14. Això és ritme!

S’estrena aquesta setmana, en comptades sales de cinema de casa nostra, el documental Això és ritme!.

Es tracta d’un documental sobre el primer gran projecte pedagògic de l’Orquestra Filarmònica de Berlín, dut a terme l’any 2003. D’una banda, tenim el debut de Sir Simon Rattle com a director d’aquesta orquestra, una de les més prestigioses i importants del món, amb la interpretació de La consagració de la primavera, d’Igor Stravinski. I de l’altra, el fet d’agafar uns dos-cents cinquanta nois i noies, escolars alemanys d’entre onze i vint-i-pocs anys, i tenir-los a l’escenari ballant una coreografia creada expressament per a l’ocasió, mentre l’orquestra toca l’obra.

Feu-vos-en una idea: aquí, el que és remarcable, no és poder veure els assajos del director amb els membres de la Filarmònica de Berlín, que també està molt bé. Del que es tracta, és que us imagineu gairebé tres-cents xavals dels que corren avui dia pels instituts dels voltants de casa vostra, adolescents d’aquests que veieu pel carrer, pel metro, jovenets que la majoria ja no és que no hagin sentit mai el nom de Stravinski –que el confondran amb algun jugador de futbol o amb un pokémon– és que probablement us diran que ni escolten música clàssica ni els agrada i, evidentment, no han sentit a parlar mai de Catalunya Música. Doncs aquest documental ens narra l’experiència –artística, pedagògica, iniciàtica– d’agafar dos-cents cinquanta nois i noies com aquests, de diverses escoles alemanyes, i de com se’ls inicia a la dansa, amb l’objectiu d’una representació –que ha de sortir perfecta– amb la Filarmònica de Berlin i davant de tres-mil persones.

A partir de la història de tres nois en concret, veurem com les seves pors, les seves vergonyes, els seus orgulls adolescents, els seus somnis, la seva dura realitat vital, poden quedar oblidats, superats, en alguns casos assimilats, per la descoberta de la música dins d’ells mateixos, per la descoberta del ritme, la disciplina i la bellesa de l’art en execució, i de com tot plegat els transforma per dins.

En una cartellera infestada d’històries de a veure qui és més infantil i més heroic alhora, i de com podem immunitzar-nos cada vegada més davant les atrocitats i el dolor dels altres, trobar una proposta com Això és ritme! et reconcilia amb la resta de mortals, et fa creure que sempre podem millorar i, sobretot, et fa sortir content del cine.

Tal i com estan les coses, més no podem demanar.