20. El theremin

El dissabte 2 de juny es va fer a Barcelona el Primer Festival Hispà de Theremin. Un festival que tenia com a objectiu donar a conèixer i promoure l’ús d’aquest instrument musical i ser un punt de trobada per a aficionats o curiosos del theremin.

En aquest festival s’hi van poder veure pel·lícules i documentals amb el theremin com a protagonista, recitals en directe de thereministes de casa nostra i també la presentació del portal web Thereminhispano.com.

Potser molts de vosaltres no heu sentit a parlar mai del theremin. És un dels primers instruments electrònics musicals de la història. Va ser presentat públicament l’any 1920 pel seu inventor, el científic i músic rus Leo Theremin, de qui, finalment, l’instrument va acabar adquirint el nom.

El theremin es compon, fonamentalment, de dues antenes col·locades una al damunt i l’altra a un costat d’una caixa contenidor on hi ha el mecanisme electrònic. El que fa especial aquest instrument és que és l’únic en el qual el músic, per tocar-lo, no hi ha de tenir contacte físic. El músic controla el volum i les notes amb els moviments de les mans, a través del camp electromagnètic que genera per aproximació o llunyania amb les dues antenes de l’instrument. Amb el braç i la mà dreta –si s’és dretà– es controlen les diferents notes, com més a prop de l’antena més agudes i com més lluny més greus. L’altra mà, aproximant-se a l’antena horitzontal, controla el volum, el fraseig, l’articulació i l’expressió de les notes.

El theremin ha estat utilitzat força sovint al cinema. Molts recordem el seu so hipnòtic a la banda sonora de Miklós Rózsa per la pel·lícula Recuerda, de Hitchcock, del 1945, en què el theremin s’associava al deliri mental del protagonista. Bernard Herrmann, l’any 1951, en va utilitzar dos per la música de Ultimatum a la Tierra.

De fet, deliris psicopàtics i convidats no desitjats vinguts de fora semblen haver estat els temes cinematogràfics preferits dels compositors de bandes sonores a l’hora de decidir-se a utilitzar el so particular del theremin, però no és menys cert que el podem sentir també a films dramàtics, romàntics i, fins i tot, en pel·lícules musicals.

Amb festivals com l’esmentat o amb thereministes com Víctor Estrada, autor d’un sistema pedagògic per tocar el theremin, i amb la inclusió d’aquest instrument en bandes sonores actuals, com ara Hellboy o El maquinista, no sembla pas que al theremin se li acabi la corda.