="148" border="0" /></a>Sieglinde Wagner, Elisabeth Schartel, Liane Synek, Annelies Burmeister, Sona Cervena, Danica Mastilovic, Helga Dernesch i Gertraud Hopf; Orchestra i cor del Festival de Bayreuth, dirigits per Karl Böhm<br />8:22<br />Edició recomanada: Philips B00005IB5M<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><strong><span style="font-size:130%;">Samuel Barber<br /><em>Adagi per cordes</em></span> </strong></div><strong><div><br /></strong><a href="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RtFuHoga7eI/AAAAAAAAAaA/iJRSW_bHbio/s1600-h/06+Platoon.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5102980930199023074" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 152px; CURSOR: hand; HEIGHT: 151px" height="149" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RtFuHoga7eI/AAAAAAAAAaA/iJRSW_bHbio/s200/06+Platoon.jpg" width="141" border="0" /></a>Orquestra Simfònica de Vancouver, dirigida per Georges Delerue<br />6:54<br />Edició recomanada: Atlantic Records 7567-81742-2</div><div><br /><br /><br /><br /><br /><br /></div><div></div><div><br /></div><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;">Giuseppe Verdi<br />‘Libiamo ne lieti calici’ / <em>La traviatta</em>, Acte I</span></strong> </div><div align="left"><br /><a href="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RtFuMYga7fI/AAAAAAAAAaI/IShY1vbvztc/s1600-h/07+La+Traviatta.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5102981011803401714" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="139" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RtFuMYga7fI/AAAAAAAAAaI/IShY1vbvztc/s200/07+La+Traviatta.jpg" width="152" border="0" /></a>Plácido Domingo, Orquestra i Cor de l’òpera de l’estat de Baviera, dirigits per Carlos Kleiber<br />2:56<br />Edició recomanada: Deutsche Grammophon B000001G5W</div><div><br /><br /><br /><br /><br /><br /></div><div></div><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;">Arcangelo Corelli<br />Adagi del <em>Concert de Nadal</em>, Op. 6, núm. 8.</span></strong> </div><div align="left"><br /><a href="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RtFuRoga7gI/AAAAAAAAAaQ/8BFfPsE3oZ0/s1600-h/08+Master+and+Commander.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5102981101997714946" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="150" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RtFuRoga7gI/AAAAAAAAAaQ/8BFfPsE3oZ0/s200/08+Master+and+Commander.jpg" width="148" border="0" /></a>Michael Fischer<br />1:59<br />Edició recomanada: Decca B0000DG07D </div></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8405628259154817572-8517614183669314016?l=violivermell.blogspot.com' alt='' /></div>Xavier Cazeneuvehttp://www.blogger.com/profile/08520456951137438605noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8405628259154817572.post-58018790239494633102007-08-05T17:40:00.000+01:002007-08-20T15:07:00.476+01:00<a href="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqznsVY0ojI/AAAAAAAAARA/6hk8ln29B0E/s1600-h/logocatmus20.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5092700027490705970" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqznsVY0ojI/AAAAAAAAARA/6hk8ln29B0E/s200/logocatmus20.jpg" border="0" /></a><br /><div align="center"><span style="font-size:130%;">Catalunya Música<br />Dilluns, 20 d'agost de 2007. 23:00 - 24:00</span><br /></div><br /><br /><div align="center">Guió i locució de Xavier Cazeneuve<br />Control tècnic de Daniel Guinot<br /></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left">Llistat d'audicions </div><br /><div></div><br /><div><br /><br /><div><br /><br /><div><strong><span style="font-size:130%;">Erich Wolfgang Korngold<br />“Himne de Teseu”<br /></span></strong><br /><strong><em><a href="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrX-m1Y0pYI/AAAAAAAAAXo/dUQRAopByGY/s1600-h/01+El+somni+d%27una+nit+d%27estiu.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095258496559261058" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 155px; CURSOR: hand; HEIGHT: 157px" height="157" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrX-m1Y0pYI/AAAAAAAAAXo/dUQRAopByGY/s200/01+El+somni+d%27una+nit+d%27estiu.jpg" width="150" border="0" /></a>El somni d’una nit d’estiu</em></strong> (1935) / <em>A Midsummer Night’s Dream</em> / Dir. Max Reinhardt<br />Música original: Erich Wolfgang Korngold<br />(01:47)<br /></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div>Edició recomanada: CPO 999 449-2<br /><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;">Wendy Carlos<br />“Scherzo del suïcidi”<br /></span></strong><br /><em><strong><a href="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrX-nFY0pZI/AAAAAAAAAXw/ZoWPk7vup8w/s1600-h/02+La+taronja+mec%C3%A0nica.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095258500854228370" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="148" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrX-nFY0pZI/AAAAAAAAAXw/ZoWPk7vup8w/s200/02+La+taronja+mec%C3%A0nica.jpg" width="156" border="0" /></a>La taronja mecànica</strong></em> (1971) / <em>A Clockwork Orange</em> / Dir.: Stanley Kubrick<br />Música original: Wendy Carlos<br />(3:09)<br /></div><br /><div></div><br /><div>Edició recomanada: Warner Bros. BS 2573<br /><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;">Mark Mothersbaugh<br />“Loquasto International Film Festival”<br /></span></strong><br /><strong><em><a href="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrX-nVY0paI/AAAAAAAAAX4/j1YNbs8H5NE/s1600-h/03+La+vida+aqu%C3%A0tica.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095258505149195682" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 158px; CURSOR: hand; HEIGHT: 153px" height="153" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrX-nVY0paI/AAAAAAAAAX4/j1YNbs8H5NE/s200/03+La+vida+aqu%C3%A0tica.jpg" width="153" border="0" /></a>La vida acuática, con Steve Zissou</em></strong> (2004) / <em>The Life Aquatic with Steve Zissou</em> / Dir.: Wes Anderson<br />Música original: Mark Mothersbaugh<br />(04:41)<br /></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div>Edició recomanada: Hollywood Records 2061-162494-2<br /><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;">James Horner<br />“Atacant el Fort Wagner”<br /></span></strong><br /><strong><em><a href="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrX-nVY0pbI/AAAAAAAAAYA/b6iFcFFg3Yc/s1600-h/04+Glory.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095258505149195698" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 156px; CURSOR: hand; HEIGHT: 149px" height="149" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrX-nVY0pbI/AAAAAAAAAYA/b6iFcFFg3Yc/s200/04+Glory.jpg" width="152" border="0" /></a>Temps de Glòria</em></strong> (1989) / <em>Glory</em> / Dir.: Edward Zwick<br />Música original: James Horner<br />(03:08)<br /></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div>Edició recomanada: Virgin Records 91329-2<br /><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;">James Horner<br />“Tema de Willow”<br /></span></strong><br /><strong><em><a href="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrX-nlY0pcI/AAAAAAAAAYI/Q1ED3TgMIzk/s1600-h/05+Willow.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095258509444163010" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 155px; CURSOR: hand; HEIGHT: 155px" height="155" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrX-nlY0pcI/AAAAAAAAAYI/Q1ED3TgMIzk/s200/05+Willow.jpg" width="145" border="0" /></a>Willow</em></strong> (1988) / <em>Willow</em> / Dir.: Ron Howard<br />Música original: James Horner<br />(03:57)<br /></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div>Edició recomanada: Virgin Movie Music CDV 2538<br /><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;">Franz Lizst – Alan Silvestri<br />“Rapsòdia Hungaresa (Duel de pianos)”</span></strong><br /><br /><em><strong><a href="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrX_IlY0pdI/AAAAAAAAAYQ/QXP8ed9w0lI/s1600-h/06+Roger+Rabbit.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095259076379846098" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 156px; CURSOR: hand; HEIGHT: 152px" height="152" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrX_IlY0pdI/AAAAAAAAAYQ/QXP8ed9w0lI/s200/06+Roger+Rabbit.jpg" width="150" border="0" /></a>Qui va enganyar Roger Rabbit?</strong></em> (1988) / <em>Who Framed Roger Rabbit?</em> / Dir.: Robert Zemeckis<br />Música original: Alan Silvestri<br />(01:54)<br /></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div>Edició recomanada: Touchstone Records TCH 463059<br /><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;">Bernard Herrmann<br />“Scene d’Amour”<br /></span></strong><br /><strong><em><a href="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrX_I1Y0peI/AAAAAAAAAYY/wZviavi0oSw/s1600-h/07+Vertigo.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095259080674813410" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 154px; CURSOR: hand; HEIGHT: 150px" height="150" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrX_I1Y0peI/AAAAAAAAAYY/wZviavi0oSw/s200/07+Vertigo.jpg" width="150" border="0" /></a>Vertigen (D’entre els Morts)</em></strong> (1958) / <em>Vertigo</em> / Dir.: Alfred Hitchcock<br />Música original: Bernard Herrmann<br />(05:08)<br /></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div>Edició recomanada: Colosseum VSD (CVS) 5759<br /><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;">Marco Beltrami<br />“El lied de Kroenen”</span></strong><br /><br /><strong><em><a href="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrX_I1Y0pfI/AAAAAAAAAYg/7jvVF1D_8Q0/s1600-h/08+Hellboy.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095259080674813426" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 154px; CURSOR: hand; HEIGHT: 150px" height="150" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrX_I1Y0pfI/AAAAAAAAAYg/7jvVF1D_8Q0/s200/08+Hellboy.jpg" width="144" border="0" /></a>Hellboy</em></strong> (2004) / <em>Hellboy</em> / Dir.: Guillermo del Toro<br />Música original: Marco Beltrami<br />(02:02)<br /></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div>Edició recomanada: Colosseum VSD (CVS) 6562<br /><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;">Richard Strauss<br />“Marxa de presentació”<br /></span></strong><br /><strong><em><a href="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrX_11Y0piI/AAAAAAAAAY4/9Pfil7nB1KE/s1600-h/09+El+cavaller+de+la+rosa.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095259853768926754" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 153px; CURSOR: hand; HEIGHT: 144px" height="197" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrX_11Y0piI/AAAAAAAAAY4/9Pfil7nB1KE/s200/09+El+cavaller+de+la+rosa.jpg" width="200" border="0" /></a>El cavaller de la rosa</em></strong> (1925) / <em>Der Rosenkavalier</em> / Dir.: Robert Wiene<br />Música original: Richard Strauss<br />(01:04)<br /></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div>Edició recomanada: Capriccio, 2003<br /><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;">George Fenton<br />“El canceller cavalca cap a Londres”</span></strong><br /><br /><em><strong><a href="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrX_JFY0phI/AAAAAAAAAYw/vs6vBeCPIKU/s1600-h/10+La+bogeria+del+rei+George.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095259084969780754" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 154px; CURSOR: hand; HEIGHT: 149px" height="153" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrX_JFY0phI/AAAAAAAAAYw/vs6vBeCPIKU/s200/10+La+bogeria+del+rei+George.jpg" width="146" border="0" /></a>La bogeria del rei George</strong></em> (1994) / <em>The Madness of King George</em> / Dir.: Nicholas Hytner<br />Música original: George Fenton<br />(02:10)<br /></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div>Edició recomanada: Epic Records 478477 2<br /><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;">Michael Nyman<br />“Empaitar ovelles val més deixar-ho als pastors”</span></strong><br /><br /><strong><em><a href="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrX_11Y0pjI/AAAAAAAAAZA/YfkzoeYqvQQ/s1600-h/11+El+contracte+del+dibuixant.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095259853768926770" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 156px; CURSOR: hand; HEIGHT: 154px" height="154" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrX_11Y0pjI/AAAAAAAAAZA/YfkzoeYqvQQ/s200/11+El+contracte+del+dibuixant.jpg" width="146" border="0" /></a>El contracte del dibuixant</em></strong> (1982) / <em>The Draughtsman’s Contract</em> / Dir.: Peter Greenaway<br />Música original: Michael Nyman<br />(05:01)<br /></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div>Edició recomanada: Virgin Records CASCD 1158</div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;">Ennio Morricone<br />“Inici de la festa”</span></strong> (02:04)<br /><strong><span style="font-size:130%;">“Simfonia amb veus”</span></strong> (03:53)<br /><br /><strong><em><a href="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrX_2FY0pkI/AAAAAAAAAZI/FJd_hcnk2XE/s1600-h/12+Vatel.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095259858063894082" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="150" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrX_2FY0pkI/AAAAAAAAAZI/FJd_hcnk2XE/s200/12+Vatel.jpg" width="155" border="0" /></a>Vatel</em></strong> (2000) / <em>Vatel</em> / Dir.: Roland Joffé<br />Música original: Ennio Morricone<br /></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div>Edició recomanada: Virgin Records 50712<br /><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;">Carles Cases<br />“Ouverture”<br /></span></strong><br /><strong><em><a href="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrX_2FY0plI/AAAAAAAAAZQ/glsXCzb67As/s1600-h/13+Amic_Amat.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095259858063894098" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 153px; CURSOR: hand; HEIGHT: 153px" height="153" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrX_2FY0plI/AAAAAAAAAZQ/glsXCzb67As/s200/13+Amic_Amat.jpg" width="151" border="0" /></a>Amic/Amat</em></strong> (1999) / <em>Amic/Amat</em> / Dir.: Ventura Pons<br />Música original: Carles Cases<br />(05:21)</div><br /><br /><br /><br /><br /><div>Edició recomanada: Visual Music RM 50742</div><br /><br /><br /><br /><br /><div></div><br /><br /><br /><br /><br /><div></div></div></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8405628259154817572-5801879023949463310?l=violivermell.blogspot.com' alt='' /></div>Xavier Cazeneuvehttp://www.blogger.com/profile/08520456951137438605noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8405628259154817572.post-3809620278566279312007-08-05T11:32:00.000+01:002007-08-13T09:59:52.020+01:00<a href="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqznsVY0ojI/AAAAAAAAARA/6hk8ln29B0E/s1600-h/logocatmus20.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5092700027490705970" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqznsVY0ojI/AAAAAAAAARA/6hk8ln29B0E/s200/logocatmus20.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><div align="center"><span style="font-size:130%;">Catalunya Música<br />Dilluns, 13 d'agost de 2007. 23:00 - 24:00</span><br /></div><br /><br /><br /><div align="center">Guió i locució de Xavier Cazeneuve<br />Control tècnic de Daniel Guinot<br /></div><br /><br /><br /><br /><div align="left">Llistat d'audicions<br /><br /><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong><br /><strong><span style="font-size:130%;">Bernard Herrmann</span><br /><span style="font-size:130%;">“Tren de rodalies”</span> </strong>(00:28)<strong><br /><span style="font-size:130%;">“La lectura”</span> </strong>(00:55)<br /><strong><span style="font-size:130%;">“El fantasma”</span> </strong>(01:45)<br /><span style="font-size:130%;"><strong>“Dolor”</strong></span> (01:42)<strong><br /><span style="font-size:130%;">“Els anys passen”</span></strong> (01:11)<br /><br /><strong><em><a href="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWqJ1Y0pGI/AAAAAAAAAVY/ml2zPJrKhFY/s1600-h/01+El+fantasma+i+la+senyora+Muir.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095165639366321250" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="152" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWqJ1Y0pGI/AAAAAAAAAVY/ml2zPJrKhFY/s200/01+El+fantasma+i+la+senyora+Muir.jpg" width="147" border="0" /></a>El fantasma i la senyora Muir</em></strong> (1947) / <em>The Ghost and Mrs. Muir</em> / Dir. Joseph L. Mankiewicz<br />Música original: Bernard Herrmann<br /></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left">Edició recomanada: Varese Sarabande VSD 5850<br /><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;">Bernard Herrmann<br />“El foc”</span></strong><br /><br /><strong><em><a href="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWqWVY0pHI/AAAAAAAAAVg/bxpW5kprATs/s1600-h/02+Duelo+en+el+fondo+del+mar.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095165854114686066" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="151" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWqWVY0pHI/AAAAAAAAAVg/bxpW5kprATs/s200/02+Duelo+en+el+fondo+del+mar.jpg" width="148" border="0" /></a>Duelo en el fondo del mar</em></strong> (1953) / <em>Beneath the 12-Mille Reef</em> / Dir.: Robert D. Webb<br />Música original: Bernard Herrmann<br />(1:05)<br /></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left">Edició recomanada: Film Score Monthly FSMCD Vol. 3 No. 10</div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;">Bernard Herrmann<br />“Núbols”</span></strong> (00:31)<br /><strong><span style="font-size:130%;">“La tempesta”</span></strong> (01:24)<br /><br /><a href="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWqgFY0pII/AAAAAAAAAVo/fUdNH3TH9A8/s1600-h/03+Los+viajes+de+Gulliver.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095166021618410626" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="149" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWqgFY0pII/AAAAAAAAAVo/fUdNH3TH9A8/s200/03+Los+viajes+de+Gulliver.jpg" width="149" border="0" /></a><strong><em>Els viatges de Gulliver</em></strong> (1960) / <em>The 3 Worlds of Gulliver</em> / Dir.: Jack Sher<br />Música original: Bernard Herrmann<br /></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left">Edició recomanada: Cloud Nine ACN 7018<br /><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;">Bernard Herrmann<br />“La tempesta”</span></strong><br /><br /><strong><em><a href="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWq3FY0pJI/AAAAAAAAAVw/9HVCJHbR6Uc/s1600-h/04+Psicosi.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095166416755401874" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="149" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWq3FY0pJI/AAAAAAAAAVw/9HVCJHbR6Uc/s200/04+Psicosi.jpg" width="151" border="0" /></a>Psicosi</em></strong> (1960) / <em>Psycho</em> / Dir.: Alfred Hitchcock<br />Música original: Bernard Herrmann<br />(1:24)<br /></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left">Edició recomanada: Varese Sarabande VSD 5765<br /><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;">Bernard Herrmann<br />“Terratrèmol” </span></strong><br /><br /><em><strong><a href="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWrBVY0pKI/AAAAAAAAAV4/eY7gquzy5U0/s1600-h/05+Viatge+al+centre+de+la+terra.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095166592849061026" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="150" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWrBVY0pKI/AAAAAAAAAV4/eY7gquzy5U0/s200/05+Viatge+al+centre+de+la+terra.jpg" width="147" border="0" /></a>Viatge al centre de la Terra</strong></em> (1959) / <em>Journey to the Center of the Earth</em> / Dir.: Henry Levin<br />Música original: Bernard Herrmann<br />(1:40)<br /></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left">Edició recomanada: Varese Sarabande VSD 5849<br /><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;">Bernard Herrmann<br />“L’abella gegant”</span></strong><br /><br /><strong><em><a href="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWrM1Y0pLI/AAAAAAAAAWA/_3EFtYpuJ7Y/s1600-h/06+L"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095166790417556658" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="150" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWrM1Y0pLI/AAAAAAAAAWA/_3EFtYpuJ7Y/s200/06+L%27illa+misteriosa.jpg" width="146" border="0" /></a>L’illa misteriosa</em></strong> (1961) / <em>Mysterious Island</em> / Dir.: Cy Endfield<br />Música original: Bernard Herrmann<br />(2:52)<br /></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left">Edició recomanada: Silva America SSD 1093<br /><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;">Bernard Herrmann<br />“Duel amb l’esquelet”</span><br /></strong><br /><strong><em><a href="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWrXVY0pMI/AAAAAAAAAWI/A3LWjqrE26k/s1600-h/07+7th_Voyage_Sinbad.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095166970806183106" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="145" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWrXVY0pMI/AAAAAAAAAWI/A3LWjqrE26k/s200/07+7th_Voyage_Sinbad.jpg" width="148" border="0" /></a>Simbad i la princesa</em></strong> (1958) / <em>The 7th Voyage of Sinbad</em> / Dir.: Nathan Juran<br />Música original: Bernard Herrmann<br />(1:40)<br /></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left">Edició recomanada: Varese Sarabande VSD 5961<br /><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;">Bernard Herrmann<br />“Trànsit hipnòtic”</span></strong><br /><br /><strong><em><a href="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWriVY0pNI/AAAAAAAAAWQ/SCagtTQ9uMA/s1600-h/08+Hermanas.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095167159784744146" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="151" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWriVY0pNI/AAAAAAAAAWQ/SCagtTQ9uMA/s200/08+Hermanas.jpg" width="148" border="0" /></a>Germanes</em></strong> (1973) / <em>Sisters</em> / Dir.: Brian de Palma<br />Música original: Bernard Herrmann<br />(0:38)<br /></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left">Edició recomanada: Southern Cross SCAR 5004<br /><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;">Bernard Herrmann<br />“L’assassinat”</span></strong><br /><br /><strong><em><a href="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWrs1Y0pOI/AAAAAAAAAWY/Ox5oV24QN-A/s1600-h/04+Psicosi.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095167340173370594" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="150" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWrs1Y0pOI/AAAAAAAAAWY/Ox5oV24QN-A/s200/04+Psicosi.jpg" width="149" border="0" /></a>Psicosi</em></strong> (1960) / <em>Psycho</em> / Dir.: Alfred Hitchcock<br />Música original: Bernard Herrmann<br />(0:56)<br /></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left">Edició recomanada: Varese Sarabande VSD 5765<br /><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;">Henry Mancini<br />“El passeig del petit elefant”</span></strong><br /><br /><strong><em><a href="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWr9FY0pPI/AAAAAAAAAWg/smR0wnrqkqo/s1600-h/09+Hatari!.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095167619346244850" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="151" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWr9FY0pPI/AAAAAAAAAWg/smR0wnrqkqo/s200/09+Hatari!.jpg" width="151" border="0" /></a>Hatari!</em></strong> (1962) / <em>Hatari!</em> / Dir.: Howard Hawks<br />Música original: Henry Mancini<br />(02:30)<br /></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left">Edició recomanada: RCA Records 74321611222<br /><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;">Charles Chaplin<br />“La cadena de muntatge”</span></strong><br /><br /><strong><em><a href="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWsp1Y0pUI/AAAAAAAAAXI/DoLPLQnG1kI/s1600-h/10+Modern+Times.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095168388145390914" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 148px; CURSOR: hand; HEIGHT: 146px" height="146" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWsp1Y0pUI/AAAAAAAAAXI/DoLPLQnG1kI/s200/10+Modern+Times.jpg" width="155" border="0" /></a>Temps Moderns</em></strong> (1936) / <em>Modern Times</em> / Dir.: Charles Chaplin<br />Música original: Charles Chaplin – Alfred Newman<br />(01:13)<br /></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left">Edició recomanada: The Sound of the Movies 20.3101-Hi<br /><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;">Geoffrey Burgon<br />“Plou a Venècia”<br /></span></strong><br /><strong><em><a href="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWr9VY0pRI/AAAAAAAAAWw/jVxPqNSX29I/s1600-h/11+Brideshead.