13. La música de cinema a L'Auditori

L’Auditori ha programat un concert de música de cinema pel divendres 27, el dissabte 28 i el diumenge 29. Un concert amb fragments de bandes sonores del compositor anglès John Barry, un dels noms més importants de la música cinematogràfica.

Davant del fet que és una de les poques oportunitats que tenim –una o dues l’any– per sentir interpretar música de cinema en una sala de concerts a Barcelona, podria objectar-se que, on de veritat ‘toca’ escoltar la música de cinema, és en un cinema, mirant una pel·lícula.

I és que, si ho pensem bé, es tracta d’una música que ha estat creada per servir de complement, d’acompanyament, de reforç (el que vulgueu dir segons convingui) a imatges en moviment, a una història, a una pel·lícula. Per tant, ens podem plantejar si té sentit escoltar aquestes obres musicals sense les imatges per a les quals han estat creades.

I aleshores, si té sentit oferir un concert de música de cinema a L’Auditori, en té també oferir-lo de música d’anuncis de televisió? O de música per a videojocs?

Doncs indubtablement, sí. Perquè del que es tracta no és del mitjà per al qual s’ha creat una música, sinó de la seva qualitat als nostres ulls. De la mateixa manera que molta música popular del passat ha adquirit en el present categoria de música culta, i els exemples abastarien camps tan diversos com cançons tavernàries medievals, danses renaixentistes o òperes bufes, igualment l’obra cinematogràfica de compositors com Herrmann, Morricone, Williams o Doyle (o també Solà, Pineda, Capellas o Cases), poden ser programades pels equipaments, emissores i altres instruments socials de divulgació musical. Per la seva qualitat musical i per ser exponents fidels del que creiem que som els humans en una època determinada.

Ho veieu? Ja hi hem tornat a caure.

I és que, amb la música de cinema passa com amb les llengües minoritàries, o les llengües sense estat: ens passem més temps parlant-ne i debatent sobre elles, sobre la seva salut, a la defensiva en la seva culturalitat, o barallant-nos entre nosaltres, que no dedicant-nos, simplement, a parlar-les bé i fer-les estimar.
Doncs res: hi ha concert de música de cinema a L’Auditori. Pot ser que encara sigueu a temps d’anar-hi, o que el concert ja hagi passat. Tant és, per als que ja sou aficionats a la música de cinema és una oportunitat de veure-la interpretar, i això ja és impagable. I per als que no, només se m’acut dir que sempre va bé conèixer altres llengües per conèixer el món on vivim… per minoritàries o sense estat que siguin… I a més, ens ho podem passar molt bé.