12. Manel Camp, compositor de bandes sonores

Manel Camp fa 60 anys. Nascut a Manresa, Manel Camp actualment és cap del departament de Jazz i Música Moderna de l’Escola Superior de Música de Catalunya i professor al Conservatori Superior de Música de les Illes Balears.

Manel Camp és un dels músics de jazz més important del país. Podríem destacar la seva participació en diversos Festivals, són memorables els seus duets amb Josep Mas “Kitflus” i les seves fusions de música barroca i jazz amb la pianista Ludovica Mosca. A més, ha estat director musical de l’Aula de Música Moderna i Jazz de Barcelona i va crear el Taller de Música Moderna Esclat de Manresa.

Però el motiu de parlar de Manel Camp dins d’aquest espai, tot aprofitant l’avinentesa del seu aniversari, és la seva faceta com a compositor de bandes sonores.

Manel Camp va començar en el món de la música cinematogràfica el 1979 de la mà del director Vicente Aranda, amb la pel·lícula La muchacha de las bragas de oro i dos anys després, van tornar-hi a Asesinato en el comité central. La relació professional entre Manel Camp i Vicente Aranda es va acabar el 1984, amb la pel·lícula Fanny Pelopaja. Entremig d’aquestes pel·lícules, Manel Camp va fer la música de Historias de mujeres, el 1980, dirigida per Mauricio Walerstein, i el 1983 va adaptar al català la música de la pel·lícula infantil Les aventures de Toby Nelson.

Després de l’etapa Aranda, els treballs per al cinema de Manel Camp han estat sempre produccions catalanes. El 1988 va arribar El complot dels anells, de Francesc Bellmunt, una banda sonora amb doble autoria, Manel Camp i Joan Vives Sanfeliu. Amb Bellmunt va repetir l’any següent a Un negre amb un saxo, el 1993 a Monturiol, el senyor del mar (juntament amb el compositor Jordi Nogueras) i el 1997 a Gràcies per la propina.

Destacables són les seves col·laboracions amb el director Manuel Cussó-Ferrer. La primera, el 1991, a L’última frontera, i per la qual Manel Camp va obtenir el Premi Nacional de Cinematografia, i posteriorment, l’any 1998, a Babaouo, un film fet a partir d’un antic guió de Salvador Dalí.

Finalment, esmentem que Manel Camp Camp ha posat música a un parell de pel·lícules mudes: The Crowd (La multitud) de King Vidor; i el curtmetratge Anèmic cinema de Marcel Duchamp.

Felicitats, doncs, Manel Camp, pel seu aniversari, i a veure quan el tornem a sentir al cinema.
I és que la música de cinema al nostre país ja ho té això: excel·lents compositors fent bones bandes sonores per a poques pel·lícules i sovint de projecció escassa.