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095167623641212178" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="149" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWr9VY0pRI/AAAAAAAAAWw/jVxPqNSX29I/s200/11+Brideshead.jpg" width="149" border="0" /></a>Retorn a Brideshead</em></strong> (1981) / <em>Brideshead Revisited</em> / Dirs.: Michael Lindsay-Hogg – Charles Sturridge<br />Música original: Geoffrey Burgon<br />(03:13)<br /></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left">Edició recomanada: Mobile Fidelity Sound Lab MFCD 790<br /><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;">Miklós Rózsa<br />“La galera (Els esclaus remen)”</span></strong><br /><br /><strong><em><a href="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWr9VY0pSI/AAAAAAAAAW4/hJNV64ZT6XI/s1600-h/12+Ben_hur.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095167623641212194" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="151" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWr9VY0pSI/AAAAAAAAAW4/hJNV64ZT6XI/s200/12+Ben_hur.jpg" width="150" border="0" /></a>Ben-Hur</em></strong> (1959) / <em>Ben-Hur</em> / Dir.: William Wyler<br />Música original: Miklós Rózsa<br />(03:16)<br /></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left">Edició recomanada: EMI TCM 7243 8 52787 2 3<br /><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;">Henry Mancini<br />“Tema principal”</span></strong><br /><br /><strong><em><a href="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWr9lY0pTI/AAAAAAAAAXA/WoNw8ugGU14/s1600-h/13+Sed+de+mal.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095167627936179506" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="153" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWr9lY0pTI/AAAAAAAAAXA/WoNw8ugGU14/s200/13+Sed+de+mal.jpg" width="142" border="0" /></a>Sed de mal</em></strong> (1958) / <em>Touch of Evil</em> / Dir.: Orson Welles<br />Música original: Enry Mancini<br />(03:32)<br /></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left">Edició recomanada: Movie Sound Records MSCD 401<br /><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;">George Bruns – Richard i Robert Sherman<br />“Fia’t de mi”</span></strong><br /><br /><strong><em><a href="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWtRlY0pVI/AAAAAAAAAXQ/5VGZ2f2OMWE/s1600-h/14+El+llibre+de+la+selva.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095169071045190994" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="154" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWtRlY0pVI/AAAAAAAAAXQ/5VGZ2f2OMWE/s200/14+El+llibre+de+la+selva.jpg" width="152" border="0" /></a>El llibre de la selva</em></strong> (1967) / <em>The Jungle Book</em> / Dir.: Wolfgang Reitherman<br />Música original: George Bruns – Richard i Robert Sherman (cançons)<br />(02:50)<br /></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left">Edició recomanada: Walt Disney 606122<br /><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;">Patrick Doyle<br />“Els conspiradors”</span></strong><br /><br /><em><strong><a href="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWtRlY0pWI/AAAAAAAAAXY/0vLAFhzJK3E/s1600-h/15+Molt+soroll+per+no+res.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095169071045191010" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="146" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWtRlY0pWI/AAAAAAAAAXY/0vLAFhzJK3E/s200/15+Molt+soroll+per+no+res.jpg" width="153" border="0" /></a>Molt soroll per no res</strong></em> (1993) / <em>Much Ado About Nothing</em>/ Dir.: Kenneth Branagh<br />Música original: Patrick Doyle<br />(02:42)<br /></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left">Edició recomanada: Epic Records EPC 473989 2<br /><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;">Jerome Moross<br />“Tema principal”</span></strong><br /><br /><strong><em><a href="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWtR1Y0pXI/AAAAAAAAAXg/0OhEXmpNxPQ/s1600-h/16+Horizontes+de+grandeza.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095169075340158322" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="143" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWtR1Y0pXI/AAAAAAAAAXg/0OhEXmpNxPQ/s200/16+Horizontes+de+grandeza.jpg" width="148" border="0" /></a>Horizontes de grandeza</em></strong> (1958) / <em>The Big Country</em> / Dir.: William Wyler<br />Música original: Jerome Moross<br />(03:15)<br /></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left">Edició recomanada: Silva Screen FILMCD 030 </div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left"></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8405628259154817572-380962027856627931?l=violivermell.blogspot.com' alt='' /></div>Xavier Cazeneuvehttp://www.blogger.com/profile/08520456951137438605noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8405628259154817572.post-36354395060030956712007-08-05T10:48:00.000+01:002007-08-05T12:06:32.457+01:00<a href="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqznsVY0ojI/AAAAAAAAARA/6hk8ln29B0E/s1600-h/logocatmus20.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5092700027490705970" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqznsVY0ojI/AAAAAAAAARA/6hk8ln29B0E/s200/logocatmus20.jpg" border="0" /></a> <div align="center"><span style="font-size:130%;">Catalunya Música<br />Dilluns, 6 d'agost de 2007. 23:00 - 24:00</span><br /></div><br /><div align="center">Guió i locució de Xavier Cazeneuve<br />Control tècnic de Daniel Guinot<br /></div><br /><div align="left"></div><div align="left"></div><br /><div align="left">Llistat d'audicions </div><div></div><br /><div><div><strong><span style="font-size:130%;">Patrick Doyle<br />“Non nobis Domine”</span></strong><br /></div><br /><div><strong><em><a href="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWfO1Y0o4I/AAAAAAAAATo/jRdJcmnyBtc/s1600-h/01+Enric+V%C3%A8.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095153630637761410" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="149" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWfO1Y0o4I/AAAAAAAAATo/jRdJcmnyBtc/s200/01+Enric+V%C3%A8.jpg" width="149" border="0" /></a>Enric Vè</em></strong> (1989) / <em>Henry V</em> / Dir. Kenneth Branagh<br />Música original: Patrick Doyle<br />(04:12)<br /></div><div></div><br /><br /><br /><div>Edició recomanada: EMI Records CDC 7 49919-2</div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;">Alfred Newman<br />“Preludi – La túnica sagrada”</span></strong><br /></div><br /><div><em><strong><a href="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWfPFY0o5I/AAAAAAAAATw/QWAcAVzQQM8/s1600-h/02+La+t%C3%BAnica+sagrada.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095153634932728722" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="151" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWfPFY0o5I/AAAAAAAAATw/QWAcAVzQQM8/s200/02+La+t%C3%BAnica+sagrada.jpg" width="149" border="0" /></a></strong></em></div><div><em><strong>La túnica sagrada</strong></em> (1953) / <em>The Robe</em> / Dir.: Henry Koster<br />Música original: Alfred Newman<br />(2:48)<br /></div><div></div><br /><br /><br /><div>Edició recomanada: Varese Sarabande VSD 5295</div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;">Miklós Rózsa<br />“Estel de Betlem”</span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><em><a href="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWfPVY0o6I/AAAAAAAAAT4/OYSZPD6AyaE/s1600-h/03+Ben-Hur.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095153639227696034" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="153" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWfPVY0o6I/AAAAAAAAAT4/OYSZPD6AyaE/s200/03+Ben-Hur.jpg" width="145" border="0" /></a></em></strong><strong><em>Ben-Hur</em></strong> (1959) / <em>Ben-Hur</em> / Dir.: William Wyler<br />Música original: Miklós Rózsa<br />(01:33)</div><br /><div></div><br /><br /><br /><div>Edició recomanada: EMI TCM 7243 8 52787 2 3</div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;">Carl Orff<br />“O fortuna” (<em>Carmina Burana</em>) </span>- A la bs.: “El setge de Carnylarde”</strong></div><div><strong></strong><br /><strong><em><a href="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWfPVY0o7I/AAAAAAAAAUA/Y1vTo4v5dwo/s1600-h/04+Excalibur.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095153639227696050" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="148" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWfPVY0o7I/AAAAAAAAAUA/Y1vTo4v5dwo/s200/04+Excalibur.jpg" width="149" border="0" /></a>Excalibur</em></strong> (1981) / <em>Excalibur</em> / Dir.: John Boorman<br />Música original: Trevor Jones<br />Interpretació a càrrec de: Orquestra Sinfònica i Cors de la Ràdio de Leipzig – Herbert Kegel<br />(02:36)</div><br /><div></div><br /><div>Edició recomanada: Old World Music OWM 9402</div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;">John Barry<br />“Chinon – L’arribada d’Elionor”</span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong><strong><span style="font-size:130%;"><br /></span><em><a href="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWfPVY0o8I/AAAAAAAAAUI/D0EX7DgBOJQ/s1600-h/05+El+lle%C3%B3+a+l%27hivern.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095153639227696066" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="152" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWfPVY0o8I/AAAAAAAAAUI/D0EX7DgBOJQ/s200/05+El+lle%C3%B3+a+l%27hivern.jpg" width="148" border="0" /></a>El lleó a l’hivern</em></strong> (1968) / <em>The Lion in Winter</em> / Dir.: Anthony Harvey<br />Música original: John Barry<br />(03:28)<br /></div><div></div><br /><br /><br /><div>Edició recomanada: Legacy/Columbia CK 66133</div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;">Wojciech Kilar<br />“The Ring of Fire"</span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong><strong><span style="font-size:130%;"><br /></span><em><a href="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWgXVY0o9I/AAAAAAAAAUQ/4w83R1TyXSk/s1600-h/06+Dracula.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095154876178277330" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="151" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWgXVY0o9I/AAAAAAAAAUQ/4w83R1TyXSk/s200/06+Dracula.jpg" width="146" border="0" /></a>Dràcula, de Bram Stoker</em></strong> (1992) / <em>Bram Stoker’s Dracula</em> / Dir.: Francis Ford Coppola<br />Música original: Wojciech Kilar<br />(01:51)</div><div></div><div></div><br /><div><br />Edició recomanada: Columbia 472746 2</div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;">Ennio Morricone<br />“Crèdits”</span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong><strong><br /><em><a href="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWgXVY0o-I/AAAAAAAAAUY/Mmv9_jIo-po/s1600-h/07+A+fistfull+of+dollars.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095154876178277346" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="152" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWgXVY0o-I/AAAAAAAAAUY/Mmv9_jIo-po/s200/07+A+fistfull+of+dollars.jpg" width="148" border="0" /></a>Per un grapat de dòlars</em></strong> (1964) / <em>Per un pugno di dollari</em> / Dir.: Sergio Leone<br />Música original: Ennio Morricone<br />(02:51)<br /><br /></div><div><br />Edició recomanada: RCA Camden CDS 1052</div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;">Vangelis Papathanassiou<br />“Jerusalem”</span></strong> <strong>(himne original de Charles Hubert Hastings Parry amb lletra un poema de William Blake)</strong></div><div><strong></strong><strong><br /><em><a href="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWgXlY0o_I/AAAAAAAAAUg/kq07ykVYqQE/s1600-h/08+Carros+de+foc.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095154880473244658" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="153" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWgXlY0o_I/AAAAAAAAAUg/kq07ykVYqQE/s200/08+Carros+de+foc.jpg" width="148" border="0" /></a>Carros de foc</em></strong> (1981) / <em>Chariots of Fire</em> / Dir.: Hugh Hudson<br />Música original: Vangelis<br />Intèrpretat pels Ambrosian Singers dirigits per John McCarthy<br />(02:48)<br /></div><div><br />Edició recomanada: Polydor 800 020.2</div><div></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;">John Williams<br />“Himne als caiguts”</span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong><br /><strong><em><a href="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWgX1Y0pAI/AAAAAAAAAUo/DWyB_Re6ffQ/s1600-h/09+Salveu+el+soldat+Ryan.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095154884768211970" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="153" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWgX1Y0pAI/AAAAAAAAAUo/DWyB_Re6ffQ/s200/09+Salveu+el+soldat+Ryan.jpg" width="150" border="0" /></a>Salveu el soldat Ryan</em></strong> (1998) / <em>Saving Private Ryan</em> / Dir.: Steven Spielberg<br />Música original: John Williams(06:10)<br /></div><div></div><br /><br /><div><br />Edició recomanada: DreamWorks DRD 50046</div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;">Howard Shore<br />“La fi de totes les coses”</span></strong></div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong><strong><span style="font-size:130%;"><div><br /></span><em><a href="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWgX1Y0pBI/AAAAAAAAAUw/Sn2Q-MfGv3Q/s1600-h/10+El+retorn+del+rei.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095154884768211986" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="152" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWgX1Y0pBI/AAAAAAAAAUw/Sn2Q-MfGv3Q/s200/10+El+retorn+del+rei.jpg" width="147" border="0" /></a>El senyor dels anells: El retorn del rei</em></strong> (2003) / <em>Lord of the Rings: The Return of the King</em> / Dir.: Peter Jackson<br />Música original: Howard Shore<br />Intèrprets: London Philharmonic Orchestra - London Voices - London Oratory School Scholars - Renée Fleming (soprano)<br />(05:13)<br />Edició recomanada: Reprise Records 9 48521-2</div><div></div><br /><div></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;">Johann Sebastian Bach<br />“Dona Nobis Pacem” de l’Agnus Dei de la <em>Missa en si menor</em> BWV 232</span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong><br /><strong><em><a href="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWhXFY0pCI/AAAAAAAAAU4/STmhXBGL1x8/s1600-h/11+L%27evangeli+segons+Mateu.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095155971394937890" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="148" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWhXFY0pCI/AAAAAAAAAU4/STmhXBGL1x8/s200/11+L%27evangeli+segons+Mateu.jpg" width="147" border="0" /></a>L’evangeli segons Mateu</em></strong> (1964) / <em>Il vangelo secondo Matteo</em> / Dir.: Pier Paolo Passolini<br />Música original: Luis Enrique Bacalov<br />(03:00) </div><div></div><br /><div><br />Edició recomanada: RCA Records 74321-37416-2 (OST 132)</div><div></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;">Steffan Nilsson<br />“Així com en el cel”</span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong><strong><span style="font-size:130%;"><br /></span><em><a href="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWhXVY0pDI/AAAAAAAAAVA/kqQDnGOW3uE/s1600-h/12+Tierra+de+%C3%A1ngeles.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095155975689905202" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="150" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWhXVY0pDI/AAAAAAAAAVA/kqQDnGOW3uE/s200/12+Tierra+de+%C3%A1ngeles.jpg" width="148" border="0" /></a>Tierra de ángeles</em></strong> (2004) / <em>Så som i himmelen</em> / Dir.: Kay Pollak<br />Música original: Steffan Nilsson<br />(03:51)<br /></div><div></div><br /><div></div><br /><div><br />Edició recomanada: Normal Records N 284</div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;">Danny Elfman<br />“El gran final”</span></strong> </div><div><br /><em><strong><a href="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWhXVY0pEI/AAAAAAAAAVI/A2t_i4DCcMI/s1600-h/13+Eduard+Manstisores.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095155975689905218" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 147px; CURSOR: hand; HEIGHT: 151px" height="151" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWhXVY0pEI/AAAAAAAAAVI/A2t_i4DCcMI/s200/13+Eduard+Manstisores.jpg" width="142" border="0" /></a>Eduard Manstisores</strong></em> (1990) / <em>Edward Scissorhands</em> / Dir.: Tim Burton<br />Música original: Danny Elfman<br />(03:26)<br /></div><div></div><br /><div><br />Edició recomanada: MCA Records MCAD 10133</div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;">Patrick Doyle<br />“Strike Up Pipers”</span></strong> </div><div><br /><strong><em><a href="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWhXlY0pFI/AAAAAAAAAVQ/vgZ79FEp2WE/s1600-h/13+Molt+soroll+per+no+res.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095155979984872530" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="150" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RrWhXlY0pFI/AAAAAAAAAVQ/vgZ79FEp2WE/s200/13+Molt+soroll+per+no+res.jpg" width="153" border="0" /></a>Molt soroll per no res</em></strong> (1993) / <em>Much Ado About Nothing</em>/ Dir.: Kenneth Branagh<br />Música original: Patrick Doyle<br />(02:43)<br /></div><div></div><br /><div></div><br /><div>Edició recomanada: Epic Records EPC 473989 2</div><br /><div></div><br /><div></div></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8405628259154817572-3635439506003095671?l=violivermell.blogspot.com' alt='' /></div>Xavier Cazeneuvehttp://www.blogger.com/profile/08520456951137438605noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8405628259154817572.post-76382446343414445502007-07-29T20:03:00.000+01:002007-07-29T20:46:08.683+01:00<a href="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqznsVY0ojI/AAAAAAAAARA/6hk8ln29B0E/s1600-h/logocatmus20.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5092700027490705970" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqznsVY0ojI/AAAAAAAAARA/6hk8ln29B0E/s200/logocatmus20.jpg" border="0" /></a> <div align="center"><span style="font-size:130%;">Catalunya Música<br />Dilluns, 30 de juliol de 2007. 23:00 - 24:00</span><br /></div><br /><div align="center">Guió i locució de Xavier Cazeneuve<br />Control tècnic de Daniel Guinot<br /></div><br /><div align="left"></div><div align="left"></div><br /><div align="left">Llistat d'audicions </div><div></div><br /><div><br /><strong><span style="font-size:130%;">Wolfgang Amadeus Mozart<br />“Duettino – Sull’Aria” de <em>Les noces de Fígaro</em></span></strong><br /><br /><strong><em><a href="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqzoTVY0okI/AAAAAAAAARI/r5W0o65AHa8/s1600-h/01+Cadena+perp%C3%A8tua.jpg"></a><a href="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqzpFVY0opI/AAAAAAAAARw/1JB8uEW61LQ/s1600-h/01+Cadena+perp%C3%A8tua.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5092701556499063442" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="147" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqzpFVY0opI/AAAAAAAAARw/1JB8uEW61LQ/s200/01+Cadena+perp%C3%A8tua.jpg" width="147" border="0" /></a>Cadena Perpètua</em></strong> (1994) / <em>The Shawshank Redemption</em> / Dir. Frank Darabont<br />Música original: Thomas Newman<br />Intèrprets: Edith Mathis i Gundula Janowitz - Cor i Orquestra de l’Òpera Alemanya de Berlin, dirigits per Karl Böhm<br />(03:34)<br /></div><div></div><div></div><div>Edició recomanada: Epic Records EPC 478332 2<br /><br /><br /><br /><br /></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;">Erich Wolfgang Korngold<br />“Cançó de Maria”</span></strong><br /><br /><em><strong><a href="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqzpFlY0oqI/AAAAAAAAAR4/i_4iuQ3YWSk/s1600-h/02+El+falc%C3%B3+del+mar.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5092701560794030754" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="153" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqzpFlY0oqI/AAAAAAAAAR4/i_4iuQ3YWSk/s200/02+El+falc%C3%B3+del+mar.jpg" width="152" border="0" /></a>El falcó del mar</strong></em> (1940) / <em>The Sea Hawk</em> / Dir.: Michael Curtiz<br />Música original: Erich Wolfgang Korngold<br />Intèrpret: Irina Romishevskaya – Orquestra simfònica i cors de Moscou, dirigits per Williams Stromberg.<br />(1:02)<br /></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div>Edició recomanada: Naxos 8.570110-11<br /><br /><br /><br /><br /><br /><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;">Carles Cases<br />“Florance”</span></strong><br /><br /><em><strong><a href="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqzpFlY0orI/AAAAAAAAASA/TujjsjezcZU/s1600-h/03+Mi_nombre_es_sombra.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5092701560794030770" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="146" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqzpFlY0orI/AAAAAAAAASA/TujjsjezcZU/s200/03+Mi_nombre_es_sombra.jpg" width="147" border="0" /></a>Mi nombre es Sombra</strong></em> (1996) / <em>Mi nombre es Sombra</em> / Dir.: Gonzalo Suárez<br />Música original: Carles Cases<br />(04:38)<br />Intèrpret: Mireia Pintó<br /></div><div></div><div></div><div></div><div>Edició recomanada: Magna Music ME 10122<br /><br /><br /><br /><br /><br /><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;">Giacomo Puccini<br />“O mio babbino caro” de <em>Gianni Schicchi</em><br /></span></strong><br /><strong><em><a href="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqzpFlY0osI/AAAAAAAAASI/9oHv4jIw5F0/s1600-h/04+Una+habitaci%C3%B3+amb+vistes.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5092701560794030786" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 150px; CURSOR: hand; HEIGHT: 144px" height="126" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqzpFlY0osI/AAAAAAAAASI/9oHv4jIw5F0/s200/04+Una+habitaci%C3%B3+amb+vistes.jpg" width="150" border="0" /></a>Una habitació amb vistes</em></strong> (1985) / <em>A Room with a View</em> / Dir.: James Ivory<br />Música original: Richard Robbins<br />Intèrpret: Kiri Te Kanawa<br />(02:21)<br /></div><div></div><div></div><div></div><div>Edició recomanada: Angel ZDMC 7243 28956-2 6<br /><br /><br /><br /><br /><br /><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;">Patrick Doyle<br />“I Saw No Shadow of Another Parting [The Aria]”<br /></span></strong><br /><em><strong><a href="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqzpF1Y0otI/AAAAAAAAASQ/TfAyTgJMrh0/s1600-h/05+Grans+esperances.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5092701565088998098" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="143" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqzpF1Y0otI/AAAAAAAAASQ/TfAyTgJMrh0/s200/05+Grans+esperances.jpg" width="148" border="0" /></a>Grans esperances</strong></em> (1998) / <em>Great Expectations</em> / Dir.: Alfonso Cuarón<br />Música original: Patrick Doyle<br />Intèrpret: Kiri Te Kanawa<br />(02:39)<br /></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div>Edició recomanada: Atlantic 7567-83063-2</div><br /><br /><br /><br /><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;">Patrick Doyle<br />“The Dreame”</span></strong><br /><br /><em><strong><a href="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rqzp41Y0ouI/AAAAAAAAASY/T6_maeGzaIM/s1600-h/06+Seny+i+sensibilitat.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5092702441262326498" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="149" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rqzp41Y0ouI/AAAAAAAAASY/T6_maeGzaIM/s200/06+Seny+i+sensibilitat.jpg" width="148" border="0" /></a>Seny i sentiment</strong></em> (1995) / <em>Sense and Sensibility</em> / Dir.: Ang Lee<br />Música original: Patrick Doyle – Lletres de les cançons: poemes de Ben Johnson<br />Intèrpret: Jane Eaglen<br />(02:31)<br /></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div>Edició recomanada: Sony Classical SK 62258<br /><br /><br /><br /><br /><br /><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;">Patrick Doyle<br />“Encén-me el cor”<br /></span></strong><br /><em><strong><a href="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rqzp41Y0ovI/AAAAAAAAASg/fDP82yH6OA8/s1600-h/07+A+little+princess.