Dels anys 30 ençà, virtuosos del violí de diverses generacions s’han apropat a la música de cinema de manera activa. La majoria, col·laborant en bandes sonores, ja sigui tot interpretant els temes solistes de les mateixes o, fins i tot, amb una aparició parcial en pantalla al doblar als actors quan aquests interpreten a violinistes.
Hugo Alfvén
Estocolm, 1872 – Estocolm, 1960. Compositor, director d’orquestra i violinista. També va destacar com a pintor i escriptor.
Va estudiar al Conservatori d’Estocolm des de 1887 fins 1891, on posteriorment hi va ser professor de composició. El 1908 va ser elegit membre de la Reial Acadèmia de Música. De 1910 fins 1939 va ser director de música de la Universitat d’Uppsala. Se’l considera un dels compositors més importants de Suècia.
És el compositor de diverses bandes sonores: Svarta rosor (1932), Synnöve Solbakken (1934), Med folket för fosterlandet (1938), Mans kvinna (1945), Singoalla (1949), The Stanger Left No Card (1952) i Den Förlorade sonen (TV, 1964).
Yehudi Menuhin
Nova York, 1916 – Berlin, 1999.
Va començar els seus estudis de violí als tres anys, va fer el seu primer recital als set i amb dotze actuava amb l’Orquestra Filarmònica de Berlin. Va combinar la seva carrera de virtuós violinista amb una tasca continua de filantropisme a favor dels drets dels oprimits i l’educació. L’any 1997 va rebre el Premio Príncipe de Asturias de la Concordia.
El arco mágico (Bernard Knowles, 1946). Pel·lícula biogràfica de Niccolò Paganini interpretada per Steward Granger, Yehudi Menuhin interpreta els temes d’aquest compositor que s’escolten a la pel·lícula.
Henryk Szeryng
Zelazowa Wola (Polònia), 1918 – Kassel (Alemanya), 1988. Nacionalitzat mexicà.
De 1933 a 1939 estudia composició a París amb Nadia Boulanger i durant la Segona Guerra Mundial treballa com a intèrpret pel govern polonès a l’exili. Es va fer ciutadà mexicà el 1946. Es va dedicar a l’ensenyament abans d’acabar la seva carrera com a concertista. Va fer moltes gires durant la seva vida.
Feliz año amor mío (Tulio Demicheli, 1957). Henryk Szerying interpreta la part solista de la banda sonora d’aquesta pel·lícula mexicana, amb música original Raúl Lavista.
Isaac Stern
Kremenets (Ucraïna), 1920 - Nova York, 2001. Turí, 1941. Violinista i director d’orquestra italià. Considerat un dels millors intèrprets de violí
La seva familia va anar a viure a San Francisco quan ell tenia un any. Als vuit anys va ingressar al Conservatori d’aquesta ciutat. Debutà en públic el 1936. Famós pels seus grans enregistraments i per apadrinar joves talents com Yo-Yo Ma, Itzhak Perlman i Pinchas Zukerman.
De amor también se muere (Jean Negulesco, 1946). Isaac Stern interpreta la part solista de la banda sonora d’aquesta pel·lícula, amb temes de Dvorack i Wagner i música original de Franz Waxman. També surt al film doblant a l’actor protagonista, John Garfield, que interpreta a un violinista.
El violinista en el tejado (Norman Jewison, 1971). Itzhak Perlman interpreta la part solista de la banda sonora d’aquesta pel·lícula musical, amb la música original de Jerry Bock i adptada a la pantalla per John Williams.
L’any 1979 el govern de la República Popular de la Xina el convida a una gira. Aquesta experiència va ser rodada en un film De Mao a Mozart, dirigit per Murray Lerner, que va guanyar l’Oscar de 1980 al millor documental.
Salvatore Accardo
Va començar els seus estudis de violí a Nàpols. Als 13 anys va oferir el seu primer recital professional. Guanyador, l’any 1956, de la Competencia de Génova, i dos anys després el concurs de violí Paganini. L’any 1992. Fundador del Festival de Cordes de Crémona (1971), i de l’Academia Walter Stauffer (1986). L’any 1996 refunda la Orquesta da Camera Italiana (OCI), els integrants de la qual són els millors alumnes de l’Academia Walter Stauffer. Són molt destacables les seves interpretacions de Paganini. Ha estat director operístic, també.
Stradivari (Giacomo Battiato, 1989). La vida d’Antonio Stradivari, el més cèlebre constructor de violins de la història. Salvatore Accardo, al violí, i Rinaldo Alessandrini, al clave, són els autèntics intèrprets dels instruments que sonen en la pel·lícula, protagonitzada per Anthony Quinn. La banda sonora és de Francesco Tampori, que també interpreta el violí.
Paganini (Klaus Kinski, 1989). Film sobre la vida de Paganini, des del punt de vista particular del director Klaus Kinski, que també interpreta al virtuós del violí. Accardo és l’intèrpret dels temes que sonen al film.
