19. Música de cinema per quintet de corda

Dins d’aquest mateix espai ens hem referit ja a la relació entre la música de cinema i la música clàssica.

Hem parlat de l’ús que ha fet la música de cinema de l’obra de compositors clàssics com ara Verdi, Beethoven o Wagner, o també com solistes virtuosos dels repertoris clàssics han vist amb bons ulls col·laborar en la interpretació i enregistrament de bandes sonores.

Doncs bé, avui parlem d’un exemple a la inversa: un transvassament del camp de la música de cinema a la clàssica. Es tracta d’un disc de recent aparició: Nouvelles Vages, de Godard à Audiard, i és un disc recopilatori de fragments de bandes sonores franceses... però interpretades per un quintet de corda, el Traffic Quintet, amb transcripcions obra del compositor Alexandre Desplat.

Desplat s’ha atrevit a transcriure per quintet de corda temes i suites de fragments de bandes sonores de films francesos de compositors com ara Georges Delerue, Antoine Duhamel, Maurice Jarre, Ennio Morricone, Gato Barbieri o d’ell mateix. Així, hi podem escoltar, entre d’altres, fragments de Jules et Jim, La pell dolça, Passatge a l’Índia o L’últim tango a París.

Es tracta d’un disc sense concessions a la galeria, d’aquells que necessiten dues o tres audicions per assaborir-les completament, que apel·la tant a la sensibilitat com a la intel·ligència, i que en tot moment és un bany de bon gust.

Pel que fa als intèrprets, El Traffic Quintet és una formació de corda nascuda gràcies al cinema, ja que es va crear per una pel·lícula, Un heroe muy discreto, dirigida per Jacques Audiard el 1996. El seu nom, Traffic Quintet, s’inspira en el cinema, en el títol d’una pel·lícula, Traffic, del genial Jacques Tati. I el seu objectiu és la interpretació, en aquest format de quintet de corda, de música de cinema.

Els components de Traffic Quintet són: Dominique Lemonnier, fundadora del grup, violinista de l’Orquestra Filharmònica de Ràdio França; Anne Villette, violinista de la mateixa orquestra; Estelle Villotte, viola de l’Orquestra de París; Raphaël Perraud, violoncel solista de l’Orquestra Nacional de França; i finalment, Philippe Noharet, contrabaix de l’Orquestra de l’Òpera de París. Un grup que sol complementar les seves actuacions amb projeccions videogràfiques d’imatges de les pel·lícules de les bandes sonores que interpreten.

Nouvelles vagues, de Godard à Audiard. Un treball musical destacable d’adaptació de la música de cinema a formats més clàssics. Un disc que ens ha de fer enyorar, com deien a La buena vida, un passat francès que no hem tingut.