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5092702441262326514" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="151" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rqzp41Y0ovI/AAAAAAAAASg/fDP82yH6OA8/s200/07+A+little+princess.jpg" width="147" border="0" /></a>La princeseta</strong></em> (1995) / <em>A Little Princess</em> / Dir.: Alfonso Cuarón<br />Música original: Patrick Doyle<br />Intèrpret: Abigail Doyle<br />(03:01)<br /></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div>Edició recomanada: Varese Sarabande VSD-5628</div><br /><br /><br /><br /><br /><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;">P</span></strong><strong><span style="font-size:130%;">atrick Doyle<br />“The Way It’s Meant to Be”<br /></span></strong><br /><strong><em><a href="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rqzp5FY0owI/AAAAAAAAASo/3CiKcf-1ED4/s1600-h/08+Gosford+Park.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5092702445557293826" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="143" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rqzp5FY0owI/AAAAAAAAASo/3CiKcf-1ED4/s200/08+Gosford+Park.jpg" width="149" border="0" /></a>Gosford Park</em></strong> (2001) / <em>Gosford Park</em> / Dir.: Robert Altman<br />Música original: Patrick Doyle<br />Intèrpret. Abigail Doyle<br />(02:10)<br /></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div>Edició recomanada: Decca 470 387-2 DH<br /><br /><br /><br /><br /><br /><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;">Umberto Giordano<br />“La Mamma Morta” d’<em>Andrea Chenier</em></span></strong><br /><br /><strong><em><a href="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rqzp5FY0oxI/AAAAAAAAASw/V2l_ZNd66TY/s1600-h/09+Philadelphia.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5092702445557293842" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="146" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rqzp5FY0oxI/AAAAAAAAASw/V2l_ZNd66TY/s200/09+Philadelphia.jpg" width="145" border="0" /></a>Philadelphia </em></strong>(1993) / <em>Philadelphia</em> / Dir.: Jonathan Demme<br />Música original: Howard Shore<br />Intèrpret: Maria Callas<br />(04:54)<br /></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div>Edició recomanada: Epic Records EK 57823<br /><br /><br /><br /><br /><br /><span style="font-size:130%;"><strong></strong></span></div><div><span style="font-size:130%;"><strong></strong></span></div><div><span style="font-size:130%;"><strong></strong></span></div><div><span style="font-size:130%;"><strong></strong></span></div><div><span style="font-size:130%;"><strong>Angelo Badalamenti<br />“Crèdits / Qui s’ha endut els meus somnis?”</strong></span><br /><br /><strong><em><a href="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rqzp5VY0oyI/AAAAAAAAAS4/0QDwDEQfl3s/s1600-h/10+La+ciutat+dels+nens+perduts.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5092702449852261154" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="145" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rqzp5VY0oyI/AAAAAAAAAS4/0QDwDEQfl3s/s200/10+La+ciutat+dels+nens+perduts.jpg" width="152" border="0" /></a>La ciutat dels nens perduts</em></strong> (1995) / <em>La cité des enfants perdus</em> / Dir.: Marc Caro – Jean-Pierre Jeunet<br />Música original: Angelo Badalamenti<br />Intèrpret: Marianne Faithful<br />(07:08)<br /></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div>Edició recomanada: East West 0630 10251 2 - CA 851<br /><br /><br /><br /><br /><br /><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;">Tradicional s.XVI<br />“Song in Brother (Paseábase el Rey Moro)”</span></strong><br /><br /><strong><em><a href="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqzqjlY0ozI/AAAAAAAAATA/dP3OaapVLk8/s1600-h/11+El+mercader+de+Ven%C3%A8cia.jpg"></a><a href="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqzrGlY0o3I/AAAAAAAAATg/EtAU0bV4O6U/s1600-h/11+El+mercader+de+Ven%C3%A8ciab.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5092703776997155698" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="154" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqzrGlY0o3I/AAAAAAAAATg/EtAU0bV4O6U/s200/11+El+mercader+de+Ven%C3%A8ciab.jpg" width="155" border="0" /></a>El mercader de Venècia</em></strong> (2004) / <em>The Merchant of Venice</em> / Dir.: Michael Radford<br />Música original: Jocelyn Pook<br />Intèrpret, llaüt i arranjaments: Clara Sanabras<br />(02:41)<br /></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div>Edició recomanada: Decca 475 6367<br /><br /><br /><br /><br /><br /><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;">Jacques Offenbach<br />“Barcarola” d’<em>Els contes de Hoffmann</em></span></strong><br /><br /><strong><em><a href="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rqzqj1Y0o0I/AAAAAAAAATI/lTziXF404AQ/s1600-h/12+La+vida+es+bella.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5092703179996701506" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="148" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rqzqj1Y0o0I/AAAAAAAAATI/lTziXF404AQ/s200/12+La+vida+es+bella.jpg" width="151" border="0" /></a>La vida és bella</em></strong> (1997) / <em>La vita è Bella</em> / Dir.: Roberto Benigni<br />Música original: Nicola Piovani<br />Intèrprets: Montserrat Caballé i Shirley Verret<br />(03:56)<br /></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div>Edició recomanada: Virgin Records 72484914721<br /><br /><br /><br /><br /><br /><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;">John Williams<br />“On els somnis neixen”<br /></span></strong><br /><strong><em><a href="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rqzqj1Y0o1I/AAAAAAAAATQ/uDIYfjIpomQ/s1600-h/13+Intel%C2%B7lig%C3%A8ncia+Artificial.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5092703179996701522" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="149" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rqzqj1Y0o1I/AAAAAAAAATQ/uDIYfjIpomQ/s200/13+Intel%C2%B7lig%C3%A8ncia+Artificial.jpg" width="150" border="0" /></a>A.I. Intel·ligència Artificial</em></strong> (2001) / <em>Artificial Intelligence: A.I.</em> / Dir.: Steven Spielberg<br />Música original: John Williams<br />Intèrpret: Barbara Bonney<br />(04:23)<br /></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div>Edició recomanada: Warner Bros. 9362-48096-2<br /><br /><br /><br /><br /><br /><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;">Jan A.P. Kaczmarek<br />“Dos trens”<br /></span></strong><br /><strong><em><a href="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqzqkFY0o2I/AAAAAAAAATY/CZjqWs-QWOQ/s1600-h/14+Vidas+al+l%C3%ADmite.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5092703184291668834" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="148" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqzqkFY0o2I/AAAAAAAAATY/CZjqWs-QWOQ/s200/14+Vidas+al+l%C3%ADmite.jpg" width="153" border="0" /></a>Vidas al límite</em></strong> (1995) / <em>Total Eclipse</em>/ Dir.: Agnieszka Holland<br />Música original: Jan A.P. Kaczmarek<br />Intèrpret: Marta Boberska<br />(02:58)<br /></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div>Edició recomanada: Sony Classical SK 62037 </div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8405628259154817572-7638244634341444550?l=violivermell.blogspot.com' alt='' /></div>Xavier Cazeneuvehttp://www.blogger.com/profile/08520456951137438605noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8405628259154817572.post-3507599806713986352007-07-23T10:25:00.000+01:002007-07-22T22:15:08.984+01:00<div><a href="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqPBKVY0oSI/AAAAAAAAAO4/DoDCK8HciJE/s1600-h/logocatmus20.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090124387142902050" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqPBKVY0oSI/AAAAAAAAAO4/DoDCK8HciJE/s200/logocatmus20.jpg" border="0" /></a><br /><div align="center"><span style="font-size:130%;">Catalunya Música</span></div><div align="center"><span style="font-size:130%;">Dilluns, 23 de juliol de 2007. 23:00 - 24:00</span><br /></div><br /><div align="center">Guió i locució de Xavier Cazeneuve</div><div align="center">Control tècnic de Daniel Guinot<br /><br /><br /></div><br /><div>Llistat d'audicions<br /><br /></div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;">Johann Strauss, fill</span><br /><span style="font-size:130%;">Vals de l’Emperador – Contes dels boscos de Vienna</span></strong><br /><br /><em><strong><a href="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqPBaFY0oTI/AAAAAAAAAPA/8igmKEneGDc/s1600-h/01+L%27edat+de+la+innoc%C3%A8ncia.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090124657725841714" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="149" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqPBaFY0oTI/AAAAAAAAAPA/8igmKEneGDc/s200/01+L%27edat+de+la+innoc%C3%A8ncia.jpg" width="149" border="0" /></a>L’edat de la innocència</strong></em> (1993) / <em>The Age of Innocence</em> / Dir. Martin Scorsese<br />Música original: Elmer Bernstein<br />(02:26)<br /><br /><br /></div><br /><div>Edició recomanada: Epic Records EPC 474576-2<br /><br /><br /></div><br /><div><br /><strong><span style="font-size:130%;">Henry Mancini<br />“Moon River”</span></strong><br /><br /><em><strong><a href="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqPBfFY0oUI/AAAAAAAAAPI/eBTfqmFhSk4/s1600-h/02+Esmorzar+a+Tiffani%27s.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090124743625187650" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="153" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqPBfFY0oUI/AAAAAAAAAPI/eBTfqmFhSk4/s200/02+Esmorzar+a+Tiffani%27s.jpg" width="149" border="0" /></a>Esmorzar amb diamants</strong></em> (1961) / <em>Breakfast at Tiffany’s</em> / Dir.: Blake Edwards<br />Música original: Henry Mancini<br />(2:43)<br /><br /><br /></div><br /><div>Edició recomanada: World Music WM 88032<br /><br /><br /><br /><br /><strong><span style="font-size:130%;">Max Steiner<br />“Vals”<br /></span></strong><br /><strong><em><a href="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqPBj1Y0oVI/AAAAAAAAAPQ/NedcNF2rqfE/s1600-h/03+Jezabel.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090124825229566290" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="153" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqPBj1Y0oVI/AAAAAAAAAPQ/NedcNF2rqfE/s200/03+Jezabel.jpg" width="149" border="0" /></a>Jezabel</em></strong> (1938) / <em>Jezebel</em> / Dir.: William Wyler<br />Música original: Max Steiner<br />(02:21)<br /><br /><br /></div><br /><div>Edició recomanada: RCA Victor 0183-2-RG</div><br /><div><br /><br /><br /></div><br /><div><br /><strong><span style="font-size:130%;">Alfred Newman<br />“El vals”</span></strong><br /><br /><strong><em><a href="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqPBoFY0oWI/AAAAAAAAAPY/892fs4dbsek/s1600-h/04+Cims.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090124898244010338" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="152" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqPBoFY0oWI/AAAAAAAAAPY/892fs4dbsek/s200/04+Cims.jpg" width="148" border="0" /></a>Cims borrascosos</em></strong> (1939) / <em>Wuthering Heights</em> / Dir.: William Wyler<br />Música original: Alfred Newman<br />(02:40)<br /><br /><br /><br /></div><br /><div>Edició recomanada: Albatross HMS 1939 NDS<br /><br /><br /><br /><br /><strong><span style="font-size:130%;">Jerome Moross<br />“Vals”<br /></span></strong><br /><em><strong><a href="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqPBsVY0oXI/AAAAAAAAAPg/9Pq-INVpOXQ/s1600-h/05+Horizontes+de+grandeza.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090124971258454386" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="144" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqPBsVY0oXI/AAAAAAAAAPg/9Pq-INVpOXQ/s200/05+Horizontes+de+grandeza.jpg" width="149" border="0" /></a>Horizontes de grandeza</strong></em> (1958) / <em>The Big Country</em> / Dir.: William Wyler<br />Música original: Jerome Moross<br />(02:47)<br /><br /><br /></div><br /><div>Edició recomanada: Silva Screen FILMCD 030</div><br /><div><br /><br /><br /><br /><strong><span style="font-size:130%;">Bernard Herrmann<br />“Vals de l’esmorzar”</span></strong><br /><br /><strong><em><a href="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqPBw1Y0oYI/AAAAAAAAAPo/KWThcWKoJb0/s1600-h/06+Ciutad%C3%A0+Kane.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090125048567865730" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="150" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqPBw1Y0oYI/AAAAAAAAAPo/KWThcWKoJb0/s200/06+Ciutad%C3%A0+Kane.jpg" width="153" border="0" /></a>Ciutadà Kane</em></strong> (1941) / <em>Citizen Kane</em> / Dir.: Orson Welles<br />Música original: Bernard Herrmann<br />(04:06)<br /><br /><br /><br /></div><br /><div>Edició recomanada: Varese Sarabande VSD 5806</div><br /><div><br /><br /><br /><br /><strong><span style="font-size:130%;">Bernard Herrmann<br />“Vals lent”<br /></span></strong><br /><em><strong><a href="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqPB1FY0oZI/AAAAAAAAAPw/BJqWf43Sw5Q/s1600-h/07+Obsessi%C3%B3.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090125121582309778" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="149" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqPB1FY0oZI/AAAAAAAAAPw/BJqWf43Sw5Q/s200/07+Obsessi%C3%B3.jpg" width="151" border="0" /></a>Obsessió</strong></em> (1976) / <em>Obsession</em> / Dir.: Brian de Palma<br />Música original: Bernard Herrmann<br />(01:33)<br /><br /><br /><br /></div><br /><div>Edició recomanada: Reference RO-0001</div><br /><div><br /><br /><br /><br /><strong><span style="font-size:130%;">Nino Rota<br />“Tema principal (El vals d’El Padrí)”</span></strong><br /><br /><strong><em><a href="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqPB5lY0oaI/AAAAAAAAAP4/Tsh3K5uAc8k/s1600-h/08+El+padr%C3%AD.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090125198891721122" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="151" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqPB5lY0oaI/AAAAAAAAAP4/Tsh3K5uAc8k/s200/08+El+padr%C3%AD.jpg" width="150" border="0" /></a>El Padrí</em></strong> (1972) / <em>The Godfather</em> / Dir.: Francis Ford Coppola<br />Música original: Nino Rota<br />(03:08)<br /><br /><br /><br /></div><br /><div>Edició recomanada: MCA Records MCD 10231 MCAD 10231</div><br /><div><br /><br /></div><br /><div><br /><strong><span style="font-size:130%;">Danny Elfman<br />“El vals de la mort”<br /></span></strong><br /><em><strong><a href="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqPB-FY0obI/AAAAAAAAAQA/b_jFVccdUQ8/s1600-h/09+Batman.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090125276201132466" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="152" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqPB-FY0obI/AAAAAAAAAQA/b_jFVccdUQ8/s200/09+Batman.jpg" width="152" border="0" /></a>Batman</strong></em> (1989) / <em>Batman</em> / Dir.: Tim Burton<br />Música original: Danny Elfman<br />(03:58)</div><br /><div><br /><br /><br /></div><br /><div>Edició recomanada: Warner Bros. 9 25977-2</div><br /><div><br /><br /><br /><br /><strong><span style="font-size:130%;">Elliot Goldenthal<br />“El vals d’en Santiago”<br /></span></strong><br /><strong><em><a href="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqPCEFY0ocI/AAAAAAAAAQI/rfSNrSPDYao/s1600-h/10+Entrevista+amb+el+vampir.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090125379280347586" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 149px; CURSOR: hand; HEIGHT: 146px" height="152" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqPCEFY0ocI/AAAAAAAAAQI/rfSNrSPDYao/s200/10+Entrevista+amb+el+vampir.jpg" width="149" border="0" /></a>Entrevista amb el vampir</em></strong> (1994) / <em>Interview With The Vampire: The Vampire Chronicles</em> / Dir.: Neil Jordan<br />Música original: Elliot Goldenthal<br />(00:36)<br /><br /><br /></div><br /><div>Edició recomanada: Geffen Records GED 24719</div><br /><div><br /><br /><br /><br /><strong><span style="font-size:130%;">Jerry Goldsmith<br />“El vals del vestit”<br /></span></strong><br /><strong><em><a href="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqPCI1Y0odI/AAAAAAAAAQQ/n2E2nJn9TmU/s1600-h/11+Legend.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090125460884726226" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 155px; CURSOR: hand; HEIGHT: 152px" height="152" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqPCI1Y0odI/AAAAAAAAAQQ/n2E2nJn9TmU/s200/11+Legend.jpg" width="149" border="0" /></a>Legend</em></strong> (1985) / <em>Legend</em>/ Dir.: Ridley Scott<br />Música original: Jerry Goldsmith<br />(02:50)</div><br /><div></div><br /><div><br /><br /></div><br /><div>Edició recomanada: Silva Screen FILMCD 045</div><br /><div><br /><br /><br /><br /><strong><span style="font-size:130%;">Georges Delerue<br />“El vals de François T.”<br /></span></strong><br /><a href="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqPCN1Y0oeI/AAAAAAAAAQY/kKbP0vnmhiA/s1600-h/12+Delerue+-+Truffaut.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090125546784072162" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="136" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqPCN1Y0oeI/AAAAAAAAAQY/kKbP0vnmhiA/s200/12+Delerue+-+Truffaut.jpg" width="143" border="0" /></a>Música original: Georges Delerue<br />(03:23)</div><br /><div><br /><br /><br /></div><br /><div>Edició recomanada: Nonesuch Records 79405-2 (1997)</div><br /><div><br /><br /><br /><br /><strong><span style="font-size:130%;">Pyotr Ilyich Txaikovski<br />Vals del ballet <em>La bella dorment</em><br /></span></strong><br /><strong><em><a href="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqPCSlY0ofI/AAAAAAAAAQg/UBbq541mDno/s1600-h/13+La+bella+dorment.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090125628388450802" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="152" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqPCSlY0ofI/AAAAAAAAAQg/UBbq541mDno/s200/13+La+bella+dorment.jpg" width="153" border="0" /></a>La bella durmiente</em></strong> (1959) / <em>Sleeping Beauty</em>/ Dir.: Clyde Geronimi<br />Música original: George Burns<br />(04:23)<br /><br /><br /><br /></div><br /><div>Edició recomanada: Walt Disney Records 60881-7</div><br /><div><br /><br /></div><br /><div><br /><strong><span style="font-size:130%;">John Williams<br />“El vals de la tieta Marge”</span></strong><br /><br /><strong><em><a href="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqPCW1Y0ogI/AAAAAAAAAQo/iNP0UiLjVJY/s1600-h/14+Potter+Azkaban.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090125701402894850" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="157" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqPCW1Y0ogI/AAAAAAAAAQo/iNP0UiLjVJY/s200/14+Potter+Azkaban.jpg" width="150" border="0" /></a>Harry Potter i el presoner d’Azkaban</em></strong> (2004) / <em>Harry Potter and the Prisoner of Azkaban</em>/ Dir.: Alfonso Cuarón<br />Música original: John Williams<br />(02:19)<br /><br /><br /></div><br /><div>Edició recomanada: Warner Bros. 7567-83711-5</div><br /><div><br /><br /><br /><br /><strong><span style="font-size:130%;">Alexandre Desplat<br />“El vals del naixement”<br /></span></strong><br /><strong><em><a href="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqPCbFY0ohI/AAAAAAAAAQw/5ikyntSf7Lw/s1600-h/15+Reencarnaci%C3%B3n.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090125774417338898" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 155px; CURSOR: hand; HEIGHT: 155px" height="155" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqPCbFY0ohI/AAAAAAAAAQw/5ikyntSf7Lw/s200/15+Reencarnaci%C3%B3n.jpg" width="152" border="0" /></a>Reencarnación</em></strong> (2004) / <em>Birth</em>/ Dir.: Jonathan Glazer<br />Música original: Alexandre Desplat<br />(02:36)<br /><br /><br /><br /></div><br /><div>Edició recomanada: Silva Screen SILCD1171</div><br /><div><br /><br /><br /><br /><strong><span style="font-size:130%;">Nino Rota<br />“El vals del comiat”</span></strong><br /><br /><em><strong><a href="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqPCfVY0oiI/AAAAAAAAAQ4/XEHPhsz02iw/s1600-h/16+Il+Gattopardo.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090125847431782946" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="149" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RqPCfVY0oiI/AAAAAAAAAQ4/XEHPhsz02iw/s200/16+Il+Gattopardo.jpg" width="152" border="0" /></a>El gatopardo</strong></em> (1963) / <em>Il Gattopardo</em>/ Dir.: Luchino Visconti<br />Música original: Nino Rota<br />(03:59)<br /><br /><br /><br /></div><br /><div>Edició recomanada: CAM CSE 010 </div></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8405628259154817572-350759980671398635?l=violivermell.blogspot.com' alt='' /></div>Xavier Cazeneuvehttp://www.blogger.com/profile/08520456951137438605noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8405628259154817572.post-34349628269272138792007-07-15T19:29:00.000+01:002007-07-22T22:13:57.127+01:00<img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5087502718042369426" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RppwxG6_7ZI/AAAAAAAAAN4/tpHObejbtCQ/s200/logocatmus20.jpg" border="0" /> <div><div align="center"><span style="font-size:130%;">Catalunya Música</span></div><div align="center"><span style="font-size:130%;">Dilluns, 16 de juliol de 2007. 23:00 - 24:00.</span></div><div><br /></div><div align="center">Guió i locució de Xavier Cazeneuve</div><div align="center">Control tècnic de Daniel Guinot<br /></div><div><br /><br /></div><div align="left"></div><div align="left"><br />Llistat d'audicions<br /><br /><span style="font-size:130%;"><strong>Niccolo Paganini<br />Capritx núm 01 en Mi major</strong></span><br /><br /><strong><em><a href="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RppqBm6_7NI/AAAAAAAAAMY/Q_BwpJO53o8/s1600-h/01+Paganini.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5087495304928816338" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="149" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RppqBm6_7NI/AAAAAAAAAMY/Q_BwpJO53o8/s200/01+Paganini.jpg" width="152" border="0" /></a>Paganini </em>(1989)</strong> / <em>Kinski Paganini</em> / Dir. Klaus Kinski<br />Violí: Salvattore Accardo<br />(01:45)<br /><br /><br /></div><div></div><div><br /></div><div><br /><br /><br /><br /><br /><span style="font-size:130%;"><strong></strong></span></div><div><span style="font-size:130%;"><strong></strong></span></div><div><span style="font-size:130%;"><strong>Bock – Harnick – Williams<br />“Main Title”</strong></span><br /><br /><strong><em><a href="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RppqHm6_7OI/AAAAAAAAAMg/QSSwM9FgqZA/s1600-h/02+Violinista+a+la+teulada.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5087495408008031458" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 153px; CURSOR: hand; HEIGHT: 152px" height="158" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RppqHm6_7OI/AAAAAAAAAMg/QSSwM9FgqZA/s200/02+Violinista+a+la+teulada.jpg" width="153" border="0" /></a>El violinista a la teulada</em> (1971)</strong> / <em>Fiddler on the Roof</em> / Dir.: Norman Jewison<br />Música original: Jerry Bock – Lletres: Sheldon Harnick – Adaptació musical: John Williams<br />Violí: Issac Stern<br />(3:33)</div></div><div><div><div></div><div></div><div><span style="font-size:85%;">Edició recomanada: EMI – CDP 7 46091 2</span> </div><div><br /></div><div></div><div><br /></div><div><br /><br /><span style="font-size:130%;"><strong></strong></span></div><div><span style="font-size:130%;"><strong>John Williams<br />“Theme from Schindler’s List”<br /></strong></span><br /><strong><em><a href="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RppqMG6_7PI/AAAAAAAAAMo/wiwNH6PuETY/s1600-h/03+La+llista+de+Schindler.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5087495485317442802" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 151px; CURSOR: hand; HEIGHT: 144px" height="154" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RppqMG6_7PI/AAAAAAAAAMo/wiwNH6PuETY/s200/03+La+llista+de+Schindler.jpg" width="151" border="0" /></a>La llista de Schindler</em> (1993)</strong> / <em>Schindler’s List</em> / Dir.: Steven Spielberg<br />Música original: John Williams<br />Violí: Itzhak Perlman<br />(04:16) </div><div></div><div></div><div><span style="font-size:85%;">Edició recomanada: MCA Records MCAD 10969</span><br /><br /><br /></div><div></div><div><br /></div><div><br /><br /><br /><span style="font-size:130%;"><strong></strong></span></div><div><span style="font-size:130%;"><strong></strong></span></div><div><span style="font-size:130%;"><strong>John Williams<br />“As the Water”<br /></strong></span><br /><strong><em><a href="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RppqQ26_7QI/AAAAAAAAAMw/bDzEbplaTfI/s1600-h/04+Mem%C3%B2ries+d%27una+gueisha.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5087495566921821442" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 154px; CURSOR: hand; HEIGHT: 144px" height="157" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RppqQ26_7QI/AAAAAAAAAMw/bDzEbplaTfI/s200/04+Mem%C3%B2ries+d%27una+gueisha.jpg" width="154" border="0" /></a>Memòries d’una geisha</em> (2005)</strong> / <em>Memoirs of a Geisha</em> / Dir.: Rob Marshall<br />Música original: John Williams<br />Violí: Itzhak Perlman – Violoncel: Yo-Yo Ma<br />(02:00) </div><div><br /><span style="font-size:85%;">Edició recomanada: Sony Classical SK 74708</span><br /><br /><br /></div><div></div><div></div><div><br /><br /><br /><span style="font-size:130%;"><strong></strong></span></div><div><span style="font-size:130%;"><strong></strong></span></div><div><span style="font-size:130%;"><strong></strong></span></div><div><span style="font-size:130%;"><strong>John Williams<br />“Set anys al Tibet”<br /></strong></span><br /><strong><em><a href="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RppqVm6_7RI/AAAAAAAAAM4/6YezPO8lMlQ/s1600-h/05+Set+anys+al+Tibet.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5087495648526200082" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 149px; CURSOR: hand; HEIGHT: 145px" height="156" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RppqVm6_7RI/AAAAAAAAAM4/6YezPO8lMlQ/s200/05+Set+anys+al+Tibet.jpg" width="149" border="0" /></a>Set anys al Tibet</em> (1997)</strong> / <em>Seven Years in Tibet</em> / Dir.: Jean-Jacques Annaud<br />Música original: John Williams<br />Violoncel: Yo-Yo Ma<br />(07:08) </div><div></div><div></div><div></div><div><span style="font-size:85%;">Edició recomanada: Mandalay Records SK 60271</span><br /><br /></div><div><br /></div><div></div><div><br /><br /><br /><br /><span style="font-size:130%;"><strong></strong></span></div><div><span style="font-size:130%;"><strong></strong></span></div><div><span style="font-size:130%;"><strong></strong></span></div><div><span style="font-size:130%;"><strong></strong></span></div><div><span style="font-size:130%;"><strong></strong></span></div><div><span style="font-size:130%;"><strong>John Williams<br />“La tornada a casa”</strong><br /></span><br /><strong><em><a href="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RppsS26_7YI/AAAAAAAAANw/C_cuwpjuH6U/s1600-h/06+Nascut+el+4+de+juliol.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5087497800304815490" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 161px; CURSOR: hand; HEIGHT: 144px" height="150" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RppsS26_7YI/AAAAAAAAANw/C_cuwpjuH6U/s200/06+Nascut+el+4+de+juliol.jpg" width="145" border="0" /></a>Nascut el 4 de juliol</em> (1989)</strong> / <em>Born on the Fourth of July</em> / Dir.: Oliver Stone<br />Música original: John Williams<br />Trompeta: Timothy Morrison<br />(02:39) </div><div><br /></div><div><span style="font-size:85%;">Edició recomanada: MCA Records MCAD 6340</span><br /><br /><br /></div><div></div><div></div><div><br /><br /><br /><span style="font-size:130%;"><strong></strong></span></div><div><span style="font-size:130%;"><strong></strong></span></div><div><span style="font-size:130%;"><strong>John Corigliano<br />“Oxford: El concert del Papa”</strong></span><br /><br /><strong><em><a href="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RppqZ26_7SI/AAAAAAAAANA/pXck6IjFRdc/s1600-h/07+El+viol%C3%AD+vermell.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5087495721540644130" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="151" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RppqZ26_7SI/AAAAAAAAANA/pXck6IjFRdc/s200/07+El+viol%C3%AD+vermell.jpg" width="158" border="0" /></a>El violí vermell</em> (1998)</strong> / <em>Le violon rouge</em> / Dir.: François Girard<br />Música original: John Corigliano<br />Violí: Joshua Bell – Philharmonia Orchestra, dirigida per Esa-Pekka Salonen<br />(01:22) </div><div><br /><span style="font-size:85%;">Edició recomanada: Sony Classical SK 63010</span><br /><br /><br /></div><div><br /></div><div></div><div><br /><span style="font-size:130%;"><strong></strong></span></div><div><span style="font-size:130%;"><strong></strong></span></div><div><span style="font-size:130%;"><strong>Nigel Hess<br />“Fantasia per a violí i orquestra”</strong><br /></span><br /><strong><em><a href="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RppqeW6_7TI/AAAAAAAAANI/WF3fetmXQeE/s1600-h/08+L%27%C3%BAltima+primavera.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5087495798850055474" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 156px; CURSOR: hand; HEIGHT: 140px" height="154" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RppqeW6_7TI/AAAAAAAAANI/WF3fetmXQeE/s200/08+L%27%C3%BAltima+primavera.jpg" width="151" border="0" /></a>L’última primavera</em> (2004)</strong> / <em>Ladies in Lavender</em> / Dir.: Charles Dance<br />Música original: Nigel Hess<br />Violí: Joshua Bell<br />(03:40)</div><div></div><div></div><div><span style="font-size:85%;">Edició recomanada: Sony Classical SK 92689</span><br /><br /><br /><br /></div><div></div><div><br /><br /><br /><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;">James Newton Howard<br />“El vot”<br /></span></strong><br /><strong><em><a href="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rppqj26_7UI/AAAAAAAAANQ/JtZwbP4R2FA/s1600-h/09+El+bosque.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5087495893339336002" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 154px; CURSOR: hand; HEIGHT: 144px" height="153" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rppqj26_7UI/AAAAAAAAANQ/JtZwbP4R2FA/s200/09+El+bosque.jpg" width="154" border="0" /></a>El bosque</em> (2004)</strong> / <em>The Village</em> / Dir.: M. Night Shyamalan<br />Música original: James Newton Howard<br />Violí: Hillary Hahn<br />(06:03)<br /><br /><span style="font-size:85%;">Edició recomanada: Hollywood Records 2061-62464-2</span><br /><br /></div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong><br /><br /><div></div><div></div><div><br /></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;">John Du Prez<br />“Wanda es troba amb Archie al pis. Part 2”</span></strong><br /><br /><strong><em><a href="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RppqoW6_7VI/AAAAAAAAANY/RIX42QQVgO0/s1600-h/10+Un+peix+anomenat+Wanda.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5087495970648747346" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="151" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RppqoW6_7VI/AAAAAAAAANY/RIX42QQVgO0/s200/10+Un+peix+anomenat+Wanda.jpg" width="148" border="0" /></a>Un peix anomenat Wanda</em> (1988)</strong> / <em>A Fish Called Wanda</em> / Dir.: Charles Crichton<br />Música original: John Du Prez<br />Guitarra: John Williams<br />(01:43)<br /></div><div><br /></div><div><span style="font-size:85%;">Edició recomanada: Milan Music France 887878</span><br /><br /><br /></div><div><br /></div><div></div><div></div><div><br /><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;">Alexandre Desplat<br />“El vals del riu (Piano solo)”<br /></span></strong><br /><strong><em><a href="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RpprbG6_7WI/AAAAAAAAANg/gyAQmZBfc4A/s1600-h/11+El+vel+pintat.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5087496842527108450" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 150px; CURSOR: hand; HEIGHT: 143px" height="154" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RpprbG6_7WI/AAAAAAAAANg/gyAQmZBfc4A/s200/11+El+vel+pintat.jpg" width="150" border="0" /></a>El vel pintat</em> (2006)</strong> / <em>The Painted Veil</em> / Dir.: John Curran<br />Música original: Alexandre Desplat<br />Piano: Lang Lang<br />(02:28) </div><div></div><div></div><div><br /></div><div><span style="font-size:85%;">Edició recomanada: Deutsche Grammophon CD 00289 477 6552</span><br /><br /></div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><div></div><div><br /><br /><br /></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><br /></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div><div><strong><span style="font-size:130%;">Lluís D’Arquer<br />“El príncep feliç”</span></strong><br /><br /><strong><em><a href="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RpprgG6_7XI/AAAAAAAAANo/FjPsgqJEDZs/s1600-h/12+Sinfon%C3%ADa+de+ilegales.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5087496928426454386" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="151" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RpprgG6_7XI/AAAAAAAAANo/FjPsgqJEDZs/s200/12+Sinfon%C3%ADa+de+ilegales.jpg" width="148" border="0" /></a>Sinfonía de ilegales</em> (2005)</strong> / <em>Sinfonía de ilegales</em> / Dir.: José Luis de Damas<br />Música original: Lluís d’Arquer<br />Piano: Lluís d’Arquer – Orquestra Simfònica Estatal de Rivne (Ucraïna), dirigida per Melanie Mestre<br />(06:37)<br /><br /><span style="font-size:85%;">Edició recomanada: Saimel 3996210</span></div><div></div><div></div><div></div><div><br /></div><div></div><div><br /></div><div></div><div><br /></div><div></div></div></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8405628259154817572-3434962826927213879?l=violivermell.blogspot.com' alt='' /></div>Xavier Cazeneuvehttp://www.blogger.com/profile/08520456951137438605noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8405628259154817572.post-77317067832533163872007-07-11T16:11:00.000+01:002007-07-15T21:02:27.958+01:00<p>Durant els mesos de juny i juliol, els aficionats a la música de cinema han pogut gaudir de tres esdeveniments de categoria relacionats amb el món de les bandes sonores.<br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5087515156267658690" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" height="147" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rpp8FG6_7cI/AAAAAAAAAOQ/zb8X_OZqITo/s200/cinemad06.jpg" width="157" border="0" /><br /><br />Els dies 29 i 30 de juny i 1 de juliol, es va fer a Madrid el II Festival de Música de Cine (Cinemad). Hi va haver conferències de compositors com Christopher Young, Ángel Illarramendi o Shigeru Umebayashi, i també dos concerts: un d’obres de diferents compositors, en què Gabriel Yared i Christopher Gordon van dirigir l’orquestra Carlos III, i Carles Cases va interpretar també obres pròpies; i un altre concert dedicat a la música d’Alan Silvestri, en què el mateix compositor va dirigir l’orquestra.<br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5087514975879032226" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rpp76m6_7aI/AAAAAAAAAOA/eBxAacdjEjk/s200/FILMUCITE.jpg" border="0" /><br /><br />Pocs dies després, del 9 al 15 d’aquest mes de juliol, a Tenerife es fa el I Festival Internacional de Música de Cine de Tenerife. Torna a ser un programa intensiu de conferències, sessions amb compositors que fan passar una bona estona als aficionats i dos concerts més, amb la “Tenerife Film Orchestra & Coir”, una orquestra creada expressament per a la interpretació i enregistrament de bandes sonores, i que amb motiu d’aquest festival serà dirigida pels compositors Sean Callery, Michael Danna, Don Davis i també Ángel Illarramendi.<br /><br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5087515070368312754" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rpp8AG6_7bI/AAAAAAAAAOI/dYy1oPEHvWc/s200/congresobsospirit.gif" border="0" /><br />I finalment, entre els dies 19 i 22 d’aquest mateix mes, es farà el III Congrés Internacional de Música de Cine “Ciudad de Úbeda”, amb la presència d’una llista encara més llarga de compositors que han confirmat la seva assistència: John Scott, John Powell, John Debney, Bruce Broughton, Javier Navarrete, Roque Baños... Conferències de compositors, de productors, de crítics; inauguració d’exposicions, entrega de premis del concurs de joves compositors... i, com a clausura, és clar, concert de l’Orquestra Filarmonía interpretant música de Broughton, Baños, Navarrete, Debney i molts d’altres.<br /><br /> <br /><c>En fi, i davant de tot això, què podem dir? Doncs que és motiu d’alegria que hi hagi tres esdeveniments d’aquesta importància. I que el fet que la majoria del nombrós públic que hi assisteix acostumi a ser joves aficionats, alguns són molt joves, i veure que el jovent va a llocs a parlar de música amb els compositors i, a més, assisteix a concerts, ha de ser un motiu d’alegria –també de reflexió– per a tots els pensadors i programadors musicals.<br /><br />Naturalment, no és menys cert, també m’agradaria que a casa nostra féssim certàmens semblants.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8405628259154817572-7731706783253316387?l=violivermell.blogspot.com' alt='' /></div>Xavier Cazeneuvehttp://www.blogger.com/profile/08520456951137438605noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8405628259154817572.post-91505902171746301762007-07-04T17:08:00.000+01:002007-07-16T11:32:39.853+01:00Potser molts de vosaltres ja esteu de vacances, o us trobeu immersos en el compte enrere esperant que arribin. Sigui com sigui, s’acosten dies en què podrem gaudir de més temps per llegir, per llegir més que no ho fem durant el curs.<br /><br />Em permeto, doncs, de fer-vos un parell de recomanacions de lectures relacionades amb la música de cinema per aquests dies.<br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5087740182489198034" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" height="156" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RptIvW6_7dI/AAAAAAAAAOY/iLrdZ5aPhls/s200/dicci.jpg" width="110" border="0" />El primer és un diccionari. (Que sí. Que no passa pas res per dir que llegim un diccionari!) <em>Diccionario de bandas sonoras</em>, de Joan Padrol, editat per T&B editores. Es tracta d’un llibre en què es recullen les ressenyes de gairebé dos mil discos de bandes sonores editats des de l’arribada del disc de vinil fins a l’aparició del cedé. Dues mil petites històries amb les interioritats de cada banda sonora, les seves dades, les seves circumstàncies i curiositats. L’autor, professor d’Història de la Banda Sonora a l’Escola de Cinema i Arts Audiovisuals de Catalunya, i l’editorial, han aconseguit fer un diccionari agradable, d’aquells que mai et llegiràs sencer però amb el que passaràs moltes estones entretingudes, ara llegint una pàgina, ara llegint una lletra, ara saltant de ressenya en ressenya. Un llibre dels que acabes fent d’obligada consulta.<br /><br /><a href="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RptIz26_7eI/AAAAAAAAAOg/jIheHwnAQoM/s1600-h/jaumeradigales.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5087740259798609378" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="103" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RptIz26_7eI/AAAAAAAAAOg/jIheHwnAQoM/s200/jaumeradigales.jpg" width="97" border="0" /></a>L’altre llibre que us recomanem per l’estiu du per títol <em>La música en el cinema</em>, i el seu autor és el nostre company radiofònic Jaume Radigales, professor d’Estètica i de Música i Audiovisual de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull. Està editat per la Universitat Oberta de Catalunya, deficientment i decebedorament editat, per cert, la qual cosa fa que agafis més afecte al text, per com ha estat tractat en la maquetació. Si voleu saber quina és la importància de la música en el cinema, com es posa música als films, quines funcions té la música en una pel·lícula i una mica d’història de la música cinematogràfica, aquest pot ser el vostre llibre per les vacances. En un estil planer i concís, però amb contínues demostracions del seu bagatge, com és habitual en l’autor, en aquest llibre tindreu un valuós petit manual per saber el més essencial, que no vol dir el més superficial, de la música en el cinema.<br /><br /><em>La música en el cinema</em>, de Jaume Radigales, editat per la UOC; i <em>Diccionario de bandas sonoras</em>, de Joan Padrol, editat per T&amp;B editores. Dues opcions per passar una estona agradable a la fresca, amb un beguda freda i amb música de fons. Música de cinema, per exemple.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8405628259154817572-9150590217174630176?l=violivermell.blogspot.com' alt='' /></div>Xavier Cazeneuvehttp://www.blogger.com/profile/08520456951137438605noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8405628259154817572.post-78073562720991795982007-06-27T17:06:00.000+01:002007-07-16T12:40:27.806+01:00<a href="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RptJdm6_7fI/AAAAAAAAAOo/bar2QoSyITQ/s1600-h/cannes.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5087740977058147826" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" height="138" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RptJdm6_7fI/AAAAAAAAAOo/bar2QoSyITQ/s200/cannes.jpg" width="160" border="0" /></a><br />Ha arribat a les nostres mans una novetat discogràfica de tot just fa un parell de mesos. Es titula <em>Festival de Cannes – 60è aniversari</em>. Es tracta d’un doble cedé recopilatori amb els temes principals de bandes sonores de 45 films premiats en aquest festival.<br /><br />Fa deu anys, quan Cannes celebrava, doncs, el seu 50è aniversari, ja va aparèixer un disc igualment recopilatori amb temes de pel·lícules guardonades. En aquella ocasió eren 23 fragments de bandes sonores.<br /><br />És una excel·lent iniciativa (en un treball editat per Naïve i Radio France), aquesta de commemorar el 60è aniversari del festival a través de la música de les pel·lícules que n’han estat importants.<br /><br />I és que, si fem una ullada al llistat dels 45 tracks, hi trobarem resumida, no només la història del festival, sinó la història del cinema i de la música del cinema. Voleu compositors clàssics? Podeu escoltar el <em>Viva Zapata</em> d’Alex North o el Miklós Rozsa de <em>Días sin huella</em>. En voleu d’actuals? Doncs tenim el Michael Danna de <em>El dulce porvenir</em>, la Björk de <em>Bailar en la oscuridad</em> o el Gustavo Santaolalla de <em>Babel</em>. Però també en tenim dels de tota la vida, com John Barry, John Williams o tres Morricones. Música cent per cent simfònica, com la de George Delerue; cent per cent electrònica, com la de Vangelis; cent per cent jazz, com la de Herbie Hancock; cent per cent minimalista, com la de Michael Nyman o cent per cent no-sé-ben-bé-què, com la de Goran Bregovic.<br /><br />Compositors francesos, naturalment, com Desplat, Coulais, Jarre o Legrand; però també italians (Rota, Piovani, Cicognini), grecs (Theodorakis, Karaindrou), i japonesos, polonesos, austríacs... I americans també, és clar, però sense ser aclaparadorament majoritaris, que no podem oblidar que el Festival de Cannes és el Festival de Cannes.<br /><br />Després d’escoltar aquest doble cedé, <em>Festival de Cannes – 60è aniversari</em>, s’arriba a la conclusió que més enllà del seu gaudi estètic aquest conjunt recopilatori és també una eina apte per pensar. Pensar en el que fa que una banda sonora excel·lent ajudi a guanyar un premi a una pel·lícula mediocre, o a l’inrevés; en si podem treure cap conclusió sobre la funció de la música de cinema a partir de la sel·lecció presentada; en la capacitat d’emocionar de la música de cinema, independentment del seu estil...<br /><br />En fi, un treball discogràfic coherent amb un festival de cinema com el de Cannes, que ha de servir sempre com a mostra cinematogràfica, però també com a eina de reflexió de cap on va el setè art. I la seva música, és clar.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8405628259154817572-7807356272099179598?l=violivermell.blogspot.com' alt='' /></div>Xavier Cazeneuvehttp://www.blogger.com/profile/08520456951137438605noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8405628259154817572.post-81985148416327343792007-06-20T17:13:00.000+01:002007-07-09T17:15:44.301+01:00En aquestes últimes setmanes, són diverses les notícies rebudes que relacionen el cinema i l’òpera.<br /><br />La primera ens arriba de Copenhaguen: el Teatre Reial de Dinamarca anuncia que ha encarregat al compositor Poul Ruders una òpera basada en la pel·lícula <em>Bailando en la oscuridad</em>, del director Lars Von Trier. Amb llibret del dramaturg Henrik Engelbrecht, l’estrena està programada per la temporada 2010-2011.<br /><br />D’altra banda, la Scottish Opera ha encarregat cinc llibrets per convertir-los en òperes, amb la particularitat que seran d’una durada aproximada d’un quart d’hora. Totes cinc s’estrenaran en una mateixa funció, i s’oferirà al públic la possibilitat de votar per escollir la que es convertirà en un drama líric de dimensions ja més habituals. Deixant de banda la peculiaritat de l’encàrrec i de tot aquest sistema de sufragi popular estil <em>Festival d’Eurovisió</em>, la música d’una d’aquestes òperes anirà a càrrec de Craig Armstrong, autor de bandes sonores com <em>Moulin Rouge</em>.<br /><br />Seguim. Els directors de La Scala de Milà han convençut el director de cinema Terry Gilliam perquè dirigeixi <em>Andrea Chenier</em> d’Umberto Giordano. És la primera òpera que dirigirà Terry Gilliam i s’estrenarà el mes de juny del 2008.<br /><br />I, finalment, el músic, compositor i director de cinema Emir Kusturica estrenarà el 26 d’aquest mes de juny, a l’Òpera de la Bastilla de París, la que ell anomena primera òpera punk <em>Temps de gitanos</em>, basada en la seva pel·lícula del mateix títol.<br /><br />Més enllà de l’ús que el cinema ha fet de la música operística, no és estrany que compositors cinematogràfics es dediquin a l’òpera, si bé és cert que en la majoria dels casos són compositors amb tanta o més obra clàssica que cinematogràfica: Addisson, Moross, Korngold Rota, Kosma, Herrmann, i tants d’altres. Per això, els casos de Craig Armstron o Emir Kusturika no deixen de ser excepcionals. Com també aquesta conversió de films en obres operístiques.<br /><br />Superat, esperem, el vell debat de ja fa molts anys sobre si el cine va matar l’òpera, i sense entrar en absolut en el terreny de l’anàlisi de la realitat operística actual, que no és el nostre negociat, sí que no podem evitar mirar-nos tots aquests esdeveniments amb una certa curiositat no mancada d’un lleu somriure expectant: no, si després de tot, encara resultarà que per ser clàssic caldrà ser intensament cinematogràfic...<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8405628259154817572-8198514841632734379?l=violivermell.blogspot.com' alt='' /></div>Xavier Cazeneuvehttp://www.blogger.com/profile/08520456951137438605noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8405628259154817572.post-56599271688758432962007-06-13T17:04:00.000+01:002007-07-09T17:06:10.287+01:00El dissabte 2 de juny es va fer a Barcelona el Primer Festival Hispà de Theremin. Un festival que tenia com a objectiu donar a conèixer i promoure l’ús d’aquest instrument musical i ser un punt de trobada per a aficionats o curiosos del theremin.<br /><br />En aquest festival s’hi van poder veure pel·lícules i documentals amb el theremin com a protagonista, recitals en directe de thereministes de casa nostra i també la presentació del portal web Thereminhispano.com.<br /><br />Potser molts de vosaltres no heu sentit a parlar mai del theremin. És un dels primers instruments electrònics musicals de la història. Va ser presentat públicament l’any 1920 pel seu inventor, el científic i músic rus Leo Theremin, de qui, finalment, l’instrument va acabar adquirint el nom.<br /><br />El theremin es compon, fonamentalment, de dues antenes col·locades una al damunt i l’altra a un costat d’una caixa contenidor on hi ha el mecanisme electrònic. El que fa especial aquest instrument és que és l’únic en el qual el músic, per tocar-lo, no hi ha de tenir contacte físic. El músic controla el volum i les notes amb els moviments de les mans, a través del camp electromagnètic que genera per aproximació o llunyania amb les dues antenes de l’instrument. Amb el braç i la mà dreta –si s’és dretà– es controlen les diferents notes, com més a prop de l’antena més agudes i com més lluny més greus. L’altra mà, aproximant-se a l’antena horitzontal, controla el volum, el fraseig, l’articulació i l’expressió de les notes.<br /><br />El theremin ha estat utilitzat força sovint al cinema. Molts recordem el seu so hipnòtic a la banda sonora de Miklós Rózsa per la pel·lícula <em>Recuerda</em>, de Hitchcock, del 1945, en què el theremin s’associava al deliri mental del protagonista. Bernard Herrmann, l’any 1951, en va utilitzar dos per la música de <em>Ultimatum a la Tierra</em>.<br /><br />De fet, deliris psicopàtics i convidats no desitjats vinguts de fora semblen haver estat els temes cinematogràfics preferits dels compositors de bandes sonores a l’hora de decidir-se a utilitzar el so particular del theremin, però no és menys cert que el podem sentir també a films dramàtics, romàntics i, fins i tot, en pel·lícules musicals.<br /><br />Amb festivals com l’esmentat o amb thereministes com Víctor Estrada, autor d’un sistema pedagògic per tocar el theremin, i amb la inclusió d’aquest instrument en bandes sonores actuals, com ara <em>Hellboy</em> o <em>El maquinista</em>, no sembla pas que al theremin se li acabi la corda.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8405628259154817572-5659927168875843296?l=violivermell.blogspot.com' alt='' /></div>Xavier Cazeneuvehttp://www.blogger.com/profile/08520456951137438605noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8405628259154817572.post-4332380980319958112007-06-06T17:21:00.000+01:002007-07-09T17:24:12.331+01:00Dins d’aquest mateix espai ens hem referit ja a la relació entre la música de cinema i la música clàssica.<br /><br />Hem parlat de l’ús que ha fet la música de cinema de l’obra de compositors clàssics com ara Verdi, Beethoven o Wagner, o també com solistes virtuosos dels repertoris clàssics han vist amb bons ulls col·laborar en la interpretació i enregistrament de bandes sonores.<br /><br />Doncs bé, avui parlem d’un exemple a la inversa: un transvassament del camp de la música de cinema a la clàssica. Es tracta d’un disc de recent aparició: <em>Nouvelles Vages, de Godard à Audiard</em>, i és un disc recopilatori de fragments de bandes sonores franceses... però interpretades per un quintet de corda, el Traffic Quintet, amb transcripcions obra del compositor Alexandre Desplat.<br /><br />Desplat s’ha atrevit a transcriure per quintet de corda temes i suites de fragments de bandes sonores de films francesos de compositors com ara Georges Delerue, Antoine Duhamel, Maurice Jarre, Ennio Morricone, Gato Barbieri o d’ell mateix. Així, hi podem escoltar, entre d’altres, fragments de <em>Jules et Jim</em>, <em>La pell dolça</em>, <em>Passatge a l’Índia</em> o <em>L’últim tango a París</em>.<br /><br />Es tracta d’un disc sense concessions a la galeria, d’aquells que necessiten dues o tres audicions per assaborir-les completament, que apel·la tant a la sensibilitat com a la intel·ligència, i que en tot moment és un bany de bon gust.<br /><br />Pel que fa als intèrprets, El Traffic Quintet és una formació de corda nascuda gràcies al cinema, ja que es va crear per una pel·lícula, <em>Un heroe muy discreto</em>, dirigida per Jacques Audiard el 1996. El seu nom, Traffic Quintet, s’inspira en el cinema, en el títol d’una pel·lícula, <em>Traffic</em>, del genial Jacques Tati. I el seu objectiu és la interpretació, en aquest format de quintet de corda, de música de cinema.<br /><br />Els components de Traffic Quintet són: Dominique Lemonnier, fundadora del grup, violinista de l’Orquestra Filharmònica de Ràdio França; Anne Villette, violinista de la mateixa orquestra; Estelle Villotte, viola de l’Orquestra de París; Raphaël Perraud, violoncel solista de l’Orquestra Nacional de França; i finalment, Philippe Noharet, contrabaix de l’Orquestra de l’Òpera de París. Un grup que sol complementar les seves actuacions amb projeccions videogràfiques d’imatges de les pel·lícules de les bandes sonores que interpreten.<br /><br /><em>Nouvelles vagues, de Godard à Audiard</em>. Un treball musical destacable d’adaptació de la música de cinema a formats més clàssics. Un disc que ens ha de fer enyorar, com deien a <em>La buena vida</em>, un passat francès que no hem tingut.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8405628259154817572-433238098031995811?l=violivermell.blogspot.com' alt='' /></div>Xavier Cazeneuvehttp://www.blogger.com/profile/08520456951137438605noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8405628259154817572.post-51431801221047891562007-05-30T17:01:00.000+01:002007-07-09T17:04:09.679+01:00Seguint aquelles dites tan catalanes que diuen que “la caritat ben entesa comença per un mateix” i “si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit”, el compositor Michael Nyman va fundar, fa un parell d’anys, MN Records, o sigui, Michael Nyman Records; perquè ens entenguem tots: el seu propi segell discogràfic.<br /><br />La seva intenció va ser fugir dels condicionants, pressions i terminis de les multinacionals discogràfiques, d’una banda, i poder editar les seves pròpies composicions, quan volgués i de la manera que volgués, amb una total llibertat creativa.<br /><br />Pels que no conegueu Michael Nyman, es tracta d’un músic, compositor i també erudit musicòleg nascut a Londres el 1944. Se’l considera un dels pares de l’anomenat minimalisme musical, i va ser ell qui per primera vegada va utilitzar aquest terme.<br /><br />En el camp de la música cinematogràfica, Michael Nyman es va donar a conèixer amb les bandes sonores de pel·lícules del director Peter Greenaway, com <em>El contracte del dibuixant</em>, de 1982, o <em>Conspiración de Mujeres</em>, de 1988. Amb altres directors, també és l’autor de les bandes sonores d’<em>El marit de la perruquera</em>, <em>Carrington</em> o <em>El final de l’idili</em>, entre d’altres. Però la banda sonora que l’ha fet internacionalment popular va ser la de la pel·lícula <em>El piano</em>, sens dubte el seu major èxit musical cinematogràfic.<br /><br />Pel que fa a les seves peces de música per a sala de concert, és autor d’un abundant catàleg, del qual destaquen diverses òperes, com <em>El hombre que confundió a su mujer con un sombrero</em>, <em>Facing Goya</em>, <em>Man and Boy: Dada</em> i <em>Love Act</em>.<br /><br />Fa poques setmanes han aparegut a casa nostra, distribuïts per Harmonia Mundi, nous títols del catàleg de la discogràfica de Michael Nyman. Quatre fan referència a la seva música pel cinema: les bandes sonores d’<em>El contracte del dibuixant</em> i <em>El piano</em>, una sel·lecció de temes de les bandes sonores dels films <em>El ogro</em> i <em>The libertine</em> interpretats per la Wingate Band i un recopilatori de temes dels films de Greenaway. Totes aquestes obres han estat revisades i reinterpretats de nou pel mateix Michael Nyman.<br /><br />Es tracta, sens dubte, d’una nova, i bona, oportunitat per retrobar-nos amb la música cinematogràfica de Michael Nyman, un glop d’aire fresc i renovador en el seu dia, ara ja convertit en un estil alternatiu a tanta orquestra i tant sintetitzador fets amb motlle.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8405628259154817572-5143180122104789156?l=violivermell.blogspot.com' alt='' /></div>Xavier Cazeneuvehttp://www.blogger.com/profile/08520456951137438605noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8405628259154817572.post-73303612310706281982007-05-23T16:58:00.000+01:002007-07-09T17:01:24.942+01:00El 25 de maig del 1977 s’estrenava la pel·lícula <em>La guerra de les galàxies</em>, escrita i dirigida per George Lucas. Per tant, se celebren 30 anys també de la seva banda sonora, composta per John Williams.<br /><br />Aquest fet no hauria de tenir més transcendència, més enllà dels enamorats de la música de Williams i dels aficionats en general, si no fos que aquesta partitura va revolucionar, fa, doncs, 30 anys, el gènere de la música cinematogràfica.<br /><br />La música de cinema de la primera part de la dècada dels 70 es debatia entre la música pop i la simfònica.<br /><br />Pel que fa a la música simfònica al cinema, estava en hores baixes. Al declivi dels vells mestres com Herrmann, Rota o Rózsa, cal afegir el melodisme suau de gent com Marvin Hamlisch o la superficialitat simplista més absoluta com el Francis Lai de <em>Love Story</em> o <em>Bilitis</em>.<br /><br />Per damunt de tot es va imposar la rendibilitat comercial, i hi havia altres maneres de fer bandes sonores que van imposar-se<br /><br />I és que, en aquells anys, la música de cinema que estava de moda, la més acceptada i popular, era la dels aires funky d’Isaac Hayes per <em>Shaft</em>, la vena jazzística de Dave Grusin a <em>Los tres días del Cóndor</em>, o l’inesborrable to discotequer de <em>Febre del dissabte nit</em>, del mateix 1977. Totes són músiques de moda, més barates de produir i més rendibles comercialment.<br /><br />I enmig de tot això, apareix una pel·lícula i la seva banda sonora: <em>La guerra de les galàxies</em>.<br /><br />Hi ha un abans i un després en l’evolució de la banda sonora a partir de <em>La guerra de les galàxies</em>. John Williams va fer una meravellosa i descriptiva partitura simfònica, interpretada per l’Orquestra Simfònica de Londres que, a més de fer-li guanyar l’Oscar, va significar el retorn del simfonisme més espectacular en la música de cinema –allò que és conegut, a partir d’ell, com neo-simfonisme.<br /><br />L’ús d’una gran orquestra i el retorn als postulats clàssics de la música que s’adhereix a la imatge i que la descriu i la comenta contínuament, tot farcit d’orquestracions plenes de brillantor, temes principals plens de força, sentimentalitat musical a flor de pell, un intel·ligent sentit del ritme i, una qualitat musical molt estudiada i fora de dubte. I una acceptació total per part del públic i la crítica.<br /><br />Celebrem, doncs, 30 anys d’una banda sonora històrica, ja mítica, que significa una evolució en la banda sonora i que, per a molta gent, ha estat el tema dels crèdits inicials de la seva particular pel·lícula amb la música de cinema.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8405628259154817572-7330361231070628198?l=violivermell.blogspot.com' alt='' /></div>Xavier Cazeneuvehttp://www.blogger.com/profile/08520456951137438605noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8405628259154817572.post-87675325798990924732007-05-09T17:33:00.000+01:002007-07-09T17:37:20.940+01:00Enguany se celebra el centenari del naixement del compositor Miklós Rózsa.<br /><br />Rózsa va néixer a Budapest, Hungria, el 18 d’abril del 1907. Va començar a estudiar violí als cinc anys i als set ja feia recitals amb públic. El seu pare el va enviar a Leipzig a estudiar química, però ell es va matricular al conservatori. L’any 1932 es va instal·lar a París, i també va fer freqüents estades a Londres. Les seves obres van figurar en els programes d’orquestres europees i americanes i va establir relacions d’amistat amb compositors com ara Arthur Honegger i Muir Mathieson. El primer li va fer descobrir les possibilitats de la música cinematogràfica, però va ser Mathieson qui el va acabar de convèncer de treballar pel cinema.<br /><br />Immediatament va començar la seva fructífera col·laboració amb Alexander Korda, amb un total de 9 pel·lícules, de les quals destaquem <em>El lladre de Bagdad</em> i <em>El llibre de la selva</em>. Precisament aquesta pel·lícula es va acabar de fer a Hollywood, i Miklós Rozsa s’hi va quedar a viure.<br /><br />En els seus primers anys a Hollywood, Rózsa es va dedicar, sobretot, a la música per pel·lícules de sèrie negra. Alguns dels seus títols ja es podem considerar obres mestres de la seva carrera: <em>Perdición</em>, <em>Recuerda</em> o <em>La jungla de asfalto</em>. A les dècades dels cinquanta i seixanta, Miklós Rózsa es va especialitzar en música per cinema històric i de temàtica bíblica. D’ell són: <em>El Cid</em>, <em>Quo Vadis</em>, <em>La vall dels reis</em>, <em>Rei de reis</em>, <em>Sodoma i Gomorra</em> i, sobretot, la colossal <em>Ben-Hur</em>.<br /><br />Com va passar amb Herrmann, Newman i d’altres, l’arribada dels setanta els va relegar al paper d’il·lustríssims oblidats. Tot i així, Rózsa ens va brindar, a les acaballes de la seva carrera, altres partitures de referència obligada, com <em>La vida privada de Sherlock Holmes</em> i <em>Fedora</em>, sense anar més lluny, totes dues dotades d’una especial sensibilitat i bellesa última...<br /><br />Del gairebé un centenar de bandes sonores fetes, Miklós Rózsa en té moltes que formen part de les grans obres musicals escrites pel cinema. Mai va ser un compositor vulgar, i sempre va estar dotat d’un apassionat romanticisme que va saber combinar musicalment amb una gran capacitat per la tensió i la violència.<br /><br />Any del centenari del naixement de Miklós Rózsa. Davant la falta de concerts, sempre serà bona la videoteca. Tornem a recordar alguns títols: <em>Perdición</em>; <em>La jungla de asfalto</em>; <em>Quo Vadis</em>; <em>Juli César</em>; <em>Rei de Reis</em>; <em>Ben-Hur</em>; <em>El Cid</em>; <em>Tiempo de amar, tiempo de morir</em>; <em>Fedora</em>...<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8405628259154817572-8767532579899092473?l=violivermell.blogspot.com' alt='' /></div>Xavier Cazeneuvehttp://www.blogger.com/profile/08520456951137438605noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8405628259154817572.post-42284445539469236602007-05-02T16:56:00.000+01:002007-07-09T16:58:31.317+01:00S’estrena aquesta setmana, en comptades sales de cinema de casa nostra, el documental <em>Això és ritme!</em>.<br /><br />Es tracta d’un documental sobre el primer gran projecte pedagògic de l’Orquestra Filarmònica de Berlín, dut a terme l’any 2003. D’una banda, tenim el debut de Sir Simon Rattle com a director d’aquesta orquestra, una de les més prestigioses i importants del món, amb la interpretació de <em>La consagració de la primavera</em>, d’Igor Stravinski. I de l’altra, el fet d’agafar uns dos-cents cinquanta nois i noies, escolars alemanys d’entre onze i vint-i-pocs anys, i tenir-los a l’escenari ballant una coreografia creada expressament per a l’ocasió, mentre l’orquestra toca l’obra.<br /><br />Feu-vos-en una idea: aquí, el que és remarcable, no és poder veure els assajos del director amb els membres de la Filarmònica de Berlín, que també està molt bé. Del que es tracta, és que us imagineu gairebé tres-cents xavals dels que corren avui dia pels instituts dels voltants de casa vostra, adolescents d’aquests que veieu pel carrer, pel metro, jovenets que la majoria ja no és que no hagin sentit mai el nom de Stravinski –que el confondran amb algun jugador de futbol o amb un pokémon– és que probablement us diran que ni escolten música clàssica ni els agrada i, evidentment, no han sentit a parlar mai de Catalunya Música. Doncs aquest documental ens narra l’experiència –artística, pedagògica, iniciàtica– d’agafar dos-cents cinquanta nois i noies com aquests, de diverses escoles alemanyes, i de com se’ls inicia a la dansa, amb l’objectiu d’una representació –que ha de sortir perfecta– amb la Filarmònica de Berlin i davant de tres-mil persones.<br /><br />A partir de la història de tres nois en concret, veurem com les seves pors, les seves vergonyes, els seus orgulls adolescents, els seus somnis, la seva dura realitat vital, poden quedar oblidats, superats, en alguns casos assimilats, per la descoberta de la música dins d’ells mateixos, per la descoberta del ritme, la disciplina i la bellesa de l’art en execució, i de com tot plegat els transforma per dins.<br /><br />En una cartellera infestada d’històries de a veure qui és més infantil i més heroic alhora, i de com podem immunitzar-nos cada vegada més davant les atrocitats i el dolor dels altres, trobar una proposta com <em>Això és ritme!</em> et reconcilia amb la resta de mortals, et fa creure que sempre podem millorar i, sobretot, et fa sortir content del cine.<br /><br />Tal i com estan les coses, més no podem demanar.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8405628259154817572-4228444553946923660?l=violivermell.blogspot.com' alt='' /></div>Xavier Cazeneuvehttp://www.blogger.com/profile/08520456951137438605noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8405628259154817572.post-22599025245970331842007-04-25T16:54:00.000+01:002007-07-09T16:56:18.131+01:00L’Auditori ha programat un concert de música de cinema pel divendres 27, el dissabte 28 i el diumenge 29. Un concert amb fragments de bandes sonores del compositor anglès John Barry, un dels noms més importants de la música cinematogràfica.<br /><br />Davant del fet que és una de les poques oportunitats que tenim –una o dues l’any– per sentir interpretar música de cinema en una sala de concerts a Barcelona, podria objectar-se que, on de veritat ‘toca’ escoltar la música de cinema, és en un cinema, mirant una pel·lícula.<br /><br />I és que, si ho pensem bé, es tracta d’una música que ha estat creada per servir de complement, d’acompanyament, de reforç (el que vulgueu dir segons convingui) a imatges en moviment, a una història, a una pel·lícula. Per tant, ens podem plantejar si té sentit escoltar aquestes obres musicals sense les imatges per a les quals han estat creades.<br /><br />I aleshores, si té sentit oferir un concert de música de cinema a L’Auditori, en té també oferir-lo de música d’anuncis de televisió? O de música per a videojocs?<br /><br />Doncs indubtablement, sí. Perquè del que es tracta no és del mitjà per al qual s’ha creat una música, sinó de la seva qualitat als nostres ulls. De la mateixa manera que molta música popular del passat ha adquirit en el present categoria de música culta, i els exemples abastarien camps tan diversos com cançons tavernàries medievals, danses renaixentistes o òperes bufes, igualment l’obra cinematogràfica de compositors com Herrmann, Morricone, Williams o Doyle (o també Solà, Pineda, Capellas o Cases), poden ser programades pels equipaments, emissores i altres instruments socials de divulgació musical. Per la seva qualitat musical i per ser exponents fidels del que creiem que som els humans en una època determinada.<br /><br />Ho veieu? Ja hi hem tornat a caure.<br /><br />I és que, amb la música de cinema passa com amb les llengües minoritàries, o les llengües sense estat: ens passem més temps parlant-ne i debatent sobre elles, sobre la seva salut, a la defensiva en la seva culturalitat, o barallant-nos entre nosaltres, que no dedicant-nos, simplement, a parlar-les bé i fer-les estimar.<br /> Doncs res: hi ha concert de música de cinema a L’Auditori. Pot ser que encara sigueu a temps d’anar-hi, o que el concert ja hagi passat. Tant és, per als que ja sou aficionats a la música de cinema és una oportunitat de veure-la interpretar, i això ja és impagable. I per als que no, només se m’acut dir que sempre va bé conèixer altres llengües per conèixer el món on vivim… per minoritàries o sense estat que siguin… I a més, ens ho podem passar molt bé.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8405628259154817572-2259902524597033184?l=violivermell.blogspot.com' alt='' /></div>Xavier Cazeneuvehttp://www.blogger.com/profile/08520456951137438605noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8405628259154817572.post-77602903324142381072007-04-18T16:49:00.000+01:002007-07-09T17:42:36.049+01:00Manel Camp fa 60 anys. Nascut a Manresa, Manel Camp actualment és cap del departament de Jazz i Música Moderna de l’Escola Superior de Música de Catalunya i professor al Conservatori Superior de Música de les Illes Balears.<br /><br />Manel Camp és un dels músics de jazz més important del país. Podríem destacar la seva participació en diversos Festivals, són memorables els seus duets amb Josep Mas “Kitflus” i les seves fusions de música barroca i jazz amb la pianista Ludovica Mosca. A més, ha estat director musical de l’Aula de Música Moderna i Jazz de Barcelona i va crear el Taller de Música Moderna Esclat de Manresa.<br /><br />Però el motiu de parlar de Manel Camp dins d’aquest espai, tot aprofitant l’avinentesa del seu aniversari, és la seva faceta com a compositor de bandes sonores.<br /><br />Manel Camp va començar en el món de la música cinematogràfica el 1979 de la mà del director Vicente Aranda, amb la pel·lícula <em>La muchacha de las bragas de oro</em> i dos anys després, van tornar-hi a <em>Asesinato en el comité central</em>. La relació professional entre Manel Camp i Vicente Aranda es va acabar el 1984, amb la pel·lícula <em>Fanny Pelopaja</em>. Entremig d’aquestes pel·lícules, Manel Camp va fer la música de <em>Historias de mujeres</em>, el 1980, dirigida per Mauricio Walerstein, i el 1983 va adaptar al català la música de la pel·lícula infantil <em>Les aventures de Toby Nelson</em>.<br /><br />Després de l’etapa Aranda, els treballs per al cinema de Manel Camp han estat sempre produccions catalanes. El 1988 va arribar <em>El complot dels anells</em>, de Francesc Bellmunt, una banda sonora amb doble autoria, Manel Camp i Joan Vives Sanfeliu. Amb Bellmunt va repetir l’any següent a <em>Un negre amb un saxo</em>, el 1993 a <em>Monturiol, el senyor del mar</em> (juntament amb el compositor Jordi Nogueras) i el 1997 a <em>Gràcies per la propina</em>.<br /><br />Destacables són les seves col·laboracions amb el director Manuel Cussó-Ferrer. La primera, el 1991, a <em>L’última frontera</em>, i per la qual Manel Camp va obtenir el Premi Nacional de Cinematografia, i posteriorment, l’any 1998, a <em>Babaouo</em>, un film fet a partir d’un antic guió de Salvador Dalí.<br /><br />Finalment, esmentem que Manel Camp Camp ha posat música a un parell de pel·lícules mudes: <em>The Crowd (La multitud)</em> de King Vidor; i el curtmetratge <em>Anèmic cinema</em> de Marcel Duchamp.<br /><br />Felicitats, doncs, Manel Camp, pel seu aniversari, i a veure quan el tornem a sentir al cinema.<br />I és que la música de cinema al nostre país ja ho té això: excel·lents compositors fent bones bandes sonores per a poques pel·lícules i sovint de projecció escassa.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8405628259154817572-7760290332414238107?l=violivermell.blogspot.com' alt='' /></div>Xavier Cazeneuvehttp://www.blogger.com/profile/08520456951137438605noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8405628259154817572.post-76573296675288629272007-04-11T16:40:00.000+01:002007-07-09T17:42:52.796+01:00<p><a href="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rh0N37JueUI/AAAAAAAAALo/CJy9ucHSVIs/s1600-h/Wagner.gif"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5052209611402017090" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 124px; CURSOR: hand; HEIGHT: 169px" height="178" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rh0N37JueUI/AAAAAAAAALo/CJy9ucHSVIs/s200/Wagner.gif" width="121" border="0" /></a>Es representa al Liceu <em><span style="color:#cc0000;">L’holandès errant</span></em>, una bona excusa per mirar d’escatir quin és l’ús que ha fet el cinema de la música de <span style="color:#cc0000;">Richard Wagner</span>.<br /><br />Si fem una relació, més o menys exhaustiva, de pel·lícules amb música de Wagner, ens trobarem amb una no gens menyspreable llista de més de 200 títols entre els anys 40 i l’actualitat, que pot servir-nos per fer el rànquing dels fragments wagnerians més utilitzats al cinema.<br /><br />El tercer lloc seria pel Preludi de l’acte primer de <em><span style="color:#cc0000;">Tristany i Isolda</span></em>. El seu romanticisme és sempre teló de fons per a desgraciats amors impossibles, plens de passió continguda, que quan es desferma és perquè les coses empitjorin, o per il·lustrar episodis àlgids de persecució d’utòpiques quimeres que el destí allunya. <em><span style="color:#3333ff;">La sombra del vampiro</span></em> (2000), <em><span style="color:#3333ff;">Romeo i Julieta de William Shakespeare</span></em> (1996), <em><span style="color:#3333ff;">Excalibur</span></em> (1981) o les espanyoles <em><span style="color:#3333ff;">El Dorado</span></em> (1988) o <em><span style="color:#3333ff;">Mar adentro</span></em> (2004) en són clars exemples.<br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5052210646489135506" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rh0O0LJueZI/AAAAAAAAAMQ/jQ9eKrVBXSw/s200/excalibur.jpg" border="0" /><br />El segon fragment wagnerià més utilitzat al cinema és el de “<span style="color:#cc0000;">La cavalcada de les walkíries</span>”. Una música implacable i despietada que, pel que fa al cinema, ha quedat lligada per sempre a les imatges d’uns helicòpters americans arrasant un poblat vietnamita a la pel·lícula <em><span style="color:#3333ff;">Apocalypse Now</span> </em>(1979). La resta d’exemples solen ser variacions o versions paròdiques, per bé que destaquem aquesta cavalcada musical a pel·lícules tan diferents com: <em><span style="color:#3333ff;">Ese oscuro objeto del deseo</span></em> (1977), <em><span style="color:#3333ff;">Uno, dos, tres</span></em> (1961), <em><span style="color:#3333ff;">Fellini 8 ½</span></em> (1963) o <em><span style="color:#3333ff;">Rebelde sin causa</span></em> (1955).<br /><br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5052209727366134098" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rh0N-rJueVI/AAAAAAAAALw/t5m6bfNIjzA/s200/Apocalypse-now_01.jpg" border="0" /><br />Però de tota la ingent obra de Richard Wagner, de tots els possibles fragments plens de vigor de les seves germàniques òperes, el que més vegades ha estat utilitzat pel cinema és –i per golejada– el cor nupcial de <em><span style="color:#cc0000;">Lohengrin</span></em>.<br /><br />En dura competència amb Mendelssohn, una de cada dues vegades que s’escolta música de Wagner al cinema sona aquest cor nupcial convertit en marxa nupcial. Una música que ja és un tòpic i que difícilment podem evitar escoltar-la de manera contaminada quan veiem l’òpera. Els exemples de la seva presència són gairebé tants com bodes de pel·lícula hi ha: des de <em><span style="color:#3333ff;">Spider-Man 2</span></em> (2004), fins <em><span style="color:#3333ff;">La recluta Benjamín</span></em> (1980); des de <em><span style="color:#3333ff;">Gigante</span></em> (1956) o <em><span style="color:#3333ff;">Irma la Dulce</span></em> (1963), fins a <em><span style="color:#3333ff;">Memòries d’Àfrica</span></em> (1985) o <em><span style="color:#3333ff;">Gremlins 2</span></em> (1980).<br /><br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5052209847625218402" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rh0OFrJueWI/AAAAAAAAAL4/fIgnh7acZA8/s200/s1gremlinsstripe1.jpg" border="0" /><br />Capítol destacat de la influència de Wagner en la música cinematogràfica és el tema dels leitmotiv i la seva incidència com a recurs en les bandes sonores. Un aspecte, aquest, que per ell mateix donaria per parlar-ne a bastament.<br /><br />Finalment, a banda queda l’ús de Wagner per identificar l’Alemanya nazi. Un recurs cada vegada més entès com una manca de recurs i que sempre obliga a citar <span style="color:#cc0000;">Woody Allen</span>, quan deia que cada vegada que sent Wagner li vénen ganes d’envair Polònia.<br /><br />Polònia, no ho sé. Però sempre tenim el Liceu, que ens queda més a mà.<br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5052209912049727858" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 158px; CURSOR: hand; HEIGHT: 136px; TEXT-ALIGN: center" height="153" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rh0OJbJueXI/AAAAAAAAAMA/rjxgaCLOKIE/s200/rigola.jpg" width="178" border="0" /></p><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8405628259154817572-7657329667528862927?l=violivermell.blogspot.com' alt='' /></div>Xavier Cazeneuvehttp://www.blogger.com/profile/08520456951137438605noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8405628259154817572.post-47939614269536725562007-04-05T10:27:00.000+01:002007-07-09T17:43:19.462+01:00<p></p><br /><a href="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RhTDKDaTekI/AAAAAAAAALQ/gbDiorMEQsQ/s1600-h/max+steiner.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5049875659670911554" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 125px; CURSOR: hand; HEIGHT: 163px" height="191" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RhTDKDaTekI/AAAAAAAAALQ/gbDiorMEQsQ/s200/max+steiner.jpg" width="156" border="0" /></a> <p>La <span style="color:#cc0000;">Filmoteca de la Generalitat</span> ha programat un cicle dedicat al compositor <span style="color:#cc0000;"><strong>Max Steiner</strong></span>, amb una selecció de pel·lícules representatives de la seva carrera. Es tracta d’una oportunitat immillorable per acostar-se a l’obra del que ha estat considerat el pare de la banda sonora.<br /><br />Max Steiner va néixer a Viena el 1888 i va morir a Los Angeles, el 1971. De nen ja va demostrar qualitats musicals: format a l’Acadèmia Imperial vienesa, va ser deixeble de <span style="color:#3333ff;">Gustav Mahler</span> i en un any va arribar a completar els estudis que normalment es feien en quatre. A partir del 1906 s’instal·la a Londres, i al mateix temps que feia música per a vodevils teatrals va escriure una òpera. El 1914 emigra als Estats Units per treballar a Broadway i a partir del 1929 el fitxa la RKO per treballar a Hollywood. El 1936 va passar a la Warner Bross, on va desenvolupar el gruix de la seva carrera imponent i important.<br /><br />Max Steiner és el compositor fundador del simfonisme característic del cinema americà. Va ser el primer impulsor de la música simfònica com a fons dramàticament significatiu de les pel·lícules sonores, i va arraconar, així, les melodies neutres que sonaven en aquell moment als títols de crèdit inicials i finals. Va saber augmentar les possibilitats expressives de la música cinematogràfica, va ser el pioner en l’ús del leitmotiv en les bandes sonores i també va escriure partitures d’una durada gairebé igual a la del metratge de les pel·lícules, elaborant així un discurs musical constant, sempre paral·lel al discurs visual.<br /><br /><br /></p><p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5049875801404832338" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 144px; CURSOR: hand; HEIGHT: 135px; TEXT-ALIGN: center" height="181" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RhTDSTaTelI/AAAAAAAAALY/wlZzRWbKPWs/s200/King_kong.jpg" width="188" border="0" /><br />Entre el 1929 i el 1965 va treballar en més de 300 pel·lícules, moltes de les quals són obres mestres. De Max Steiner és la música que acompanya les imatges que recordem d’<span style="color:#3333ff;">Errol Flynn</span>, amb qui va treballar en quinze pel·lícules, de <span style="color:#3333ff;">Bette Davis</span>, en divuit, o de <span style="color:#3333ff;">Humphrey Bogart</span>, en cinc. A l’hora de fer referència a títols, una breu relació parla per si sola: <span style="color:#990000;"><em>Allò que el vent s’endugué</em></span>, <em><span style="color:#cc0000;">Casablanca</span></em>, <span style="color:#cc0000;"><em>King Kong</em></span>, <span style="color:#cc0000;"><em>El delator</em></span>, <span style="color:#cc0000;"><em>Jezabel</em></span>, <span style="color:#cc0000;"><em>La extraña pasajera</em></span>, <span style="color:#cc0000;"><em>Belinda</em></span>, <em><span style="color:#cc0000;">El motí del Caine</span></em>, <span style="color:#cc0000;"><em>Centauros del desierto</em></span>…<br /><br />Algunes d’aquestes pel·lícules i d’aquestes bandes sonores les podreu veure i sentir a la Filmoteca aquests dies. Un cicle, per cert, en l’organització del qual ha participat l’<span style="color:#3333ff;"><strong>Associació Catalana per la Difusió de la Música Cinematogràfica</strong></span>: una associació sense ànim de lucre de gent entusiasta de la música cinematogràfica. Un dia d’aquests potser n’hauriem de parlar.</p><p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5049875973203524194" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 135px; CURSOR: hand; HEIGHT: 134px; TEXT-ALIGN: center" height="188" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RhTDcTaTemI/AAAAAAAAALg/ojAnOWFXhCs/s200/Gone_With_Wind.jpg" width="186" border="0" /><br />Fonts i vincles: </p><p></p><p></p><p align="justify"><span style="font-size:85%;"><strong><span style="color:#cc0000;">Colón Perales, Carlos</span></strong>. <em><span style="color:#3333ff;">Introducción a la historia de la música en el cine</span></em>. Universidad de Sevilla: 1993.</span></p><p align="justify"><span style="font-size:85%;"><strong><span style="color:#cc0000;">Xalabarder, Conrado</span></strong>. <em><span style="color:#3333ff;">Enciclopedia de las bandas sonoras</span></em>. Ediciones B. Barcelona, 1997.</span></p><p align="justify"><span style="font-size:85%;"><span style="color:#cc0000;"><strong>Max Steiner a l'IMDB</strong></span>: <a href="http://www.imdb.com/name/nm0000070/">http://www.imdb.com/name/nm0000070/</a></span></p><p align="justify"><span style="font-size:85%;"></span></p><span style="font-size:85%;"><br /></span><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8405628259154817572-4793961426953672556?l=violivermell.blogspot.com' alt='' /></div>Xavier Cazeneuvehttp://www.blogger.com/profile/08520456951137438605noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8405628259154817572.post-15349846745220583982007-04-05T09:48:00.000+01:002007-04-05T10:52:28.070+01:00<strong><em><span style="color:#cc0000;">A Man of Galilee</span></em></strong>. L'Orfeó Universitari de València va estrenar el dimecres 4 d'abril, a les 20.15 hores, al Palau de València, la cantata simfònico-coral per a contralt, baríton i cor <span style="color:#cc0000;"><em>A man of Galilee</em></span> del compositor <span style="color:#990000;">Alfred Newman</span>, un dels grans noms de la història de la música cinematogràfica i cap del departament musical de la 20th Century-Fox durante més de 20 anys. Es tracta d'una obra amb sabor cinematogràfic i de caràcter èpic condensat en una cantata simfònico-coral sacra de concert. També s'interpretarà la <span style="color:#3333ff;">Missa de Rèquiem</span> de <span style="color:#3333ff;">Gabriel Fauré</span>.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8405628259154817572-1534984674522058398?l=violivermell.blogspot.com' alt='' /></div>Xavier Cazeneuvehttp://www.blogger.com/profile/08520456951137438605noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8405628259154817572.post-86817891708681373852007-03-28T16:10:00.000+01:002007-07-09T17:43:59.866+01:00<p><a href="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RgqOPrD_vRI/AAAAAAAAAK0/FRsRvUD-VHw/s1600-h/09+papagbis.jpg"></a>S’estrena l’esperada versió cinematogràfica de <em><span style="color:#cc0000;">La Flauta Màgica</span></em>, l’òpera de <span style="color:#cc0000;">Mozart</span>, dirigida per Kenneth Brannagh.<br /><br />No farem una crítica de la pel·lícula. Podeu llegir on trobar-ne d'encertades i justes al final d'aquest comentari.<br /><br />Avui oferim unes pinzellades de context, que sempre van bé a l’hora de veure la pel·lícula o de comentar-la amb els companys de feina, tot demostrant que som gent il·lustrada.<br /></p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5047004252749151522" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RgqPoLD_vSI/AAAAAAAAAK8/eBqIbZENNzk/s200/09+papagbis.jpg" border="0" /><br /><p>Comencem pels que han tingut la iniciativa de fer aquesta versió de <em>La Flauta</em>: la <span style="color:#cc0000;">Peter Moores Foundation</span>; una fundació anglesa dedicada a la filantropia i que beu dels principis en què es basa <em>La Flauta Màgica</em>.<br /><br />La persona escollida per encapçalar el projecte és el director i actor <span style="color:#cc0000;">Kenneth Brannagh</span>, popular per les seves adaptacions d’obres de Shakespeare al cinema, com ara <em><span style="color:#3333ff;">Enric Vè</span></em>, <em><span style="color:#3333ff;">Hamlet</span></em> o <em><span style="color:#3333ff;">Molt soroll per no res</span></em>. Un director que dóna gran importància al paper de la música a les seves pel·lícules.<br /><br />Si us preocupa el tractament que rep l’obra de Mozart, direm que el film ofereix la versió íntegra de l’òpera, no és cap argument que s’hi inspiri o que la versioni lliurement. Això sí, els autors del guió situen la història en un escenari fàcilment identificable com el d’un camp de batalla de la Primera Guerra Mundial. No obstant això, l’adeqüació d’aquest context a les característiques dels personatges de l’òpera és una de les troballes de la pel·lícula.<br /><br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5047000941329366274" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RgqMnbD_vQI/AAAAAAAAAKs/B5Bah5w7kKg/s200/09+Branagh+i+Fry.jpg" border="0" /><br />L’autèntic guionista és Emanuel Schikaneder, autor del llibret original, naturalment; però, en aquesta ocasió, Branagh s’ha unit a l’escriptor, director i actor, el prestigiós <span style="color:#cc0000;">Stephen Fry</span>, per fer-ne l’adaptació a l’anglès. Perquè, això, sí, cal avisar els puristes, aquesta <em>Flauta Màgica</em> es canta en anglès.<br /><br />Pel que fa als intèrprets, són cantants operístics que actuen, i que actuen de debò: <span style="color:#3333ff;">Joseph Kaiser</span> és <span style="color:#cc0000;">Tamino</span>; <span style="color:#3333ff;">Amy Carson</span>, <span style="color:#cc0000;">Pamina</span>; <span style="color:#3333ff;">Benjamin Jay Davis</span>, <span style="color:#cc0000;">Papageno</span>; i, destacadíssims, <span style="color:#3333ff;">Lyubov Petrova</span> és <span style="color:#cc0000;">la Reina de la Nit</span> i <span style="color:#3333ff;">Rene Pape</span>, <span style="color:#cc0000;">Sarastro</span>. <span style="color:#3333ff;">James Conlon</span> dirigeix l'<span style="color:#cc0000;">Orquesta de Cambra d'Europa</span>.<br /><br />Aquest espai, que tracta de música i cinema, poques vegades tindrà un exemple més rodó d’aquesta unió que amb aquesta <em>Flauta Màgica</em>. Una obra que és més que una òpera i que hauria de ser, com deia <span style="color:#cc0000;">Ingmar Bergman</span>, una companya de vida.<br /><br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5046999073018592482" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RgqK6rD_vOI/AAAAAAAAAKc/6XkjNdWOEOg/s200/09+flautabis.jpg" border="0" /><br />Trobareu una crítica de la pel·lícula a:<br /><em>Mozartmania</em>, del professor <span style="color:#cc0000;">Jaume Radigales</span><br /><a href="http://mozartmania.blogspot.com/2007/02/la-flauta-massa-mgica-de-kenneth.html"><span style="color:#3333ff;">http://mozartmania.blogspot.com/2007/02/la-flauta-massa-mgica-de-kenneth.html</span></a><br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5047000520422571250" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RgqMO7D_vPI/AAAAAAAAAKk/U_EWfz93mMc/s200/09+zauberflute.jpg" border="0" /></p><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8405628259154817572-8681789170868137385?l=violivermell.blogspot.com' alt='' /></div>Xavier Cazeneuvehttp://www.blogger.com/profile/08520456951137438605noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8405628259154817572.post-65933086169756464832007-03-28T16:00:00.000+01:002007-04-05T09:47:13.736+01:00<p>- <strong><span style="color:#cc0000;"><em>The Painted Veil</em></span></strong>. Ens arriba la banda sonora de la pel·lícula <span style="color:#cc0000;"><em>El velo pintado</em></span>. Es tracta d'un nou treball del compositor <span style="color:#3333ff;">Alexandre Desplat</span>, segurament el valor més emergent de la música cinematogràfica de masses actual. En aquesta banda sonora es fa acompanyar del prestigiós -i jove- pianista <span style="color:#3333ff;">Lang Lang</span>, protagonista de la partitura. La música de <em>The Painted Veil</em> va guanyar recentment el Globus d'Or a la millor banda sonora original i també el Premi dels Crítics Cinematogràfics de Los Angeles. Aquesta banda sonora ha estat editada per Deutsche Grammophon.<br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5049861692437264946" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 155px; CURSOR: hand; HEIGHT: 158px; TEXT-ALIGN: center" height="188" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RhS2dDaTejI/AAAAAAAAALI/9JoRyCi98pU/s200/paintedveil.jpg" width="188" border="0" /></p><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8405628259154817572-6593308616975646483?l=violivermell.blogspot.com' alt='' /></div>Xavier Cazeneuvehttp://www.blogger.com/profile/08520456951137438605noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8405628259154817572.post-91214612198260357452007-03-21T22:44:00.000+01:002007-07-09T17:44:21.666+01:00<p>Ha sortit a la venda l’edició en dvd de la pel·lícula <em><span style="color:#990000;"><strong>Copying Beethoven</strong></span></em>, dirigida per Agnieszka Holland, estrenada a casa nostra fa pocs mesos.<br /><br />La pel·lícula tracta de la història –totalment inventada– d’una relació entre aquest compositor i una noia que li fa de copista durant els darrers mesos de la vida del compositor. Un temps en el qual Beethoven enllesteix la seva <strong><span style="color:#3333ff;">Novena Simfonia</span></strong>, l’obra culminant de la seva carrera.<br /><br />El cinema no ha sigut indiferent a aquesta obra cimera de la història de la música.<br /><br />No entrarem en temes estadístics, però sí que ens aturarem en les tres modalitats més corrents en l’ús que el cinema ha fet de la Novena Simfonia de Beethoven, i sobretot, del seu quart moviment, el de l’anomenat <span style="color:#3333ff;"><strong>Himne a l’Alegria</strong></span>.<br /><br />Començarem pel seu ús més tòpic: com passa amb l’Al·leluya d’<em>El Messies</em> de Haendel, l’Himne a l’alegria, pel seu caràcter explosiu i triomfant, ha sigut utilitzat sovint en moments d’eufòria dels protagonistes –ja siguin aquests bons o dolents–, de ressolució dels seus conflictes o en escenes de disbauxa generalitzada. Títols com: <em><strong><span style="color:#990000;">Ace Ventura</span></strong></em>, <em><span style="color:#990000;"><strong>La jungla de cristal</strong></span></em>, o <em><span style="color:#990000;"><strong>Sister Act II</strong></span></em> amb una peculiar versió gospel, en són una mostra.<br /><br />L’himne a l’Alegria pot ser interpretat també com l’expressió màxima d’aquell espai de llibertat que tot individu té dret a sentir íntimament. Curiosament, qui millor va saber retratar-ho va ser Stanley Kubrick, pervertint-ho. Beethoven, i la Novena Simfonia era l’única cosa que el protagonista de <em><span style="color:#990000;"><strong>La Taronja Mecànica</strong></span></em>, un delinqüent sense escrúpols, admirava i respectava.<br /><br />Finalment, l’Himne a l’Alegria, i tota la Novena Simfonia en general, és un símbol i un clam de la <strong>fraternitat</strong>, la <strong>llibertat</strong> i la <strong>igualtat</strong> humanes. I què millor, en aquest sentit, que recordar la seva aparició a <em><span style="color:#990000;"><strong>El Club de los Poetas Muertos</strong></span></em>, on el director Peter Weir uneix la possibilitat de la poesia, la immortalitat de la joventut i la grandesa de quart moviment de la Novena, per renovar-nos la promesa a la qual com a éssers humans estem obligats amb l’esperit d’aquesta obra musical.<br /><br />Com deia al principi, ha aparegut en dvd <em>Copying Beethoven</em>, que té, precisament, com a escena culminant de la pel·lícula, l’estrena de la Novena Simfonia, amb un Beethoven sord dirigint l’orquestra. Valgui aquesta notícia per retornar de tant en tant a la meravella d’aquesta música, ja sigui a la pel·lícula o a casa escoltant-ne tranquilament qualsevol versió discogràfica, tot esperant que l’Himne soni prou fort perquè el sentin tots els sords que no volen sentir que ens envolten.<br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5046353487172677506" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rgg_woX7L4I/AAAAAAAAAKU/MeQJF7nCsk0/s200/copying+beethoven.jpg" border="0" /></p><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8405628259154817572-9121461219826035745?l=violivermell.blogspot.com' alt='' /></div>Xavier Cazeneuvehttp://www.blogger.com/profile/08520456951137438605noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8405628259154817572.post-37004068509124063882007-03-21T22:17:00.000+01:002007-03-26T22:55:59.284+01:00<p>- <strong><em>Hitchock's Music</em></strong>. Llibre sobre l'obra d'aquest director anglès, escrit per Jack Sullivan, professor de la Rider University de Jersey. La tesi del llibre afirma que Hitchcock considerava cada pel·lícula com una mena de composició musical de factura expressionista. Vincula el llenguatje i la tècnica cinematogràfica del director amb els esquemes i recursos de la música expressionista.<br /><br />- <strong><em>Diccionario de bandas sonoras</em></strong>. Nou llibre de Joan Pedrol. Completíssim diccionari de quasi 2.000 ressenyes de discos de bandes sonores de pel·lícules apareguts tant en el mercat espanyol com italià, francès, anglès o americà.<br /><br />- L'<strong>Àrea de Documentació de la Filmoteca</strong> ha rebut, aquests darrers dies, dues donacions provinents de particulars, consistents en 300 discos de vinil format LP amb bandes sonores de pel·lícules. Ja s'està procedint a la seva digitalització.<br /><br />- La <strong>Filmoteca</strong> programarà properament dos cicles relacionats amb la música de cinema. En aquests dos cicles hi ha tingut un paper destacat l'ACDMC (<strong>Associació Catalana per la Difussió de la Música de Cinema</strong>), participant en la sel·lecció dels films com, també, aportant els textos que es donaran a la sala a cada sessió, redactats per Joan Renter Renz.<br /><br />Aquests dos cicles són:<br /><br /><span style="color:#cc0000;">Cicle Max Steiner</span>. Del 27 de març al 8 d'abril.<br /><span style="color:#cc0000;">Cicle Centenari de Miklós Rózsa</span>. Del 2 al 5 d'abril.<br /><br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5046350364731453282" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rgg864X7L2I/AAAAAAAAAKE/Pr1HVTYXT-c/s200/diccionario.jpg" border="0" /></p><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8405628259154817572-3700406850912406388?l=violivermell.blogspot.com' alt='' /></div>Xavier Cazeneuvehttp://www.blogger.com/profile/08520456951137438605noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8405628259154817572.post-27467004565197559782007-03-14T22:01:00.000+01:002007-07-09T17:44:41.109+01:00<p>Surten dels seus amagatalls amb la por de morir als ulls. De sota un llit, del doble fons d'un armari. Són jueus del gueto de Cracòvia la nit després de l'evacuació. Els seus familiars, els seus amics, ja van cap als camps de concentració. Però el seu sigil és inútil. Els soldats de les SS els esperaven i comença la matança. Homes d'uniforme metrallen a discrecció i fereixen homes, dones i nens que criden.<br /><br />Un dels nazis descobreix un piano en una habitació. S'asseu al teclat i toca.<br /><br />Dos soldats companys seus l'observen i discuteixen: – És Bach? – És Mozart? Hi ha crits de terror de persones que estan sent assassinades. Crits que es barregen amb la música d'un piano que interpreta una bella obra de Bach. O de Mozart.<br /><br />Aquest és el gran valor de la música que el compositor John Williams va escollir i va compondre per a la pel·lícula <em>La llista de Schindler</em>. Una música que va en contra de la música. Que es desnaturalitza a ella mateixa com en el film l'home es deshumanitza.<br /><br />Una música que ens recorda que un nazi que assassina nens pot delectar-se, com nosaltres, amb la música de Bach. O de Mozart. Per això a la pel·lícula sentim un tendre cor infantil mentre es produeix la matança de l'evacuació del greto, o una agradable i civilitzada cançó que ens desitja bona nit de forma romàntica sona pels altaveus d'un camp de concentració mentre s'escull la gent destinada a morir a les cambres de gas.<br /><br /><em>La llista de Schindler</em>: una música que ens recorda que en el món conviuen la bellesa i l'horror, i totes dues coses són patrimoni, per igual, no de psicòpates, sinó de gent com nosaltres, que ens agrada la música.<br /><br />Us recomano tornar a veure la pel·lícula. Però aquesta vegada prestant atenció als moments en què hi hagi música. Descobrireu, segurament, que la melodia més bella i humana, com el famós tema principal de la banda sonora, també pot provocar-nos l'horror. Alhora que la sentim bella. Com el mateix home.<br /><br />Ve't aquí un exemple de com la música –en aquest cas la música de cinema– pot ser encara una eina de lluita, artística, per remoure les consciències a través de la bellesa. Objectiu de l'autèntic art, segons diuen.<br /><br />Era Bach? Era Mozart? Era Bach. Però, realment, a qui li importa si és la música de fons de l'assassinat d'un innocent?</p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5046344867173314386" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rgg364X7L1I/AAAAAAAAAJ8/DdCQxs5cpxc/s200/schindlers_list.jpg" border="0" /><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8405628259154817572-2746700456519755978?l=violivermell.blogspot.com' alt='' /></div>Xavier Cazeneuvehttp://www.blogger.com/profile/08520456951137438605noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8405628259154817572.post-18101630863816706602007-03-14T21:45:00.000+01:002007-03-26T22:54:47.666+01:00<p>- Apareix al mercat el dvd de la pel·lícula <strong><em>En tierra de ángeles</em></strong>. Pel·lícula sueca. El seu protagonista és un director d'orquestra que per allunyar-se de la pressió de la seva carrera es retira a un poble remot. Allà entra en contacte amb la coral del poble i lentament s'hi relaciona.<br /><br />- Apareix el dvd de la pel·lícula <strong><em>Copying Beethoven</em></strong>. Pel·lícula dirigida per Agnieszka Holland, protagonitzada per Ed Harris i Diane Kruger. Es fabula amb una impossible relacíó entre Beethoven i una jove músic que li fa de copista, durant els darrers mesos de vida del compositor, quan està acabant la seva Novena Simfonia.<br /><br />- Novetat discogràfica: <strong><em>Britten on Film</em></strong>. Música de cinema del compositor Benjamin Britten. Una novetat important, pel compositor, i necessària, per tractar-se de peces que no havien sigut enregistrades abans.