Itzhak Perlman
Jaffa (Israel), 1945. Un dels millors i més famosos violinistes de la segona meitat del segle XX. Rheinfelden, Alemanya, 1963
Va estudiar a la Acadèmia de Música de Jaffa, abans de mudar-se als Estats Units per a estudiar a la Juilliard School. Va debutar al Carnegie Hall el 1963. A més de tocar i gravar música clàssica també toca jazz. Va contraure la polio als quatre anys, per la qual cosa toca el violí sempre assegut.
La llista de Schindler (Steven Spielberg, 1993). Itzhak Perlman interpreta la part solista de la banda sonora d’aquesta pel·lícula, composada per John Williams.
Fantasia 2000 (1999). En aquesta nova versió de la llegendària Fantasia, de Walt Disney, Perlman hi apareix breument, interpretant-se a si mateix, tocant.
Hero (Zhang Yimou, 2002). Itzhak Perlman interpreta la part solista de la banda sonora d’aquesta pel·lícula, composada per Tan Dun.
Memòries d’una Geisha (Rob Marshall, 2005). Itzhak Perlman interpreta la part solista de la banda sonora d’aquesta pel·lícula, composada per John Williams.
Anne-Sophie Mutter
Comença tocant el piano als cinc anys. Poc després estudia violí amb Erna Honigberger i Aida Stücki. Amb només 15 anys fa un primer enregistrament els concerts per a violí K.216 i K.219 de Mozart, amb Karajan i l’Orquestra Filarmònica de Berlín. El 1985, amb 22 anys va ser nomenada membre honorària de la Royal Academy of Music (Londres). El 1988 toca i enregistra en CD i DVD la integral de les sonates per a violí de Beethoven. També és reconeguda la seva interpretació de música d’autors contemporanis.
La seva vinculació amb la música cinematogràfica és per via matrimonial: ha estat casada amb el compositor i director André Previn, autor de moltes bandes sonores.
Joshua Bell
Bloomington, Indiana (EUA), 1967.
Fa els seus estudis de violí a la Universitat d’Indiana amb Josef Gingold. Als 14 anys actúa com a solista amb l’Orquestra de Filadelfia, dirigida per Ricardo Mutti. L’any 1985 debuta al Carnegie Hall amb l’Orquestra Sinfònica de Saint Louis. Des d’aleshores ha tocat amb les orquestres i els directors més importants del món.
El violí vermell (François Girard, 1998). Joshua Bell interpreta la part solista de la banda sonora d’aquesta pel·lícula, composada per John Corigliano. A més, va fer el paper d’un violinista d’Oxford.
Música del corazón (Wes Craven, 1999). Joshua Bell apareix interpretant-se a si mateix en aquest film sobre una professora de violí en un barri marginal de Nova York, interpretat per la Meryl Streep.
Iris (Richard Eire, 2000). Joshua Bell interpreta la part solista de la banda sonora d’aquesta pel·lícula, composada per James Horner.
La última primavera (Charles Dance, 2004). Joshua Bell interpreta la part solista de la banda sonora d’aquesta pel·lícula, composada per Nigel Hess. A més, era ell qui actuava en el lloc de l’actor quan el personatge principal de la pel·lícula, un violinista, havia de tocar.
Maxim Vengerov
Novosibirsk (Rússia), 1974.
Rep les seves primeres classes de violí als cinc anys de la mà de Galina Turtschaninova. Més endavant va estudiar amb Zakhar Bron, i només amb deu anys va guanyar la Competencia Juvenil Wieniawski a Polònia. Aviat es va convertir en solista de la Orquesta Royal Concertgebouw, la Filarmònica de la BBC i la Orquestra Simfònica de l’Estat de la URSS. L’any 1995, el seu enregistrament dels concerts per a violí de Prokofiev i Dmitri Shostakovich va guanyar els premis de Gramophone com a millor enregistrament de l’any i millor enregistrament de concert. Actualment és professor visitant a l’Acadèmia Reial de Música de Londres.
Anna Karenina (Bernard Rose, 1997). Maxim Vengerov interpreta la part solista dels temes clàssics de la banda sonora d’aquesta pel·lícula.
Hilary Hahn
Lexington, Virginia (EUA), 1979.
Va començar a estudiar violí abans dels quatre anys, al conservatori Peabody, i als nou va donar el seu primer recital en solitari. L’any 1990, amb deu anys, va començar a estudiar al Curtis Institute of Music de Filadelfia, amb Jascha Brodsky. L’any 1991 va fer el seu debut amb l’Orquestra Sinfònica de Baltimore. Ha fet estudir de música de cambra, contrapunt, harmonia, història de la música, composició i direcció. També de literatura, poesia, anglès, alemany i història.
El bosque (M. Night Shyamalan, 2004). Hilary Hahn interpreta la part solista de la banda sonora d’aquesta pel·lícula, composada per James Newton Howard.
En definitiva, d’Alfvén a Hahn, d’Isaac Stern a Joshua Bell, tot plegat una mostra més de l’agermanament que ha existit de sempre entre la música clàssica i la música de cinema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada