24. Concerts, congressos i festivals

Durant els mesos de juny i juliol, els aficionats a la música de cinema han pogut gaudir de tres esdeveniments de categoria relacionats amb el món de les bandes sonores.



Els dies 29 i 30 de juny i 1 de juliol, es va fer a Madrid el II Festival de Música de Cine (Cinemad). Hi va haver conferències de compositors com Christopher Young, Ángel Illarramendi o Shigeru Umebayashi, i també dos concerts: un d’obres de diferents compositors, en què Gabriel Yared i Christopher Gordon van dirigir l’orquestra Carlos III, i Carles Cases va interpretar també obres pròpies; i un altre concert dedicat a la música d’Alan Silvestri, en què el mateix compositor va dirigir l’orquestra.



Pocs dies després, del 9 al 15 d’aquest mes de juliol, a Tenerife es fa el I Festival Internacional de Música de Cine de Tenerife. Torna a ser un programa intensiu de conferències, sessions amb compositors que fan passar una bona estona als aficionats i dos concerts més, amb la “Tenerife Film Orchestra & Coir”, una orquestra creada expressament per a la interpretació i enregistrament de bandes sonores, i que amb motiu d’aquest festival serà dirigida pels compositors Sean Callery, Michael Danna, Don Davis i també Ángel Illarramendi.



I finalment, entre els dies 19 i 22 d’aquest mateix mes, es farà el III Congrés Internacional de Música de Cine “Ciudad de Úbeda”, amb la presència d’una llista encara més llarga de compositors que han confirmat la seva assistència: John Scott, John Powell, John Debney, Bruce Broughton, Javier Navarrete, Roque Baños... Conferències de compositors, de productors, de crítics; inauguració d’exposicions, entrega de premis del concurs de joves compositors... i, com a clausura, és clar, concert de l’Orquestra Filarmonía interpretant música de Broughton, Baños, Navarrete, Debney i molts d’altres.


En fi, i davant de tot això, què podem dir? Doncs que és motiu d’alegria que hi hagi tres esdeveniments d’aquesta importància. I que el fet que la majoria del nombrós públic que hi assisteix acostumi a ser joves aficionats, alguns són molt joves, i veure que el jovent va a llocs a parlar de música amb els compositors i, a més, assisteix a concerts, ha de ser un motiu d’alegria –també de reflexió– per a tots els pensadors i programadors musicals.

Naturalment, no és menys cert, també m’agradaria que a casa nostra féssim certàmens semblants.