8. La Novena al cinema

Ha sortit a la venda l’edició en dvd de la pel·lícula Copying Beethoven, dirigida per Agnieszka Holland, estrenada a casa nostra fa pocs mesos.

La pel·lícula tracta de la història –totalment inventada– d’una relació entre aquest compositor i una noia que li fa de copista durant els darrers mesos de la vida del compositor. Un temps en el qual Beethoven enllesteix la seva Novena Simfonia, l’obra culminant de la seva carrera.

El cinema no ha sigut indiferent a aquesta obra cimera de la història de la música.

No entrarem en temes estadístics, però sí que ens aturarem en les tres modalitats més corrents en l’ús que el cinema ha fet de la Novena Simfonia de Beethoven, i sobretot, del seu quart moviment, el de l’anomenat Himne a l’Alegria.

Començarem pel seu ús més tòpic: com passa amb l’Al·leluya d’El Messies de Haendel, l’Himne a l’alegria, pel seu caràcter explosiu i triomfant, ha sigut utilitzat sovint en moments d’eufòria dels protagonistes –ja siguin aquests bons o dolents–, de ressolució dels seus conflictes o en escenes de disbauxa generalitzada. Títols com: Ace Ventura, La jungla de cristal, o Sister Act II amb una peculiar versió gospel, en són una mostra.

L’himne a l’Alegria pot ser interpretat també com l’expressió màxima d’aquell espai de llibertat que tot individu té dret a sentir íntimament. Curiosament, qui millor va saber retratar-ho va ser Stanley Kubrick, pervertint-ho. Beethoven, i la Novena Simfonia era l’única cosa que el protagonista de La Taronja Mecànica, un delinqüent sense escrúpols, admirava i respectava.

Finalment, l’Himne a l’Alegria, i tota la Novena Simfonia en general, és un símbol i un clam de la fraternitat, la llibertat i la igualtat humanes. I què millor, en aquest sentit, que recordar la seva aparició a El Club de los Poetas Muertos, on el director Peter Weir uneix la possibilitat de la poesia, la immortalitat de la joventut i la grandesa de quart moviment de la Novena, per renovar-nos la promesa a la qual com a éssers humans estem obligats amb l’esperit d’aquesta obra musical.

Com deia al principi, ha aparegut en dvd Copying Beethoven, que té, precisament, com a escena culminant de la pel·lícula, l’estrena de la Novena Simfonia, amb un Beethoven sord dirigint l’orquestra. Valgui aquesta notícia per retornar de tant en tant a la meravella d’aquesta música, ja sigui a la pel·lícula o a casa escoltant-ne tranquilament qualsevol versió discogràfica, tot esperant que l’Himne soni prou fort perquè el sentin tots els sords que no volen sentir que ens envolten.