<br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5046340288738176834" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RggzwYX7L0I/AAAAAAAAAJ0/FsxyGmpUZXU/s200/Britten+on+Film.jpg" border="0" /></p><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8405628259154817572-1810163086381670660?l=violivermell.blogspot.com' alt='' /></div>Xavier Cazeneuvehttp://www.blogger.com/profile/08520456951137438605noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8405628259154817572.post-58659292792822368452007-03-07T19:23:00.000+01:002007-07-09T17:42:01.957+01:00<p><p>Dels anys 30 ençà, virtuosos del violí de diverses generacions s’han apropat a la música de cinema de manera activa. La majoria, col·laborant en bandes sonores, ja sigui tot interpretant els temes solistes de les mateixes o, fins i tot, amb una aparició parcial en pantalla al doblar als actors quan aquests interpreten a violinistes.<br /><br /><br /><span style="font-size:130%;"><strong>Hugo Alfvén</strong></span><br /><br /><a href="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Re8IIrXMFMI/AAAAAAAAAHc/zWyIH0Zywlo/s1600-h/alfven.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5039255453222835394" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 143px; CURSOR: hand; HEIGHT: 92px" height="124" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Re8IIrXMFMI/AAAAAAAAAHc/zWyIH0Zywlo/s200/alfven.jpg" width="176" border="0" /></a> <p>Estocolm, 1872 – Estocolm, 1960. Compositor, director d’orquestra i violinista. També va destacar com a pintor i escriptor.<br /><br />Va estudiar al Conservatori d’Estocolm des de 1887 fins 1891, on posteriorment hi va ser professor de composició. El 1908 va ser elegit membre de la Reial Acadèmia de Música. De 1910 fins 1939 va ser director de música de la Universitat d’Uppsala. Se’l considera un dels compositors més importants de Suècia.<br /><br />És el compositor de diverses bandes sonores: <em>Svarta rosor</em> (1932), <em>Synnöve Solbakken </em>(1934), <em>Med folket för fosterlandet</em> (1938), <em>Mans kvinna</em> (1945), <em>Singoalla</em> (1949), <em>The Stanger Left No Card</em> (1952) i <em>Den Förlorade sonen</em> (TV, 1964).<img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5039256810432501138" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Re8JXrXMFZI/AAAAAAAAAJE/q45EFs-1ZLU/s200/svartarosor.jpg" border="0" /><br /><br /><br /><span style="font-size:130%;"><strong>Yehudi Menuhin</strong></span><br /><br /><a href="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Re8I37XMFUI/AAAAAAAAAIc/UAKlak8ZEpA/s1600-h/menuhin.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5039256264971654466" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 110px; CURSOR: hand; HEIGHT: 141px" height="175" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Re8I37XMFUI/AAAAAAAAAIc/UAKlak8ZEpA/s200/menuhin.jpg" width="146" border="0" /></a> <p>Nova York, 1916 – Berlin, 1999.<br /><br />Va començar els seus estudis de violí als tres anys, va fer el seu primer recital als set i amb dotze actuava amb l’Orquestra Filarmònica de Berlin. Va combinar la seva carrera de virtuós violinista amb una tasca continua de filantropisme a favor dels drets dels oprimits i l’educació. L’any 1997 va rebre el Premio Príncipe de Asturias de la Concordia.<br /><br /><em><strong>El arco mágico</strong></em> (Bernard Knowles, 1946). Pel·lícula biogràfica de Niccolò Paganini interpretada per Steward Granger, Yehudi Menuhin interpreta els temes d’aquest compositor que s’escolten a la pel·lícula.<br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5039257059540604354" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" height="187" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Re8JmLXMFcI/AAAAAAAAAJc/QxFTmKOVrEM/s200/The+magic+bow.jpg" width="100" border="0" /><br /><br /><span style="font-size:130%;"><strong>Henryk Szeryng</strong></span><br /><br /><a href="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Re8JcrXMFaI/AAAAAAAAAJM/B-lLUBgBAC4/s1600-h/Szeryng.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5039256896331847074" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 122px; CURSOR: hand; HEIGHT: 92px" height="141" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Re8JcrXMFaI/AAAAAAAAAJM/B-lLUBgBAC4/s200/Szeryng.jpg" width="170" border="0" /></a> <p>Zelazowa Wola (Polònia), 1918 – Kassel (Alemanya), 1988. Nacionalitzat mexicà.<br /><br />De 1933 a 1939 estudia composició a París amb Nadia Boulanger i durant la Segona Guerra Mundial treballa com a intèrpret pel govern polonès a l’exili. Es va fer ciutadà mexicà el 1946. Es va dedicar a l’ensenyament abans d’acabar la seva carrera com a concertista. Va fer moltes gires durant la seva vida.<br /><br /><strong><em>Feliz año amor mío</em></strong> (Tulio Demicheli, 1957). Henryk Szerying interpreta la part solista de la banda sonora d’aquesta pel·lícula mexicana, amb música original Raúl Lavista.<br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5039255994388714770" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" height="184" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Re8IoLXMFRI/AAAAAAAAAIE/2hMNKKR4Y8U/s200/feliza%C3%B1o.jpg" width="108" border="0" /><br /><br /><strong><span style="font-size:130%;">Isaac Stern</span></strong><br /><br /><a href="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Re8JRrXMFYI/AAAAAAAAAI8/b0flY5TYVcs/s1600-h/stern.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5039256707353286018" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 114px; CURSOR: hand; HEIGHT: 123px" height="182" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Re8JRrXMFYI/AAAAAAAAAI8/b0flY5TYVcs/s200/stern.jpg" width="167" border="0" /></a> <p>Kremenets (Ucraïna), 1920 - Nova York, 2001.<br /><br />La seva familia va anar a viure a San Francisco quan ell tenia un any. Als vuit anys va ingressar al Conservatori d’aquesta ciutat. Debutà en públic el 1936. Famós pels seus grans enregistraments i per apadrinar joves talents com Yo-Yo Ma, Itzhak Perlman i Pinchas Zukerman.<br /><br /><strong><em>De amor también se muere</em></strong> (Jean Negulesco, 1946). Isaac Stern interpreta la part solista de la banda sonora d’aquesta pel·lícula, amb temes de Dvorack i Wagner i música original de Franz Waxman. També surt al film doblant a l’actor protagonista, John Garfield, que interpreta a un violinista.<br /><br /><strong><em>El violinista en el tejado</em></strong> (Norman Jewison, 1971). Itzhak Perlman interpreta la part solista de la banda sonora d’aquesta pel·lícula musical, amb la música original de Jerry Bock i adptada a la pantalla per John Williams.<br /><br />L’any 1979 el govern de la República Popular de la Xina el convida a una gira. Aquesta experiència va ser rodada en un film <strong><em>De Mao a Mozart</em></strong>, dirigit per Murray Lerner, que va guanyar l’Oscar de 1980 al millor documental.<br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5039256071698126114" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 118px; CURSOR: hand; HEIGHT: 114px; TEXT-ALIGN: center" height="132" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Re8IsrXMFSI/AAAAAAAAAIM/0RtefBjbH9I/s200/fiddler.jpg" width="135" border="0" /><br /><br /><strong><span style="font-size:130%;">Salvatore Accardo</span></strong><br /><br /><a href="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Re8H47XMFLI/AAAAAAAAAHU/-69bDzRAhUs/s1600-h/accardo.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5039255182639895730" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 115px; CURSOR: hand; HEIGHT: 131px" height="174" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Re8H47XMFLI/AAAAAAAAAHU/-69bDzRAhUs/s200/accardo.jpg" width="161" border="0" /></a><a name="miscellaneousX20crew1980"> <p>Turí, 1941. Violinista i director d’orquestra italià. Considerat un dels millors intèrprets de violí </a><a name="miscellaneousX20crew1980">italians.</a><br /><br />Va començar els seus estudis de violí a Nàpols. Als 13 anys va oferir el seu primer recital professional. Guanyador, l’any 1956, de la Competencia de Génova, i dos anys després el concurs de violí Paganini. L’any 1992. Fundador del Festival de Cordes de Crémona (1971), i de l’Academia Walter Stauffer (1986). L’any 1996 refunda la Orquesta da Camera Italiana (OCI), els integrants de la qual són els millors alumnes de l’Academia Walter Stauffer. Són molt destacables les seves interpretacions de Paganini. Ha estat director operístic, també.<br /><br /><strong><em>Stradivari</em></strong> (Giacomo Battiato, 1989). La vida d’Antonio Stradivari, el més cèlebre constructor de violins de la història. Salvatore Accardo, al violí, i Rinaldo Alessandrini, al clave, són els autèntics intèrprets dels instruments que sonen en la pel·lícula, protagonitzada per Anthony Quinn. La banda sonora és de Francesco Tampori, que també interpreta el violí.<br /><br /><strong><em>Paganini </em></strong>(Klaus Kinski, 1989). Film sobre la vida de Paganini, des del punt de vista particular del director Klaus Kinski, que també interpreta al virtuós del violí. Accardo és l’intèrpret dels temes que sonen al film.<br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5039256368050869586" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 109px; CURSOR: hand; HEIGHT: 163px; TEXT-ALIGN: center" height="180" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Re8I97XMFVI/AAAAAAAAAIk/HR5_YqAYKyc/s200/paganini.jpg" width="124" border="0" /><br /><br /><span style="font-size:130%;"><strong>Itzhak Perlman</strong></span><br /><br /><a href="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Re8JC7XMFWI/AAAAAAAAAIs/P5Ck8RgYDB0/s1600-h/perlman.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5039256453950215522" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 100px; CURSOR: hand; HEIGHT: 109px" height="179" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Re8JC7XMFWI/AAAAAAAAAIs/P5Ck8RgYDB0/s200/perlman.jpg" width="168" border="0" /></a> <p>Jaffa (Israel), 1945. Un dels millors i més famosos violinistes de la segona meitat del segle XX.<br /><br />Va estudiar a la Acadèmia de Música de Jaffa, abans de mudar-se als Estats Units per a estudiar a la Juilliard School. Va debutar al Carnegie Hall el 1963. A més de tocar i gravar música clàssica també toca jazz. Va contraure la polio als quatre anys, per la qual cosa toca el violí sempre assegut.<br /><br /><strong><em>La llista de Schindler</em></strong> (Steven Spielberg, 1993). Itzhak Perlman interpreta la part solista de la banda sonora d’aquesta pel·lícula, composada per John Williams.<br /><br /><strong><em>Fantasia 2000</em></strong> (1999). En aquesta nova versió de la llegendària Fantasia, de Walt Disney, Perlman hi apareix breument, interpretant-se a si mateix, tocant.<br /><br /><strong><em>Hero</em></strong> (Zhang Yimou, 2002). Itzhak Perlman interpreta la part solista de la banda sonora d’aquesta pel·lícula, composada per Tan Dun.<br /><br /><strong><em>Memòries d’una Geisha</em></strong> (Rob Marshall, 2005). Itzhak Perlman interpreta la part solista de la banda sonora d’aquesta pel·lícula, composada per John Williams.<br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5039256621453940082" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" height="117" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Re8JMrXMFXI/AAAAAAAAAI0/To17EX-JgPY/s200/Schindler.jpg" width="120" border="0" /><br /><br /><span style="font-size:130%;"><strong>Anne-Sophie Mutter</strong></span><br /><br /><a href="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Re8IWbXMFOI/AAAAAAAAAHs/Zfyy1j3KY5c/s1600-h/anne_sophie_mutter.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5039255689446036706" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Re8IWbXMFOI/AAAAAAAAAHs/Zfyy1j3KY5c/s200/anne_sophie_mutter.jpg" border="0" /></a><a name="actress"> <p>Rheinfelden, Alemanya, 1963</a>.<br /><br />Comença tocant el piano als cinc anys. Poc després estudia violí amb Erna Honigberger i Aida Stücki. Amb només 15 anys fa un primer enregistrament els concerts per a violí K.216 i K.219 de Mozart, amb Karajan i l’Orquestra Filarmònica de Berlín. El 1985, amb 22 anys va ser nomenada membre honorària de la Royal Academy of Music (Londres). El 1988 toca i enregistra en CD i DVD la integral de les sonates per a violí de Beethoven. També és reconeguda la seva interpretació de música d’autors contemporanis.<br /><br />La seva vinculació amb la música cinematogràfica és per via matrimonial: ha estat casada amb el compositor i director André Previn, autor de moltes bandes sonores.<br /><br /><br /><br /><span style="font-size:130%;"><strong>Joshua Bell<br /></strong></span><br /><a href="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Re8IbrXMFPI/AAAAAAAAAH0/cG6YmdnvUJg/s1600-h/Bell.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5039255779640349938" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 126px; CURSOR: hand; HEIGHT: 130px" height="159" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Re8IbrXMFPI/AAAAAAAAAH0/cG6YmdnvUJg/s200/Bell.jpg" width="153" border="0" /></a> <p>Bloomington, Indiana (EUA), 1967.<br /><br /><a name="Biograf.C3.ADa"></a>Fa els seus estudis de violí a la Universitat d’Indiana amb Josef Gingold. Als 14 anys actúa com a solista amb l’Orquestra de Filadelfia, dirigida per Ricardo Mutti. L’any 1985 debuta al Carnegie Hall amb l’Orquestra Sinfònica de Saint Louis. Des d’aleshores ha tocat amb les orquestres i els directors més importants del món.<br /><br /><strong><em>El violí vermell</em></strong> (François Girard, 1998). Joshua Bell interpreta la part solista de la banda sonora d’aquesta pel·lícula, composada per John Corigliano. A més, va fer el paper d’un violinista d’Oxford.<br /><br /><strong><em>Música del corazón</em></strong> (Wes Craven, 1999). Joshua Bell apareix interpretant-se a si mateix en aquest film sobre una professora de violí en un barri marginal de Nova York, interpretat per la Meryl Streep.<br /><br /><strong><em>Iris</em></strong> (Richard Eire, 2000). Joshua Bell interpreta la part solista de la banda sonora d’aquesta pel·lícula, composada per James Horner.<br /><br /><strong><em>La última primavera</em></strong> (Charles Dance, 2004). Joshua Bell interpreta la part solista de la banda sonora d’aquesta pel·lícula, composada per Nigel Hess. A més, era ell qui actuava en el lloc de l’actor quan el personatge principal de la pel·lícula, un violinista, havia de tocar.<br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5039257205569492434" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 121px; CURSOR: hand; HEIGHT: 120px; TEXT-ALIGN: center" height="164" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Re8JurXMFdI/AAAAAAAAAJk/ikRFM8Y-yO8/s200/the+red+violin.jpg" width="167" border="0" /><br /><br /><strong><span style="font-size:130%;">Maxim Vengerov</span></strong><br /><br /><a href="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Re8J0rXMFeI/AAAAAAAAAJs/C1Fm_yVwDEY/s1600-h/vengerov.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5039257308648707554" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 111px; CURSOR: hand; HEIGHT: 104px" height="115" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Re8J0rXMFeI/AAAAAAAAAJs/C1Fm_yVwDEY/s200/vengerov.jpg" width="122" border="0" /></a> <p>Novosibirsk (Rússia), 1974.<br /><br />Rep les seves primeres classes de violí als cinc anys de la mà de Galina Turtschaninova. Més endavant va estudiar amb Zakhar Bron, i només amb deu anys va guanyar la Competencia Juvenil Wieniawski a Polònia. Aviat es va convertir en solista de la Orquesta Royal Concertgebouw, la Filarmònica de la BBC i la Orquestra Simfònica de l’Estat de la URSS. L’any 1995, el seu enregistrament dels concerts per a violí de Prokofiev i Dmitri Shostakovich va guanyar els premis de Gramophone com a millor enregistrament de l’any i millor enregistrament de concert. Actualment és professor visitant a l’Acadèmia Reial de Música de Londres.<br /><br /><strong><em>Anna Karenina</em></strong> (Bernard Rose, 1997). Maxim Vengerov interpreta la part solista dels temes clàssics de la banda sonora d’aquesta pel·lícula.<br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5039255582071854290" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 102px; CURSOR: hand; HEIGHT: 155px; TEXT-ALIGN: center" height="184" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Re8IQLXMFNI/AAAAAAAAAHk/CW43_-bXjLw/s200/annakarenina1997.jpg" width="127" border="0" /><br /><br /><span style="font-size:130%;"><strong>Hilary Hahn</strong></span><br /><br /><a href="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Re8IzbXMFTI/AAAAAAAAAIU/qN9LyRY6v_E/s1600-h/hahn.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5039256187662243122" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 130px; CURSOR: hand; HEIGHT: 128px" height="186" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Re8IzbXMFTI/AAAAAAAAAIU/qN9LyRY6v_E/s200/hahn.jpg" width="183" border="0" /></a> <p>Lexington, Virginia (EUA), 1979.<br /><br />Va començar a estudiar violí abans dels quatre anys, al conservatori Peabody, i als nou va donar el seu primer recital en solitari. L’any 1990, amb deu anys, va començar a estudiar al Curtis Institute of Music de Filadelfia, amb Jascha Brodsky. L’any 1991 va fer el seu debut amb l’Orquestra Sinfònica de Baltimore. Ha fet estudir de música de cambra, contrapunt, harmonia, història de la música, composició i direcció. També de literatura, poesia, anglès, alemany i història.<br /><br /><strong><em>El bosque</em></strong> (M. Night Shyamalan, 2004). Hilary Hahn interpreta la part solista de la banda sonora d’aquesta pel·lícula, composada per James Newton Howard.<br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5039255891309499650" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 126px; CURSOR: hand; HEIGHT: 112px; TEXT-ALIGN: center" height="176" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Re8IiLXMFQI/AAAAAAAAAH8/jf6HY6s8iVA/s200/El+bosque.jpg" width="179" border="0" /><br />En definitiva, d’Alfvén a Hahn, d’Isaac Stern a Joshua Bell, tot plegat una mostra més de l’agermanament que ha existit de sempre entre la música clàssica i la música de cinema.</p><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8405628259154817572-5865929279282236845?l=violivermell.blogspot.com' alt='' /></div>Xavier Cazeneuvehttp://www.blogger.com/profile/08520456951137438605noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8405628259154817572.post-6192879000080923622007-02-28T17:27:00.000+01:002007-07-09T17:41:45.432+01:00<p><a href="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/ReWt72_wPDI/AAAAAAAAAGM/YqZjPvjAGn4/s1600-h/Morricone.bmp"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5036623002170571826" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 112px; CURSOR: hand; HEIGHT: 156px" height="182" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/ReWt72_wPDI/AAAAAAAAAGM/YqZjPvjAGn4/s200/Morricone.bmp" width="133" border="0" /></a>A la recent cerimònia dels Oscars es va guardonar Ennio Morricone amb una estatueta honorífica. D’aquesta manera, Hollywood reconeixia la important contribució del compositor italià a la música cinematogràfica i alhora feia un acte de desgreuge a tota una obra que segurament no ha sigut prou valorada als Estats Units. Un premi merescut, tot acceptant com a bo allò que mai no és tard quan arriba.<br /><br />Morricone és un dels pocs compositors dels quals podem dir que ha revolucionat en algun moment el llenguatge musical cinematogràfic. Va ser ell el renovador de la música del western amb una aposta per l’exageració i la ironia, amb una orquestració heterodoxa on hi tenien cabuda cors, veus solistes, xiulets i instruments electrònics, a títols com <em>El bo, el lleig i el dolent</em>, <em>La mort tenia un preu</em> o <em>Per un grapat de dòlars</em>. <p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5036623139609525314" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 151px; CURSOR: hand; HEIGHT: 149px; TEXT-ALIGN: center" height="182" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/ReWuD2_wPEI/AAAAAAAAAGU/RSL2Y-_SkHc/s200/Elboellleigieldolent.jpg" width="182" border="0" /><br />És autor de bandes sonores complexes, exigents i avanguardistes, molt properes a formes i esquemes de les creacions per sala de concert actuals. Però també és el compositor de temes de gran bellesa que formen part de la cultura general popular: <em>Novecento</em>, <em>La Misión</em> o <em>Cinema Paradiso</em>.<br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5036624256301022322" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 150px; CURSOR: hand; HEIGHT: 146px; TEXT-ALIGN: center" height="179" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/ReWvE2_wPHI/AAAAAAAAAGs/cczFigrocd8/s200/Missi%C3%B301.jpg" width="179" border="0" /><br />Morricone ha estat arranjador pop, director de formacions de música lleugera, autor de partitures per a sèries de televisió, per a la ràdio i per al teatre, director d’orquestra a múltiples concerts a Itàlia…<br /><br />Pel que fa a la música culta, Ennio Morricone és autor d’una prolífica obra que abasta diversos concerts per a solista i orquestra, obres per a formació de cambra i conjunts de vent, peces de cant coral i cantates, com la titulada <em>Voci dal silenzio</em>, amb motiu de la massacre de l’11 de Setembre.<br /><p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5036623375832726626" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 155px; CURSOR: hand; HEIGHT: 144px; TEXT-ALIGN: center" height="185" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/ReWuRm_wPGI/AAAAAAAAAGk/ZZgblXS99pc/s200/Morriconem%C3%BAsicadecambra.jpg" width="187" border="0" /><br />I és que, ni que sigui per la quantitat, la seva obra musical cinematrogràfica parla per si sola: des de l’any 1961, Ennio Morricone ha signat més de 400 bandes sonores. Una ingent obra plena de girs harmònics inesperats, compassos d’estranya factura, destacadíssims usos del silenci i una estranya habilitat per dotar de protagonisme instruments que acostumen a fer de secundaris, tot plegat, amb una camaleònica traça per a recrear qualsevol estil de la història de la música i una incontenible passió que dota d’una especial bellesa els temes principals de les seves partitures.<br /><br />Ennio Morricone ha tingut, doncs, finalment, als 78 anys, el seu Oscar, però no hi ha dubte que allò que alguns en diuen la glòria ja fa molt de temps que la té guanyada.<br /><br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5036625162539121794" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/ReWv5m_wPII/AAAAAAAAAG0/f41JM46yTpk/s200/EnnioMorricone08.jpg" border="0" /><br /><br /><span style="font-size:85%;"><strong>Vincles</strong></span><br /><span style="font-size:85%;">Ennio Morricone (web oficial). </span><a href="http://www.enniomorricone.com/"><span style="font-size:85%;">http://www.enniomorricone.com</span></a> <p><br /><p></p><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8405628259154817572-619287900008092362?l=violivermell.blogspot.com' alt='' /></div>Xavier Cazeneuvehttp://www.blogger.com/profile/08520456951137438605noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8405628259154817572.post-33858249551138171962007-02-21T22:32:00.000+01:002007-07-09T17:41:29.847+01:00<p>La matinada del diumenge al dilluns tindrà lloc la cerimònia d’entrega dels Oscars.<br /><br />Independentment de quina sigui la guanyadora, cinc són les partitures sel·leccionades per a competir per l’oscar a la millor banda sonora: <em><span style="color:#3333ff;">Babel</span></em>, de <span style="color:#cc0000;">Gustavo Santaolalla</span>; <em><span style="color:#3333ff;">El buen alemán</span></em>, de <span style="color:#cc0000;">Thomas Newman</span>; <em><span style="color:#3333ff;">Diario de un escándalo</span></em>, de <span style="color:#cc0000;">Philip Glass</span>; <em><span style="color:#3333ff;">La reina</span></em>, d’<span style="color:#cc0000;">Alexandre Desplat</span>; i <em><span style="color:#3333ff;">El laberinto del fauno</span></em>, de <span style="color:#cc0000;">Javier Navarrete</span>.<br /><br />Cinc compositors que us convidem a conèixer.<br /><br /><br /><p><p><p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034106732770412530" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 163px; CURSOR: hand; HEIGHT: 155px; TEXT-ALIGN: center" height="171" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rdy9ZtAux_I/AAAAAAAAAEw/9bd28HdHmNU/s200/Babel.jpg" width="178" border="0" /><br /><a href="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rdy9UNAux-I/AAAAAAAAAEo/de76C9ESDsE/s1600-h/santaolalla.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034106638281132002" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 121px; CURSOR: hand; HEIGHT: 178px" height="180" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rdy9UNAux-I/AAAAAAAAAEo/de76C9ESDsE/s200/santaolalla.jpg" width="116" border="0" /></a><span style="color:#cc0000;">Gustavo Santaolalla</span> és argentí i té 55 anys. La seva carrera com a músic s’ha fonamentat bàsicament a amalgamar el rock and roll i els ritmes tradicionals llatinoamericans. Després d’una primera banda sonora l’any 1981, la seva carrera com a compositor cinematogràfic va començar fa set anys. Des d’aleshores ha fet cinc bandes sonores: <em><span style="color:#3333ff;">21 gramos</span></em>, <em><span style="color:#3333ff;">Diarios de Motocicleta</span></em>, <em><span style="color:#3333ff;">Brokeback Mountain</span></em> (amb la qual guanyaria l’Oscar a la millor banda sonora), <em><span style="color:#3333ff;">En tierra de hombres</span></em> i l’actual nominada, <em><span style="color:#3333ff;">Babel</span></em>.