El violí vermell: 10. Max Steiner a la Filmoteca

La Filmoteca de la Generalitat ha programat un cicle dedicat al compositor Max Steiner, amb una selecció de pel·lícules representatives de la seva carrera. Es tracta d’una oportunitat immillorable per acostar-se a l’obra del que ha estat considerat el pare de la banda sonora.

Max Steiner va néixer a Viena el 1888 i va morir a Los Angeles, el 1971. De nen ja va demostrar qualitats musicals: format a l’Acadèmia Imperial vienesa, va ser deixeble de Gustav Mahler i en un any va arribar a completar els estudis que normalment es feien en quatre. A partir del 1906 s’instal·la a Londres, i al mateix temps que feia música per a vodevils teatrals va escriure una òpera. El 1914 emigra als Estats Units per treballar a Broadway i a partir del 1929 el fitxa la RKO per treballar a Hollywood. El 1936 va passar a la Warner Bross, on va desenvolupar el gruix de la seva carrera imponent i important.

Max Steiner és el compositor fundador del simfonisme característic del cinema americà. Va ser el primer impulsor de la música simfònica com a fons dramàticament significatiu de les pel·lícules sonores, i va arraconar, així, les melodies neutres que sonaven en aquell moment als títols de crèdit inicials i finals. Va saber augmentar les possibilitats expressives de la música cinematogràfica, va ser el pioner en l’ús del leitmotiv en les bandes sonores i també va escriure partitures d’una durada gairebé igual a la del metratge de les pel·lícules, elaborant així un discurs musical constant, sempre paral·lel al discurs visual.

Entre el 1929 i el 1965 va treballar en més de 300 pel·lícules, moltes de les quals són obres mestres. De Max Steiner és la música que acompanya les imatges que recordem d’Errol Flynn, amb qui va treballar en quinze pel·lícules, de Bette Davis, en divuit, o de Humphrey Bogart, en cinc. A l’hora de fer referència a títols, una breu relació parla per si sola: Allò que el vent s’endugué, Casablanca, King Kong, El delator, Jezabel, La extraña pasajera, Belinda, El motí del Caine, Centauros del desierto…

Algunes d’aquestes pel·lícules i d’aquestes bandes sonores les podreu veure i sentir a la Filmoteca aquests dies. Un cicle, per cert, en l’organització del qual ha participat l’Associació Catalana per la Difusió de la Música Cinematogràfica: una associació sense ànim de lucre de gent entusiasta de la música cinematogràfica. Un dia d’aquests potser n’hauriem de parlar.