15. Cent anys de Miklós Rózsa

Enguany se celebra el centenari del naixement del compositor Miklós Rózsa.

Rózsa va néixer a Budapest, Hungria, el 18 d’abril del 1907. Va començar a estudiar violí als cinc anys i als set ja feia recitals amb públic. El seu pare el va enviar a Leipzig a estudiar química, però ell es va matricular al conservatori. L’any 1932 es va instal·lar a París, i també va fer freqüents estades a Londres. Les seves obres van figurar en els programes d’orquestres europees i americanes i va establir relacions d’amistat amb compositors com ara Arthur Honegger i Muir Mathieson. El primer li va fer descobrir les possibilitats de la música cinematogràfica, però va ser Mathieson qui el va acabar de convèncer de treballar pel cinema.

Immediatament va començar la seva fructífera col·laboració amb Alexander Korda, amb un total de 9 pel·lícules, de les quals destaquem El lladre de Bagdad i El llibre de la selva. Precisament aquesta pel·lícula es va acabar de fer a Hollywood, i Miklós Rozsa s’hi va quedar a viure.

En els seus primers anys a Hollywood, Rózsa es va dedicar, sobretot, a la música per pel·lícules de sèrie negra. Alguns dels seus títols ja es podem considerar obres mestres de la seva carrera: Perdición, Recuerda o La jungla de asfalto. A les dècades dels cinquanta i seixanta, Miklós Rózsa es va especialitzar en música per cinema històric i de temàtica bíblica. D’ell són: El Cid, Quo Vadis, La vall dels reis, Rei de reis, Sodoma i Gomorra i, sobretot, la colossal Ben-Hur.

Com va passar amb Herrmann, Newman i d’altres, l’arribada dels setanta els va relegar al paper d’il·lustríssims oblidats. Tot i així, Rózsa ens va brindar, a les acaballes de la seva carrera, altres partitures de referència obligada, com La vida privada de Sherlock Holmes i Fedora, sense anar més lluny, totes dues dotades d’una especial sensibilitat i bellesa última...

Del gairebé un centenar de bandes sonores fetes, Miklós Rózsa en té moltes que formen part de les grans obres musicals escrites pel cinema. Mai va ser un compositor vulgar, i sempre va estar dotat d’un apassionat romanticisme que va saber combinar musicalment amb una gran capacitat per la tensió i la violència.

Any del centenari del naixement de Miklós Rózsa. Davant la falta de concerts, sempre serà bona la videoteca. Tornem a recordar alguns títols: Perdición; La jungla de asfalto; Quo Vadis; Juli César; Rei de Reis; Ben-Hur; El Cid; Tiempo de amar, tiempo de morir; Fedora...