<br /><br /><br /><br /><p><p><p><p><p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034106977583548450" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 151px; CURSOR: hand; HEIGHT: 147px; TEXT-ALIGN: center" height="181" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rdy9n9AuyCI/AAAAAAAAAFI/wfOuRQOkkrI/s200/the+good+german.jpg" width="180" border="0" /><br /><a href="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rdy9CdAux8I/AAAAAAAAAEY/_J9bM5Aoops/s1600-h/Newman_Thomas.gif"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034106333338453954" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 120px; CURSOR: hand; HEIGHT: 174px" height="187" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rdy9CdAux8I/AAAAAAAAAEY/_J9bM5Aoops/s200/Newman_Thomas.gif" width="135" border="0" /></a><span style="color:#cc0000;">Thomas Newman</span> és nascut a Los Ángeles l’any 1955. Fill, nebot, germà i cosí de compositors de bandes sonores de primeríssima fila, a més d’estudiar piano i violí, es va graduar en orquestració i composició a la Thornton School of Music. El seu estil es basa en l’eclecticisme, la barreja de sons, l’experimentació i la fusió dels sintetitzadors amb la música orquestra, tot amb un to de caire minimalista i força introspectiu. Ha estat nominat en set ocasions anteriors per bandes sonores com <em><span style="color:#3333ff;">Cadena perpetua</span></em>, <em><span style="color:#3333ff;">American Beauty</span></em> o <em><span style="color:#3333ff;">Camino a la perdición</span></em>.<br /><br /><br /><br /><p><p><p><p><p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034106900274137106" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 164px; CURSOR: hand; HEIGHT: 161px; TEXT-ALIGN: center" height="180" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rdy9jdAuyBI/AAAAAAAAAFA/gNZqZsbIbvM/s200/notes+on+a+scandal.jpg" width="180" border="0" /><br /><a href="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rdy9PNAux9I/AAAAAAAAAEg/DEmYXT5rp0w/s1600-h/glass.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034106552381786066" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 159px; CURSOR: hand; HEIGHT: 132px" height="171" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rdy9PNAux9I/AAAAAAAAAEg/DEmYXT5rp0w/s200/glass.jpg" width="184" border="0" /></a><span style="color:#cc0000;">Philip Glass</span> va néixer a Baltimore, als Estats Units, l’any 1937. Va estudiar a l’Acadèmia Juilliard de Nova York, i també amb Nadia Boulanger a París. La seva obra es basa en els ritmes i fonts de la música hindú i en la música minimalista nord-americana, amb influències alhora de Steve Reich i Ravi Shankar. És autor de divereses òperes, com <em><span style="color:#3333ff;">Satyagrama</span></em>, <em><span style="color:#3333ff;">Aknaten</span></em>, <em><span style="color:#3333ff;">The Voyage</span></em> o <em><span style="color:#3333ff;">Einstein on the Beach</span></em> (estrenada al Liceu a la temporada 92-93). Entre les seves bandes sonores més destacades, totes amb el seu segell minimalista tan particular, n’esmentarem <em><span style="color:#3333ff;">Kundun</span></em> i <em><span style="color:#3333ff;">Las Horas</span></em>, totes dues nominades a l’Oscar a la millor banda sonora.<br /><br /><br /><br /><p><p><p><p><p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034107080662763570" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 160px; CURSOR: hand; HEIGHT: 152px; TEXT-ALIGN: center" height="182" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rdy9t9AuyDI/AAAAAAAAAFQ/whqHyh5F2cs/s200/the+queen.jpg" width="186" border="0" /><br /><a href="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rdy829Aux6I/AAAAAAAAAEI/bNtqIUWSL94/s1600-h/alexandre_desplat.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034106135769958306" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 123px; CURSOR: hand; HEIGHT: 165px" height="181" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rdy829Aux6I/AAAAAAAAAEI/bNtqIUWSL94/s200/alexandre_desplat.jpg" width="137" border="0" /></a><span style="color:#cc0000;">Alexandre Desplat</span> és un parisenc nascut l’any 1961. Va començar a tocar el piano als 6 anys, la trompeta als 8 i la flauta als 10. Ha sigut alumne de Claude Ballif al Conservatori de París i ha estudiat orquestració amb Jack Hayes a Los Angeles. Combina la seva carrera de concertista amb la de compositor de bandes sonores. És autor, entre d’altres treballs, de la música dels films <em><span style="color:#3333ff;">La joven de la Perla</span></em>, <em><span style="color:#3333ff;">Reencarnación</span></em> i <em><span style="color:#3333ff;">Hostage</span></em>, i actualment se’l considera un dels valors a l’alça de més prestigi i qualitat de la música cinematogràfica.<br /><br /><br /><br /><p><p><p><p><p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034106814374791170" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 164px; CURSOR: hand; HEIGHT: 156px; TEXT-ALIGN: center" height="179" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rdy9edAuyAI/AAAAAAAAAE4/HVBWeq0MTjE/s200/Laberinto_del_fauno.jpg" width="177" border="0" /><br /><a href="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rdy889Aux7I/AAAAAAAAAEQ/E8ZEVnsxJmw/s1600-h/Javier+Navarrete.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034106238849173426" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="175" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/Rdy889Aux7I/AAAAAAAAAEQ/E8ZEVnsxJmw/s200/Javier+Navarrete.jpg" width="122" border="0" /></a><span style="color:#cc0000;">Javier Navarrete</span> va néixer a Terol, l’any 1956, però des dels disset anys viu a Barcelona. Per bé que de formació bàsicament autodidacta, va estudiar amb el compositor xilè Gabriel Brncic i es va decantar per composició de música electrònica molt influenciat per l’estil de Stockhausen. Des de 1986 que treballa pel cinema. Bandes sonores seves destacades són <em><span style="color:#3333ff;">El mar</span></em>, <em><span style="color:#3333ff;">Platillos Volantes</span></em> o <em><span style="color:#3333ff;">El Espinazo del diablo</span></em>.<br /><br /><br /><p><p><p><span style="color:#cc0000;">Santaolalla</span>, <span style="color:#cc0000;">Newman</span>, <span style="color:#cc0000;">Glass</span>, <span style="color:#cc0000;">Desplat</span> i <span style="color:#cc0000;">Navarrete</span>: l’actualitat ens ofereix descobrir cinc universos musicals plens d’agradables i molt interessants sorpreses.<br /><br />Proveu-ho. Endinseu-vos-hi. No quedareu decebuts.<br /><br /><br /></p><p></p><p><strong>Vincles</strong></p><p><span style="font-size:85%;">Gustavo Santaolalla. </span><a href="http://www.imdb.com/name/nm0763395/"><span style="font-size:85%;">http://www.imdb.com/name/nm0763395/</span></a><br /><span style="font-size:85%;">Thomas Newman. </span><a href="http://users.telenet.be/obelisk/tnc/"><span style="font-size:85%;">http://users.telenet.be/obelisk/tnc/</span></a><br /><span style="font-size:85%;">Philip Glass (oficial). </span><a href="http://www.philipglass.com/"><span style="font-size:85%;">http://www.philipglass.com/</span></a><br /><span style="font-size:85%;">Alexandre Desplat. </span><a href="http://desplat.free.fr/"><span style="font-size:85%;">http://desplat.free.fr/</span></a><br /><span style="font-size:85%;">Javier Navarrete. </span><a href="http://www.bsospirit.com/entrevistas/javiernavarrete.php"><span style="font-size:85%;">http://www.bsospirit.com/entrevistas/javiernavarrete.php</span></a><br /><span style="font-size:85%;">Premis Oscar. </span><a href="http://www.oscar.com/"><span style="font-size:85%;">http://www.oscar.com/</span></a><span style="font-size:85%;"> – </span><a href="http://www.oscars.org/"><span style="font-size:85%;">http://www.oscars.org/</span></a><br /></p><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8405628259154817572-3385824955113817196?l=violivermell.blogspot.com' alt='' /></div>Xavier Cazeneuvehttp://www.blogger.com/profile/08520456951137438605noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8405628259154817572.post-51809006491682005972007-02-15T16:24:00.000+01:002007-07-09T17:41:13.179+01:00<p><p align="justify">Durant dos caps de setmana, l’Auditori ha programat música de Manuel de Falla. En el primer dels concerts, a més d’<span style="color:#3333ff;">El Sombrero de tres picos</span> del compositor andalús, l’OBC, dirigida per Ernest Martínez Izquierdo, interpretarà música de Josep Maria Mestres Quadreny i de Sergei Prokófiev.<br /><br />Prokófiev, Mestres Quadreny i Falla. Tots tres compositors amb una relació particular amb la música del cinema. </p><br /><a href="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RdSCq9Aux5I/AAAAAAAAADg/iGpziPTiKyg/s1600-h/03+Prokofiev.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5031790358123431826" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 114px; CURSOR: hand; HEIGHT: 160px" height="187" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RdSCq9Aux5I/AAAAAAAAADg/iGpziPTiKyg/s200/03+Prokofiev.jpg" width="116" border="0" /></a> <p align="justify"><span style="color:#cc0000;">Sergei Prokófiev</span> és l’autor, entre d’altres, de tres bandes sonores considerades de les més importants del gènere: les de les pel·lícules <em><span style="color:#3333ff;">Alexander Nevsky</span></em>, de 1938, <span style="color:#3333ff;"><em>Ivan el Terrible</em></span>, de 1943, i <em><span style="color:#3333ff;">La conjura de los Boyardos</span></em> de 1946, totes dirigides per Sergei Eisenstein. La suma de la creativitat del compositor i l’aplicació de les teories del director sobre el paper fonamental que la música ha de tenir en el cinema van possibilitar tres obres d’absoluta referència per a qualsevol que es vulgui aproximar al gènere musical cinematogràfic.</p><div align="justify"></div><br /><p align="justify">Pel que fa a <span style="color:#cc0000;">Josep Maria Mestres Quadreny</span>, la composició de música per al cinema té a veure amb els seus inicis com a compositor i amb la seva relació amb el poeta Joan Brossa i el director Pere Portabella. Dirigits per <a href="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RdSChtAux4I/AAAAAAAAADY/uHVwa0EM85w/s1600-h/03+Mestres+Quadreny.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5031790199209641858" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" height="146" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RdSChtAux4I/AAAAAAAAADY/uHVwa0EM85w/s200/03+Mestres+Quadreny.jpg" width="165" border="0" /></a>Portabella i amb guió de Brossa són el curtmetratge <em><span style="color:#3333ff;">No compteu amb els dits</span></em>, de l’any 1967, i el llargmetratge <span style="color:#3333ff;">Nocturno 29</span>, de 1969, tots amb música de Mestres Quadreny. El compositor escriuria també la música del curtmetratge <em><span style="color:#3333ff;">Antoni Tàpies</span></em>, dirigit l’any 1981 per Maria Lluïsa Borràs.<br /><br />(Dins de l’àmbit de les coincidències, no deixarem d’esmentar la ciutat natal de Mestres Quadreny: Manresa. Del Bages procedeixen alguns dels noms de més rellevància en la història de la música de cinema a Catalunya: Santi Arisa, Manel Camp, Carles Cases o Francesc Gener.) </p><p align="justify"></p><p align="justify"><br /><a href="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RdSCUdAux3I/AAAAAAAAADQ/KeXlXNzNY68/s1600-h/03+Manuel_de_falla.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5031789971576375154" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 125px; CURSOR: hand; HEIGHT: 143px" height="173" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RdSCUdAux3I/AAAAAAAAADQ/KeXlXNzNY68/s200/03+Manuel_de_falla.jpg" width="150" border="0" /></a>La relació de <span style="color:#cc0000;">Manuel de Falla</span> amb el cinema, en canvi, va ser –i perdó per l’acudit– una una relació fallida. I no va ser perquè la indústria del cinema no deixés d’intentar-ho.<br /><br />Entre 1922 i la mort de Falla el 1946, vuit projectes van arribar al compositor, ja fossin pels drets d’ús o per l’adaptació d’obres seves o per escriure música per algun film. Gairebé tots van ser rebutjats per Falla adduint motius artístics o econòmics.<br /><br />Entre 1943 i 1946, però, un projecte d’adaptar a la pantalla <em><span style="color:#3333ff;">El retablo de Maese Pedro</span></em> va comptar amb el vist-i-plau de Falla, però les indecisions de l’empresa productora van avortar el projecte.<br /><br />Paradoxalment, els diners de Hollywood van ajudar l’exigent Falla en els seus últims anys de vida, quan va accedir finalment a cedir drets sobre algunes obres seves, que van sonar a les pel·lícules <em><span style="color:#3333ff;">Two Girls and a Sailor</span></em> i <em><span style="color:#3333ff;">Three Daring Daughters</span></em>, dues comedietes musicals de la Metro per a major lluïment de José Iturbi.<br /><br /></p><p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5031788979438929762" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 165px; CURSOR: hand; HEIGHT: 167px; TEXT-ALIGN: center" height="182" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RdSBatAux2I/AAAAAAAAADI/lzjUmz5U7co/s200/03+Two+Girls+and+a+Sailor.jpg" width="179" border="0" /> </p><p><br />Fonts i agraïments:</p><p></p><p align="justify"><span style="font-size:85%;"><strong><span style="color:#cc0000;">Josep Lluís i Falcó</span></strong>. "El cinema" en <em><span style="color:#3333ff;">Història de la Música Catalana</span><span style="color:#3333ff;">, Valenciana i Balear</span></em>. Vol. 7. Barcelona: Ed. 62, 2001, págs. 203-232.</span></p><p align="justify"><span style="font-size:85%;"><strong><span style="color:#cc0000;">Joaquín López González</span></strong>. «Un caso atípico de arqueología fílmica: la relación de Manuel de Falla con el cine a través de su correspondencia». En: <em><span style="color:#3333ff;">La Música en los medios audiovisuales</span></em>. Ed. Matilde Olarte. Salamanca: Plaza Universitaria, 2005, pp. 403 - 422.<br /><br /></p></span><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8405628259154817572-5180900649168200597?l=violivermell.blogspot.com' alt='' /></div>Xavier Cazeneuvehttp://www.blogger.com/profile/08520456951137438605noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8405628259154817572.post-86385919101174305432007-02-08T16:10:00.000+01:002007-07-09T17:40:52.044+01:00<p align="justify"><a href="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RdRun9AuxvI/AAAAAAAAACE/XA4EfDi4wL4/s1600-h/02+John+Williams.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5031768316351268594" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RdRun9AuxvI/AAAAAAAAACE/XA4EfDi4wL4/s200/02+John+Williams.jpg" border="0" /></a> <p align="justify"><span style="font-family:georgia;">Si Mendelssohn, Brahms o Prokófiev encara fossin vius, no celebraríeu el seu aniversari?</span></p><p align="justify"><span style="font-family:georgia;">Aquest 8 de febrer el compositor John Williams ha complert 75 anys i, pel que sembla, la seva estrella creativa continua brillant amb intensitat. De formació clàssica, va ser deixeble de Mario Castelnuovo-Tedesco i estudiant de la Juilliard School. Als seus inicis el trobem com a pianista de jazz però aviat va treballar per al cinema, col·laborant amb compositors com Alfred Newman, Franz Waxman, Bernard Herrmann o Henry Mancini, i també per a la televisió. A principis dels anys 60 comença a escriure bandes sonores en solitari i a mtjan anys 70 li arriben el reconeixement i la popularitat quan revoluciona la música cinematogràfica amb la partitura de La Guerra de les Galàxies. En aquells anys, amb els grans noms clàssics ja desapareguts i la moda del pop estamordint les pel·lícules, John Williams va representar el retorn de la partitura simfònica i una nova lectura de la música per a la imatge: brillant, exigent, imaginativa i per damunt de tot espectacular.</span> </p><div align="justify"></div><div align="justify"></div><p align="justify"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5031768470970091266" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 148px; CURSOR: hand; HEIGHT: 143px; TEXT-ALIGN: center" height="188" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RdRuw9AuxwI/AAAAAAAAACM/XqetTD2d5qI/s200/02+Disc+Star+Wars.jpg" width="189" border="0" /><br /><span style="font-family:georgia;">Bandes sonores com l’esmentada de <em><span style="color:#3333ff;">La guerra de les galàxies</span></em>, i també <em><span style="color:#3333ff;">Superman</span></em>, <em><span style="color:#3333ff;">A la recerca de l'arca perduda</span></em>, <em><span style="color:#3333ff;">E.T.</span></em>, <em><span style="color:#3333ff;">La llista de Schindler</span></em> o <em><span style="color:#3333ff;">Harry Potter</span></em>, són ja icones musicals necessàries per entendre la segona meitat del segle XX a Occident.<br /><br /><span style="color:#000000;">John Williams</span> és autor de més de cent bandes sonores, però també d’una simfonia i diversos concerts per a flauta, violí, clarinet, fagot, trompeta o violoncel, i ha estat el director titular de la <span style="color:#000000;">Boston Pops Orchestra</span> entre els anys 1980 i 1995.<br /><br />En un àmbit com el musical, on la qualitat hauria d'anar lligada a la capacitat de generar emoció i despertar sentiments, i on aquesta unió ferma ara ja és patrimoni dels intèrprets i cantants d’òpera més que no pas dels compositors, els afeccionats a la música de cinema som dels pocs que podem gaudir de les noves creacions d'autèntiques llegendes de la composició encara vives, i reconèixer sense embuts que, més enllà de la qualitat de la seva música, les seves notes molt sovint han estat el fil amb què s'han teixit alguns dels nostres somnis.<br /><br />I en això, <span style="color:#000000;">John Williams</span> ens és un veritable demiürg. I només per això ja mereix el lloc que indiscutiblement té en la història de la música occidental.<br /><br />Encara que, ja ho sabem, en segons quines edicions l’hàgim de buscar en un volum apèndix en el subapartat titulat 'Música de cinema'.<br /><br />Però temps al temps…</span></p><p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5031768595524142866" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RdRu4NAuxxI/AAAAAAAAACU/vfTRk3YL3Z8/s200/boston_01+copia.jpg" border="0" /></p><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8405628259154817572-8638591910117430543?l=violivermell.blogspot.com' alt='' /></div>Xavier Cazeneuvehttp://www.blogger.com/profile/08520456951137438605noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8405628259154817572.post-69534194589518746022007-01-31T15:56:00.000+01:002007-07-09T17:39:59.997+01:00<a href="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RdQygtAuxrI/AAAAAAAAABU/CB70i0uTqVc/s1600-h/01+verdi.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5031702221099550386" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RdQygtAuxrI/AAAAAAAAABU/CB70i0uTqVc/s200/01+verdi.jpg" border="0" /></a><br /><p align="justify">Deu fer cosa d'uns quinze o setze anys, i per fer contenta a una amiga, vaig haver d’acompanyar-la al cinema a veure una pel·lícula que estava de moda entre les noietes i les mares joves de l’època: <em><span style="color:#3333ff;">Pretty Woman</span></em>. No em dol confessar que la pel·lícula m’avorria força, fins que, de sobte, en una seqüència, els meus ulls de parpelles mig caigudes van obrir-se del tot: la noia protagonista –una simpàtica prostituta que mai havia trencat un plat– era acompanyada pel xicot protagonista, un home guapot –i sobretot ric– a una representació de <em><span style="color:#3333ff;">La Traviatta</span></em>. I allà, la noia que, per descomptat, mai havia anat a l’òpera, a poc a poc s’anava sentint identificada amb l’argument i acabava emocionant-se a cor que vols quan Violeta cantava la meravellosa i terrible "Dammi tu forza, o cielo!".<br /><br /></p><p align="justify">Aquest dies s'està representant al Liceu el <em><span style="color:#3333ff;">Don Carlos</span></em> de Giuseppe Verdi. Un compositor que ha sigut utilitzat molt sovint al cinema.<br /><br /></p><p align="justify">Pel cinema, i deixant de banda les adaptacions d’òperes i les biografies del compositor, la música de Verdi la trobarem gairebé sempre al calaix dels clixés culturals. Si el cinema americà utilitza La Marsellesa o l’acordió per fer que la gent entengui que l’argument passa a França, o sentim castanyoles o guitarra aflamencada per veure que la cosa passa a Espanya, la música de Verdi -i les tarantel·les- són el recurs fàcil del que representa Itàlia o allò que és italià.<br /><br /></p><p align="justify">I si parlem d’italoamericans al cinema, parlarem, més aviat que d’hora, de pel·lícules de mafiosos: no hi ha pel·lícula americana de mafiosos italoamericans que no tingui música de Verdi: <em><span style="color:#3333ff;">El Padrí</span></em>, <em><span style="color:#3333ff;">Donnie Brasco</span></em>, <em><span style="color:#3333ff;">L’honor dels Prizzi</span></em>... i això inclou els títols que en fan paròdia: <em><span style="color:#3333ff;">Una teràpia peligrosa</span></em>, <em><span style="color:#3333ff;">Mafioso a la fuerza</span></em>, <em><span style="color:#3333ff;">Mafia: estafa como puedas</span></em>...<br /><br /><br /></p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5031703625553856226" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 160px; CURSOR: hand; HEIGHT: 131px; TEXT-ALIGN: center" height="142" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RdQzydAuxuI/AAAAAAAAABs/luij-q3IqqY/s200/01+padr%C3%AD.jpg" width="171" border="0" /> <p align="justify"><br />En el cas que els protagonistes no siguin mafiosos, però sí italoamericans, usualment trobarem el mateix: independentment de la banda sonora original, tard o d’hora, acreditat o no, quan el protagonista visita son pare o sa mare, ja sigui una comèdia o un drama, molt sovint s’escola, d’alguna banda, música de Verdi.<br /><br />I si el que passa a l’argument és que un americà visita Itàlia, aleshores la presència de <span style="color:#000000;">Verdi</span> és obligada: tan se val que siguin militars, com el Hemingway de <em><span style="color:#3333ff;">En el amor y la guerra</span></em> o el Nicholas Cage de <em><span style="color:#3333ff;">La mandolina del Capitán Corelli</span></em>, un intrèpid periodista a <em><span style="color:#3333ff;">El año de las armas</span></em> o uns enamorats a <em><span style="color:#3333ff;">Only you</span></em>.<br /><br />Pel que fa al que podríem dir-ne el rànquing d’obres de Verdi al cinema, i en una mostra de més de dues-centes pel·lícules, guanya per golejada <em><span style="color:#3333ff;">Rigoletto</span></em>, amb la popular “La donna è mobile”: fins a 40 aparicions al cinema tenim registrades; i la seguiria el famós brindis de <em><span style="color:#3333ff;">La traviatta</span></em>, el "Libiamo ne'lieti calici", amb més de 23. Totes elles peces vitals, alegres i identificades plenament amb allò que en dirien el caràcter occidental de la mediterrània.<br /><br />En resum, doncs, quan el cinema americà recorda Itàlia o visita Itàlia, l'orquestra toca Verdi. Pel cinema, Verdi és el compositor clàssic italià per excel·lència.<br /><br />Per acabar, no puc deixar d’intentar rescabalar-me de l’exemple amb què he començat aquest comentari, tot recordant un altre film, que finalitzava enmig de la més caòtica representació que s’hagi fet mai de <em><span style="color:#3333ff;">Il Trovatore</span></em>: es tracta d'<em><span style="color:#3333ff;">Una nit a l’òpera</span></em>, dels Germans Marx.<br /><br />Tal com dèia Grouxo a la pel·lícula:<br /><br /><span style="color:#ff0000;"><em>I ara endavant amb l’Òpera !<br />Que l’alegria es desbordi !<br />Que els porters ballin al vestíbul !<br />I que tots s’emborratxin a les llotges !</em><br />Bartolo</span><em><span style="color:#ff0000;">, toca.</span> </em><br /><em><br /></p></em><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5031702590466737874" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eCXSSwg6h10/RdQy2NAuxtI/AAAAAAAAABk/zgWplK5rM5E/s320/01+un+nit+a+l%27%C3%B2pera+2.jpg" border="0" /><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8405628259154817572-6953419458951874602?l=violivermell.blogspot.com' alt='' /></div>Xavier Cazeneuvehttp://www.blogger.com/profile/08520456951137438605noreply@blogger.com0