A la recent cerimònia dels Oscars es va guardonar Ennio Morricone amb una estatueta honorífica. D’aquesta manera, Hollywood reconeixia la important contribució del compositor italià a la música cinematogràfica i alhora feia un acte de desgreuge a tota una obra que segurament no ha sigut prou valorada als Estats Units. Un premi merescut, tot acceptant com a bo allò que mai no és tard quan arriba.
Morricone és un dels pocs compositors dels quals podem dir que ha revolucionat en algun moment el llenguatge musical cinematogràfic. Va ser ell el renovador de la música del western amb una aposta per l’exageració i la ironia, amb una orquestració heterodoxa on hi tenien cabuda cors, veus solistes, xiulets i instruments electrònics, a títols com El bo, el lleig i el dolent, La mort tenia un preu o Per un grapat de dòlars.
És autor de bandes sonores complexes, exigents i avanguardistes, molt properes a formes i esquemes de les creacions per sala de concert actuals. Però també és el compositor de temes de gran bellesa que formen part de la cultura general popular: Novecento, La Misión o Cinema Paradiso.
Morricone ha estat arranjador pop, director de formacions de música lleugera, autor de partitures per a sèries de televisió, per a la ràdio i per al teatre, director d’orquestra a múltiples concerts a Itàlia…
Pel que fa a la música culta, Ennio Morricone és autor d’una prolífica obra que abasta diversos concerts per a solista i orquestra, obres per a formació de cambra i conjunts de vent, peces de cant coral i cantates, com la titulada Voci dal silenzio, amb motiu de la massacre de l’11 de Setembre.
I és que, ni que sigui per la quantitat, la seva obra musical cinematrogràfica parla per si sola: des de l’any 1961, Ennio Morricone ha signat més de 400 bandes sonores. Una ingent obra plena de girs harmònics inesperats, compassos d’estranya factura, destacadíssims usos del silenci i una estranya habilitat per dotar de protagonisme instruments que acostumen a fer de secundaris, tot plegat, amb una camaleònica traça per a recrear qualsevol estil de la història de la música i una incontenible passió que dota d’una especial bellesa els temes principals de les seves partitures.
Ennio Morricone ha tingut, doncs, finalment, als 78 anys, el seu Oscar, però no hi ha dubte que allò que alguns en diuen la glòria ja fa molt de temps que la té guanyada.
Vincles
Ennio Morricone (web oficial). http://www.enniomorricone.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada