18.Novetats de Michael Nyman

Seguint aquelles dites tan catalanes que diuen que “la caritat ben entesa comença per un mateix” i “si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit”, el compositor Michael Nyman va fundar, fa un parell d’anys, MN Records, o sigui, Michael Nyman Records; perquè ens entenguem tots: el seu propi segell discogràfic.

La seva intenció va ser fugir dels condicionants, pressions i terminis de les multinacionals discogràfiques, d’una banda, i poder editar les seves pròpies composicions, quan volgués i de la manera que volgués, amb una total llibertat creativa.

Pels que no conegueu Michael Nyman, es tracta d’un músic, compositor i també erudit musicòleg nascut a Londres el 1944. Se’l considera un dels pares de l’anomenat minimalisme musical, i va ser ell qui per primera vegada va utilitzar aquest terme.

En el camp de la música cinematogràfica, Michael Nyman es va donar a conèixer amb les bandes sonores de pel·lícules del director Peter Greenaway, com El contracte del dibuixant, de 1982, o Conspiración de Mujeres, de 1988. Amb altres directors, també és l’autor de les bandes sonores d’El marit de la perruquera, Carrington o El final de l’idili, entre d’altres. Però la banda sonora que l’ha fet internacionalment popular va ser la de la pel·lícula El piano, sens dubte el seu major èxit musical cinematogràfic.

Pel que fa a les seves peces de música per a sala de concert, és autor d’un abundant catàleg, del qual destaquen diverses òperes, com El hombre que confundió a su mujer con un sombrero, Facing Goya, Man and Boy: Dada i Love Act.

Fa poques setmanes han aparegut a casa nostra, distribuïts per Harmonia Mundi, nous títols del catàleg de la discogràfica de Michael Nyman. Quatre fan referència a la seva música pel cinema: les bandes sonores d’El contracte del dibuixant i El piano, una sel·lecció de temes de les bandes sonores dels films El ogro i The libertine interpretats per la Wingate Band i un recopilatori de temes dels films de Greenaway. Totes aquestes obres han estat revisades i reinterpretats de nou pel mateix Michael Nyman.

Es tracta, sens dubte, d’una nova, i bona, oportunitat per retrobar-nos amb la música cinematogràfica de Michael Nyman, un glop d’aire fresc i renovador en el seu dia, ara ja convertit en un estil alternatiu a tanta orquestra i tant sintetitzador fets amb motlle.