dijous, 15 de febrer de 2007

3. Prokófiev, Mestres Quadreny i Falla, compositors de bandes sonores?

Durant dos caps de setmana, l’Auditori ha programat música de Manuel de Falla. En el primer dels concerts, a més d’El Sombrero de tres picos del compositor andalús, l’OBC, dirigida per Ernest Martínez Izquierdo, interpretarà música de Josep Maria Mestres Quadreny i de Sergei Prokófiev.

Prokófiev, Mestres Quadreny i Falla. Tots tres compositors amb una relació particular amb la música del cinema.


Sergei Prokófiev és l’autor, entre d’altres, de tres bandes sonores considerades de les més importants del gènere: les de les pel·lícules Alexander Nevsky, de 1938, Ivan el Terrible, de 1943, i La conjura de los Boyardos de 1946, totes dirigides per Sergei Eisenstein. La suma de la creativitat del compositor i l’aplicació de les teories del director sobre el paper fonamental que la música ha de tenir en el cinema van possibilitar tres obres d’absoluta referència per a qualsevol que es vulgui aproximar al gènere musical cinematogràfic.


Pel que fa a Josep Maria Mestres Quadreny, la composició de música per al cinema té a veure amb els seus inicis com a compositor i amb la seva relació amb el poeta Joan Brossa i el director Pere Portabella. Dirigits per Portabella i amb guió de Brossa són el curtmetratge No compteu amb els dits, de l’any 1967, i el llargmetratge Nocturno 29, de 1969, tots amb música de Mestres Quadreny. El compositor escriuria també la música del curtmetratge Antoni Tàpies, dirigit l’any 1981 per Maria Lluïsa Borràs.

(Dins de l’àmbit de les coincidències, no deixarem d’esmentar la ciutat natal de Mestres Quadreny: Manresa. Del Bages procedeixen alguns dels noms de més rellevància en la història de la música de cinema a Catalunya: Santi Arisa, Manel Camp, Carles Cases o Francesc Gener.)


La relació de Manuel de Falla amb el cinema, en canvi, va ser –i perdó per l’acudit– una una relació fallida. I no va ser perquè la indústria del cinema no deixés d’intentar-ho.

Entre 1922 i la mort de Falla el 1946, vuit projectes van arribar al compositor, ja fossin pels drets d’ús o per l’adaptació d’obres seves o per escriure música per algun film. Gairebé tots van ser rebutjats per Falla adduint motius artístics o econòmics.

Entre 1943 i 1946, però, un projecte d’adaptar a la pantalla El retablo de Maese Pedro va comptar amb el vist-i-plau de Falla, però les indecisions de l’empresa productora van avortar el projecte.

Paradoxalment, els diners de Hollywood van ajudar l’exigent Falla en els seus últims anys de vida, quan va accedir finalment a cedir drets sobre algunes obres seves, que van sonar a les pel·lícules Two Girls and a Sailor i Three Daring Daughters, dues comedietes musicals de la Metro per a major lluïment de José Iturbi.


Fonts i agraïments:

Josep Lluís i Falcó. "El cinema" en Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Vol. 7. Barcelona: Ed. 62, 2001, págs. 203-232.

Joaquín López González. «Un caso atípico de arqueología fílmica: la relación de Manuel de Falla con el cine a través de su correspondencia». En: La Música en los medios audiovisuales. Ed. Matilde Olarte. Salamanca: Plaza Universitaria, 2005, pp. 403 - 422.